Recordant l’amic Manel

L'Organisme Benèfic Assistencial dedica un homenatge al seu antic director, sis mesos després del seu traspàs

12 Des, 2018
Església de Barcelona

L’Organisme Benèfic Assistencial (OBA) va dedicar aquest dilluns un acte d’homenatge al seu antic director, Mn. Manuel Claret i Nonell. Va ser el passat 15 de juny, que l’antic delegat de Pastoral Familiar va morir, deixant una gran trajectòria dins l’Església de Barcelona. L’OBA, especialment va posar en relleu la tasca social que va desenvolupar com a director de Càritas Diocesana de Barcelona durant 8 anys, així com els 23 amb l’Organisme.

Durant l’acte, van intervenir aquells que van acompanyar Mn. Claret durant el seu camí per la diòcesi, així com aquells que han continuat amb el seu llegat. Alguns des de l’OBA, d’altres des de Càritas diocesana, i uns en l’àmbit sacerdotal i pastoral. Així doncs, amics, familiars, companys de feina i els més propers van trobar-se al Seminari Conciliar de Barcelona, sis mesos després del traspàs de Mn. Claret. Asseguts a la taula presidencial, des d’on tantes vegades havia parlat Mn. Claret en diversos actes, van recorda-lo en els seus diferents aspectes. Molts d’ells «agraïts pel seu gran mestratge», tal com va dir l’actual director de l’OBA, Mn. Josep Vidal. Durant la seva intervenció, Vidal va recordar les darreres paraules del difunt: «estima molt l’OBA i no la deixis per res». «Un compromís que recorda, cada dia que passa», va dir.

Gran prevere i persona

Presidint l’acte, l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, va valorar el recorregut de Manuel Claret. Un camí al llarg de la seva vida, on va despuntar seva missió pastoral i la seva personalitat. En aquesta línia el Cardenal va destacar-lo com un home entregat. Concretant, va ressaltar la seva «actitud lligada a l’acció de Déu per tal de fer Església, de treballar per la família i prop dels pobres». «Un prevere que caminava per davant, guiant el camí, també entremig acompanyant i compartint, i al darrere recollint els més vulnerables», va dir. «Un gran prevere i una gran persona» – deia Omella- d’aquells que em fan sentir orgullós de ser l’arquebisbe de la Diòcesi».

Amb més necessitats

En la línia de la pastoral social, amb Càritas es va destacar la seva gran qualitat humana, disposat sempre a obrir camins. Tal com va recordar Teresa Casanovas, l’assistent social de Càritas, «tenia en compte allò que necessitava cada un, sense deixar de banda l’atenció a aquell que ho requerís». «Sempre, amb respecte cap a tots, però amb una gran facilitat cap al canvi». «Ell va saber ocupar-se d’aquells que més ho requerien i fer-se sentir realitzats a tots aquells que treballàvem en l’equip«, va dir.

Actitud pastoral

Mn. Gaspar Mora, un dels seus grans amic des del Seminari, recordava les converses en els moments més intensos, així com grans debats teològics que havien mantingut. Records, que convivien amb la consolidació de la seva amistat. Una relació «d’admiració i confiança». Mora va insistir amb el seu esperit pastoral, així com, en la seva actitud responsable i segura davant l’Evangeli. Va recordar la seva «extraordinària generositat posant-se al servei dels amics i d’aquells que més ho necessitaven». Com deia Claret, «la doctrina no canvia però com l’actitud pastoral sí». En aquesta línia, Mora va ressaltar la seva manera d’exercir com a delegat de la Pastoral Familiar, sempre activa i en consonància a l’Exhortació del Papa Francesc. Una actitud lligada a «acollir, discernir i acompanyar«, tres requisits que el van moure com a prevere i pastor.

També, va insistir en la seva implicació «indiscutible» amb la Pastoral Familiar, el Pare Francesc Riu. En aquest sentit, va destacar l’experiència de Mn. Claret en les necessitats de formació d’adolescents i joves, així com, la seva dedicació i esforç per preparar-se amb el seu ministeri sacerdotal.

Humanisme evangèlic

En el vessant teològic, el degà de l’Ateneu Sant Pacià, Armand Puig va destacar a Mn. Claret com una referència no de despatx, sinó amb el seu lligam amb la realitat. «Ell sabia tractar els temes des de la teologia i la pastoral» – deia Armand Puig. De fet, com va dir el biblista, «una bona teologia combina l’Evangeli i la realitat». És així, que Mn. Claret va viure «immers en els homes i dones del seu temps, destacant el més pur humanisme evangèlic».

Acompanyament

Entre les intervencions, no van faltar algunes de més personals com el testimoni proper de Cristòfol Trepat, a qui la defunció de Mn. Claret el va deixar «orfe» en certa manera. Trepat va tenir una relació d’acompanyament espiritual amb Mn. Claret que li va permetre conèixer-lo i aprendre del seu esperit. Aquest va destacar «entusiasme i voluntat per l’acció» de Mn. Claret. També, va recordar com «mai tenia un no per a ningú» i la seva «escolta amb una paciència infinita». «Ell era un home d’acció pastoral que va estimar a tothom«, recordava Trepat.

Durant l’acte es van sentir grans adjectius que miraven d’ajustar aquest record, que sis mesos després perdura en la memòria del que per a molts serà sempre «l’amic Manel», tal com va dir Jaume Garcia- Milà feligrès de la Parròquia de la Mare de Déu de la Pau. En aquesta comunitat, Mn. Claret va exercir com a rector esforçant-se sempre per desenvolupar els plans pastorals entre tots i a conèixer-nos entre nosaltres. «Ell va aconseguir que fóssim una comunitat», recordava Garcia- Milà. «Estiguis on estiguis, espero que puguis escoltar aquestes paraules. Ens costa acostumar-nos a no tenir-lo», va dir.

Abans de finalitzar l’acte, els familiars de Mn. Claret van agrair a l’OBA l’organització d’aquest homenatge. Com agraïment van entregar al director, Mn. Josep Vidal, el primer calze, que Mn. Manuel Claret va utilitzar en la seva primera celebració com a sacerdot.

 

 

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)