Redescobreix els misteris de l’inici de la Quaresma

Ja arriba la Quaresma, el temps de preparació per a la Pasqua que s’inicia aquest dimecres 22 de febrer amb el Dimecres de Cendra. Enguany pots celebrar l’inici de la Quaresma a la Missa Conventual a la Catedral de Barcelona a les 19.15 h així com a la missa de Dimecres de Cendra a la Sagrada Família a les 19.30 h presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo. Per aquest motiu, volem recordar algunes de les coses essencials sobre Dimecres de Cendra i la Quaresma per poder viure intensament aquests quaranta dies de preparació per a la Setmana Santa.

Dimecres de Cendra és el primer dia de la Quaresma, és a dir, dels 40 dies en què l’Església crida els fidels a la conversió i a preparar-se veritablement per viure els misteris de la Passió, Mort i Resurrecció de Crist a la Setmana Santa. El primer pas per arribar a la joia de viure Crist ressuscitat és la imposició de les cendres al front que es fa el Dimecres de Cendra, on es beneeix i s’imposa la cendra feta dels rams, palmes i palmons beneïts en el Diumenge de Rams de l’any anterior.

El Diccionari de termes religiosos i litúrgics de Manuel Gracia Rivas defineix el Dimecres de Cendra d’aquesta manera: «La seva data canvia, cada any, en funció de la Pasqua, ja que aquesta ha de coincidir amb la lluna plena de l’equinocci de primavera. El Dimecres de Cendra correspon al dia 46 anterior a la Pasqua. Una tradició que està ja present en l’antic Testament i s’ha mantingut fins als nostres dies, com a expressió de la condició de l’home que confessa les seves culpes, manifestant la seva voluntat de conversió és, així mateix, el preludi del temps penitencial que dona principi».  Per altra banda el llibre Què és l’any litúrgic? de Dossiers CPL resumeix el Dimecres de Cendra així: «És una inicial posada en sintonia amb la crida a la conversió, a la millora que significa el camí quaresmal cap a la Pasqua».

L’origen de la Quaresma

Però, d’on prové aquesta tradició? Hem consultat el llibre Què és l’any litúrgic? de Dossiers CPL que ens explica com «inicialment els cristians només tenien una festa: el diumenge» dia en què «es reunien per celebrar l’Eucaristia. Era la commemoració -el memorial- setmanal de la Pasqua del Senyor. No com un simple record, sinó com una cosa actual que donava sentit i força a la seva fe. Aviat, les diverses comunitats cristianes van coincidir en el desig de celebrar un dia a l’any, amb especial solemnitat, la Pasqua. Més o menys, en els dies de la mort i resurrecció de Jesús». Segons el llibre de CPL, «la gran celebració anual de la Pasqua va suscitar una preparació». Tal com ens relata aquesta preparació inicialment van ser Divendres i Dissabte Sants però posteriorment es va convertir en una setmana, seguida de tres setmanes fins que finalment es van suscitar quaranta dies de preparació per la pasqua que van quedar establerts fins als nostres dies.

Per què quaranta dies?

«¿Per què es va concretar en quaranta dies?» es pregunten a Què és l’any litúrgic?. Ells mateixos es responen: «Quaranta és un nombre simbòlic en la Bíblia. […] És molt present en els llibres de l’Antic Testament (per exemple, quaranta dies va durar el diluvi, quaranta anys va vagar el poble jueu pel desert en l’èxode). Però, sobretot, hi va influir la narració evangèlica sobre els quaranta dies que Jesús va viure al desert, en pregària, dejuni i lluita contra les temptacions, abans de començar el seu anunci de la Bona Nova».

A partir d’aquí descobrim d’on prové l’origen del Dimecres de Cendra. «En l’Edat Mitjana, aquest sentit de preparació exigent però també joiosa, es va recluir en bona part a l’aspecte penitencial: dejuni, privacions, etc. Potser és la causa de la mala imatge de la Quaresma. Això va fer també que se n’avancés l’inici del primer diumenge de Quaresma al dimecres anterior, l’actual Dimecres de Cendra, per tal que fossin realment quaranta dies de dejuni ja que, segons la tradició cristiana, els diumenges no s’ha de dejunar».

Dos aspectes més cal tenir en compte segons Què es l’any litúrgic?. «Un que la Quaresma coincidia en els primers segles amb el temps de més intensa preparació dels adults que es batejarien en la Vetlla Pasqual (els catecúmens). L’altre és que també eren les setmanes en què els que aleshores s’anomenaven «pecadors públics» -els que per alguns greus pecats havien estat exclosos de la comunió- es preparaven per a la seva reconciliació en la celebració comunitària de la penitencia del Dijous Sant».

