Restauració de cinc volums de Visites pastorals de l’Arxiu Diocesà de Barcelona

Aquest 2023, amb l’ajuda de les subvencions per a l’elaboració i la millora d’instruments de descripció, per a la digitalització de fons i documents i per a la restauració dels documents del patrimoni documental de Catalunya, convocades pel Departament de Cultura de la Generalitat, l’Arxiu Diocesà ha restaurat els volums 2, 3, 4, 38 i 42 de la sèrie Visites pastorals

L’Arxiu Diocesà de Barcelona té un conjunt de documentació de gran importància i utilitat per apropar-nos a la història de l’Església de Barcelona, a les seves parròquies i els seus pobles. Representa un doll documental constant a partir del pontificat de Ponç de Gualba (1303-1334). Amb aquest bisbe es va iniciar l’arxiu de cúria, les principals sèries de l’Arxiu Diocesà, i els seus registres de Visites pastorals, que serien els més antics d’Europa que han tingut continuïtat fins els nostres dies. En elles es pot trobar un ric resum del costumari, l’estat de cada parròquia al llarg dels segles, inventaris, clergat i no pocs delictes, dels quals en són acusats tant els preveres com la feligresia.

Pel seu gran interès històric, la de Visites pastorals sempre ha estat una de les sèries més consultades. Per aquest motiu, s’han digitalitzat els primers volums -ja transcrits i publicats per l’Arxiu Diocesà-, i s’ha fet una revisió exhaustiva dels instruments per a la seva consulta per tal de facilitar el màxim la localització i consulta dels milers de visites que es poden trobar des de 1303 fins els anys immediatament anteriors a la Guerra Civil (1936-1939).

Quines informacions podem trobar en les Visites pastorals?

En aquests llibres s’anotaven els actes que es realitzaven durant la visita. Tot i que no sempre es feia de la mateixa manera ni de manera molt exhaustiva, en molts casos es descriuen les coses esdevingudes durant la visita amb tota mena de detalls.

En els registres del segle XIV, l’acte de la visita considerat com essencial era la informació que rebia el bisbe, o el seu delegat, sobre la conducta i manera de servir l’Església per part del rector i altres sacerdots; i després el rector feia una declaració sobre els costums considerats dolents dels seus parroquians, com, per exemple, usura, joc, superstició, immoralitat, etc. En aquests registres també s’incloïen col·lacions, comunicacions, permisos i molts altres documents que més tard es copiaren en els volums de Communium i Gratiarum. I criden l’atenció les llargues llistes de noms de persones que eren tonsurades en visitar les parròquies.

Des del segle XV destaca la importància que es dona als inventaris, que continuen sent molt detallats fins al segle XVII. Aquest aspecte dona un valor extraordinari a la sèrie.

Les interrupcions que hi trobem -com en altre sèries documentals de l’arxiu- es deuen a l’absència d’actuació episcopal a causa d’esdeveniments polítics ocorreguts a Catalunya, com per exemple al segle XV, durant els deu anys de guerra contra Joan II, en què la Seu de Barcelona estigué sense proveir o sense residir; el mateix podem dir dels períodes de conflicte contra Felip IV, Felip V i Napoleó. Finalment, cal afegir que, segons el testimoni dels registres corresponents a bona part del segle XIX, sobretot des de 1820 fins a 1885, la missió de visitar pastoralment sofrí interrupcions, com en altres períodes.

La restauració dels volums 2, 3, 4, 38 i 42

El 2022 ja van ser restaurats els volums 1 i 1bis, i el 2023, donada la importància d’aquesta sèrie i que sempre ha estat una de les més consultades de l’arxiu, es va demanar al Taller de Restauració de Document Gràfic del Monestir de Sant Pere de les Puel·les una avaluació de l’estat de conservació dels cinquanta primers volums, per així determinar i prioritzar aquells que necessitaven ser intervinguts amb més urgència. El resultat va ser que els volums 2, 3, 4, 38 i 42 presentaven patologies que suposaven un perill per a la integritat dels documents, per tant calia restaurar-los.

Aquests volums, a més de la brutícia superficial generalitzada a causa de l’ús i l’emmagatzematge, estaven afectats per xilòfags i tintes metal·loàcides. Després de fer-ne la documentació visual i gràfica de les peces, i sempre sota el criteri de mínima intervenció, s’ha realitzat una neteja en sec del cos dels llibres i les cobertes; desmuntatge del relligat, foliació i realització de l’esquema dels quadernets; neteja en humit del cos dels llibres; laminació de les parts més afectades per les tintes metal·loàcides (una o dues cares); reaprest amb reserva alcalina per neutralitzar els àcids; aplanat sota pes entre secants neutres; preparació de nous nervis i relligat seguint l’esquema original; neteja en humit de les cobertes; consolidació d’estrips i reintegració de pèrdues en el pergamí de les cobertes; muntatge del cos del llibre i enquadernació; adhesió de guardes; i elaboració d’una capsa de protecció amb cartolina neutra segons dimensions i pes dels llibres.

Restauració realitzada amb el suport del

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya