Omella beneeïx la reforma del Santuari de la Cisa

L'alcalde de Premià de Dalt comunica que l'ermita de l'arxiprestat del Baix Maresme s'inclou des d'ara a la Via Marina del Camí de Sant Jaume

28 Maig, 2018
Montse Punsoda

Aquest 25 maig, s’ha inaugurat i beneït la reforma del Santuari de la Cisa de Premià de Dalt. El projecte s’ha dut a terme durant un any i ha comptat amb la rehabilitació de la façana de la capella, la renovació de la coberta, així com, de les estances annexes, que antigament eren casa de l’ermità. En aquestes, ara s’hi ubica un Centre d’Interpretació Històrica del Santuari i dues sales noves per a la pastoral. També, una estança pels masovers del complex i responsables del nou restaurant.

L’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella, va assistir a l’ermita per a la benedicció de la reforma. Una celebració, acompanyada dels cants de la Coral Primiliana, que va comptar amb l’assistència dels rectors de les parròquies de l’Arxiprestat de la Cisa (St. Genís de Vilassar, el de St. Cristòfol de Premià de Mar, el de  Sta. Maria de Premià de Mar i St. Martí de Teià i St. Joan de Vilassar de Mar).

Entre les personalitats, destacaven el Director d’Afers Religiosos de la Generalitat, Enric Vendrell, i l’alcalde de la localitat, Josep Triadó.

Mn. Colomer: «La Cisa ha arribat a bon port»

El rector de Sant Pere de Premià de Dalt i sacerdot custodi del Santuari,  Mn. Josep Colomer, va donar la benvinguda a tots els presents. Va agrair el suport i la col·laboració de tots els implicats en el projecte, i va fer una retrospectiva des dels inicis, des de la primera recuperació de la capella, el 1968, fins ara. “La Cisa ha arribat a bon port», va dir el Mn. Colomer. «Ja no és només una ermita devocional, sinó un santuari de comarca amb possibilitat d’oferir ajuda a l’acció pastoral de les parròquies”, va afegir.

En representació de tots els immersos en el procés de restauració, el rector de la Cisa va manifestar la convicció que “qui l’ha dirigit i l’ha dut a terme ha estat la mestressa de la casa, mestra de saviesa i causa d’alegria, que des d’allà dalt ens somriu”.

Card. Omella: “Dona’ns llum verge de la Cisa”

Durant l’homilia, el cardenal Omella va convidar a escoltar allò què demana la Mare de Déu. Una mare que ens diu que fem “tot allò que Ell ens digui”. D’entrada, va animar a ser fraterns amb els germans i, en segon lloc, solidaris amb els pobres. També, va exhortar a ser “testimonis d’esperança”, en un lloc que “ha evolucionat molt però que ha perdut la joia i l’esperança”. “Dona’ns llum verge de la Cisa, llum d’esperança! Tots tenim sed d’aigua viva!”, va exclamar el cardenal.

Nova parada en el camí de Sant Jaume

Després de la benedicció, van tenir lloc els parlaments dels responsables del projecte. Entre aquests, dissenyador del Centre, Carlos Medina i l’arquitecte, Ramon Vilà. Aquests van explicar el projecte amb més detall. Una obra que, tot i els entrebancs, «calia dur a terme», tal com va dir l’arquitecte de l’Arquebisbat de Barcelona, Josep M. Riera, pel fet que “la Cisa està a l’ànima de tots els que viuen aquí al baix maresme”.

Com a primícia, Josep Triadó va comunicar la gran notícia que, des d’aquell dia, el Santuari de la Cisa s’inclou en la Via Marina del Camí de Sant Jaume. Una iniciativa que, segons l’alcalde, s’ha fet per petició de l’Ajuntament de Premià de Dalt i amb la col·laboració del Departament de Turisme.

Amb aquesta fita, es contribueix a estendre la devoció de la Mare de Déu de la Cisa més enllà del maresme, ampliant les visites al Santuari. Un santuari  que el bisbe Joan Carrera va demanar a la feligresia que fos “un lloc d’espiritualitat i cultura”- es va recordar durant els parlaments-. També, -tal com va afegir el cardenal Joan José Omella-  “un exemple de Fraternitat” per a la diòcesi.

Fotografies: Carlos Sánchez

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)