Guerra i persecusió a la Nit dels Testimonis

Tres testimonis ben diferents per parlar sobre la guerra i persecució del cristianisme a diferents llocs del món. Amb aquesta premissa es va donar el tret de sortida a la cinquena edició de la Nit dels Testimonis.

El P. Naim Shonsandy, d’Iraq; el Mn. Luis Petit, de Perú; i la Gna. Leemma Ponnattu de l’Índia; van ser els tres testimonis d’enguany. Una vigília de testimonis, música i oració en la qual es van congregar més de 500 joves per conèixer de primera mà la realitat de l’Església que sofreix la falta de llibertat religiosa. Aquesta celebració, organitzada per la Delegació de Joventut de l’Arquebisbat de Barcelona i la fundació pontifícia Ajuda a l’Església Necessitada.

Testimoni a l’Iraq

El P. Naim Shonsandy Iraquià de 34 anys que el 6 d’agost de 2014 li va canviar la vida. L’ISIS prenia la seva ciutat, Qaraqosh; el centre dels cristians a l’Iraq i una de les ciutats més importants del país.

Segons el pare Naim “es van tornar dies molt difícils i de molt sofriment per haver de deixar enrere totes les coses de la nostra vida sense saber el que pa  ssaria l’endemà”.

Quan el DAESH t’envaeix tens tres opcions: convertir-te a l’Islam, pagar els diners o sortir de la ciutat més ràpid que ells; tots els cristians van triar la tercera

Va assegurar que els cristians tenien una fe massa forta per a acceptar convertir-se a l’Islam i amb aquesta fe no tenien por a morir en nom de Déu ni de Jesús. “Mentre vivíem com perseguits, Déu estava amb mi cada moment. En els moments difícils el nostre Déu no està lluny”.

Testimoni al Perú

Mn Luis Petit, nascut a Barcelona, va decidir anar a l’Amazònia peruana a Moyobamba.

Amb una escassetat palpable de sacerdots i masses pobres per atendre Mn. Petit va fer tot el possible per coordinar les comunitats cristianes de la zona. “Estàvem en una extensió el doble de gran que Barcelona, i només érem dos sacerdots per atendre 60.000 persones” explicava el sacerdot missioner. “Aquestes persones estaven repartides 30.000 a la ciutat i les altres 30.000 repartides en 90 pobles d’una extensió enorme”.

Mn. Petit explicava com era de difícil moltes vegades accedir a aquelles pobles que moltes vegades no tenien ni carreteres i s’havia d’anar a peu o en burro: “Hi havia poblacions on només podies accedir a través del riu en moltes ocasions anaves amb uns bots durant vuit hores, que funcionaven com un autobús fent les seves parades i allà hi anava tot des de tot el menjar que s’enviava als pobles fins animals o bestiar”.

Hi ha una necessitat molt gran de sacerdots

El sacerdot quan arribava al poble havia de fer tots els sagraments que li pertocaven i en moltes ocasions es feien tots junts durant la missa. “Moltes vegades arribava i havia de confessar a més de 50 persones jo anava de pressa però trigaves molt; després durant la missa s’ajuntava tot; hi havia batejos, comunions, confirmacions i matrimonis, fins i tot, unció als malalts.

Testimoni a l’Índia

La Gna. Leemma Ponnattu Ponnattu de la congregació de les Missioneres de M. Mediadora, va néixer al segon país més poblat del món, Índia. Un país dividit en 29 estats amb la seva llengua, cultura i tradicions pròpies on la religió predominant és l’Hindú i el cristianisme comprèn només un 1,5% de la població.“El cristianisme té arrels antiquíssimes a l’Índia; va arribar al 52 després de Crist, portat per l’apòstol Sant Tomàs, és per això que ens coneixen com a fills d’aquest sant”.

Des de fa dècades en alguns estats del país estan sofrint la persecució del cristianisme, que es considera un perill per a la unitat nacional. “Avui dia hi ha total impunitat per aquestes accions per part de la inactivitat del govern davant de tals fets” assegura la Gna. Leemma “cada vegada és més comú sentir a parlar del lema ‘una nació, una cultura, un poble’ per a l’Índia; un lema instigat per l’hinduisme radical, cada cop més palpable en una nació que està habilitant atacs violents cap als cristians”.

Quan som atacats, perseguits, ens tornem més forts

La Gna. Leemma ha fet balanç de tot el perdut en els últims temps només per tenir una religió diferent de l’establerta. Milers de ferits o refugiats i centenars de morts, més de 5.000 habitatges destruïts eliminant així a poblacions senceres. També cal afegir les més de 400 esglésies o rituals de culte que han estat incendiats o derrocats des de 2008. “Cal també seguir recordant a totes aquelles persones refugiades a la selva que viuen en condicions molt precàries”. Ha recordat la missionera qui ha remarcat amb fermesa que. “Malgrat tot el cristià vol ser un instrument de pas en l’Índia. Mai pensem a abandonar a Jesús. Volem seguir sent catòlics”.

Espero que al final, entre tots, construïm un món millor