El Calendari–directori de l’any litúrgic 2022 de la Fundació Pere Farnés assenyala les dues fórmules de la imposició de la cendra:

Converteix-te i creu en l’Evangeli (Mc 1, 15)

És la fórmula que el sacerdot acostuma a dir en l’actualitat en el moment d’imposició de les cendres.

Recorda’t home, que ets pols, i que a la pols retornaràs (Gn 3, 19)

El calendari explica que és una fórmula gairebé en desús, però que no és fúnebre, sinó que consisteix a deixar morir «l’home vell» en situació de pecat perquè «ressusciti l’home nou a la vida pasqual».

Funcionament del Dimecres de Cendra

El Calendari–directori de l’any litúrgic 2022 de la Fundació Pere Farnés explica com es produeix la missa de Dimecres de Cendra. «En començar la missa s’omet I’acte penitencial: després que el celebrant ha besat l’altar i ha fet la salutació al poble, es poden dir les invocacions: «Senyor, tingueu pietat» (sense anteposar cap altra frase, perquè avui no és l’acte penitencial) i, tot seguit, s’afegeix I’oració col·lecta i es passa a la Litúrgia de la Paraula. Després de l’homilia es fa la benedicció i imposició de les cendres; acabada la imposició, el celebrant es renta les mans i es continua amb la pregaria dels fidels».

A més explica que la benedicció i imposició de les cendres «es pot fer també unida a una Celebració de la Paraula» però que mai es pot «traslladar a un altre dia, i menys encara al diumenge I de Quaresma» ja que es tracta d’un ritu «marcadament penitencial». El que si que ha concedit en alguns països la Seu Apostòlica és traslladar aquest ritus al divendres o dissabte següents.

A contiunació us deixem un recull de preguntes i respostes ràpides per conèixer els punts bàsics del Dimecres de Cendra.

Com neix la tradició d’imposar les cendres?

La tradició d’imposar la cendra es remunta a l’Església primitiva. En aquells temps les persones es col·locaven la cendra al cap i es presentaven davant la comunitat amb un «hàbit penitencial» per rebre el Sagrament de la Reconciliació el Dijous Sant.

La Quaresma va adquirir un sentit penitencial per a tots els cristians gairebé 400 anys d.C. i a partir del segle XI, l’Església de Roma imposa les cendres a l’inici d’aquest temps.

Per què s’imposa la cendra?

La cendra és un símbol i la seva funció està descrita en un important document de l’Església, exactament, en l’article 125 del Directori sobre la pietat popular i la litúrgia:

«El començament dels quaranta dies de penitència, en el Ritu romà, es caracteritza per l’auster símbol de les Cendres, que distingeix la Litúrgia del Dimecres de Cendra. Propi dels antics ritus amb què els pecadors convertits se sotmetien a la penitència canònica, el gest de cobrir-se amb cendra té el sentit de reconèixer la pròpia fragilitat i mortalitat, que necessita ser redimida per la misericòrdia de Déu. Lluny de ser un gest purament exterior, l’Església ho ha conservat com a signe de l’actitud del cor penitent que cada batejat està cridat a assumir en l’itinerari quaresmal».

Què simbolitzen i què recorden les cendres?

La paraula cendra, que prové del llatí cinis, representa el producte de la combustió d’alguna cosa pel foc. Aquesta va adoptar aviat un sentit simbòlic de mort, caducitat, però també d’humilitat i penitència.

La cendra, com a signe d’humilitat, li recorda al cristià el seu origen i la seva fi: «Déu va modelar l’home amb pols de la terra» (Gn 2,7); «Fins que tornis a la terra, que és d’on vas ser fet» (Gn 3,19).

Què fer quan no hi ha sacerdot?

Quan no hi ha sacerdot per fer la impartició de la cendra es realitza sense Missa, de manera extraordinària. No obstant això, és recomanable que l’acte sigui precedit per una litúrgia de la Paraula.

És important recordar que la benedicció de les cendres, com tot acte sacramental, només pot realitzar-la el sacerdot o diaca.

A qui es pot imposar la cendra?

Pot rebre aquest sacramental qualsevol persona, fins i tot no catòlica.

És obligatòria la imposició de les cendres?

El Dimecres de Cendra no és dia de precepte i per tant no és obligatòria. No obstant això, aquest dia acull una gran quantitat de persones.

Quant de temps cal tenir la cendra al front?

Com un desitgi. No existeix un temps determinat.

És obligatori el dejuni i l’abstinència?

El Dimecres de Cendra és obligatori el dejuni i abstinència, com en el Divendres Sant, per als majors de 18 anys i menors de 60. Fora d’aquests límits és opcional. Aquest dia els fidels poden tenir un dinar «fort» una sola vegada al dia.

L’abstinència de menjar carn és obligatòria des dels 14 anys. Tots els divendres de Quaresma també són d’abstinència obligatòria. Els altres divendres de l’any també, encara que segons el país pot substituir-se per un altre tipus de mortificació o oferiment com el rés del rosari.