36% de persones afectades per l’exclusió residencial

«Tenir una casa pròpia em permet tenir llibertat». Aquestes són les paraules de Maria José Roda, una de les persones que, gràcies a Càritas, gaudeix d’una llar. I és que l’emergència de l’habitatge és un problema en augment. Segons ha explicat Càritas Barcelona en l’informe «La Llar és la Clau«, 1 de cada 2 menors de la Diòcesi de Barcelona viu en un habitatge inadequat i insegur. Així, les xifres no deixen de ser colpidores i creixents ja que, des del 2007, ha augmentat el 40% de persones en risc d’exclusió social severa a Espanya.

Un 36% de persones afectades

Actualment, un 36% de la població de la Diòcesi de Barcelona viu amb dificultats relacionades amb l’exclusió residencial. Això vol dir viure en habitatges insegurs i en habitatges inadequats (en condicions d’insalubritat, amuntegament…). També fa referència a haver de pagar una despesa excessiva en habitatge (que les deixa sota el llindar de la pobresa severa).

«Com a Església, constatem que les condicions de vida dels més vulnerables no han millorat«, ha indicat el delegat episcopal, Mn. Josep Matías. A més a més, ha volgut donar un missatge d’esperança remarcant que l’Església sempre serà al costat de les persones que més pateixen.

Formes d’exclusió residencial

L’organisme de l’Església catòlica ha explicat que hi ha quatre formes d’exclusió residencial. Així, la punta de l’iceberg són les persones sense sostre que viuen al carrer. També es troben en aquest punt els que estan sense llar i viuen en una institució.

Ara bé, després està la part invisible de l’iceberg, que són tots els que viuen en una llar insegura. Aquestes no disposen, per exemple, d’una titularitat d’habitatge. També estan dins aquest grup els que viuen en una llar inadequada.

Un risc en augment

Amb dades exactes, hi ha 3 col·lectius que són els que més pateixen els riscs. Primerament, el 36% augmenta fins al 69% per a les persones en situació d’atur. En segon lloc, augmenta fins al 44% per a les famílies amb menors i, finalment, un 72% d’increment per a les persones estrangeres no comunitàries.

La funció Càritas Barcelona

La diòcesi de Barcelona engloba la ciutat de Barcelona, Hospitalet, Cornellà i tota la zona del Maresme fins a arribar a Sant Vicenç de Montalt. D’aquesta manera, s’atenen sobretot persones sense llar, gent gran, infància i famílies. El nucli són, sobretot, les famílies per això s’atenen 348 pisos unifamiliars.

Tanmateix, l’entitat és conscient dels nombrosos casos de dificultat. Per tant, també s’atén a la realitat de les dones que han patit violència de gènere, víctimes de perdre casa i feina. Altrament, hi ha 25 pisos compartits per tots els joves i menors que necessiten suport socioeducatiu. A més a més, 2 centres residencials per persones en situació de règim penitenciari i s’han obert dos serveis. Per una part, un de mediació en habitatge que atén a 400 persones. Per altra part, hi ha el servei d’acompanyament en drets per donar assessorament jurídic als sense sostre.

Un dret essencial 

El director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, ha indicat que durant el 2018, l’organització ha posat a disposició de les persones més vulnerables 1.351 places repartides en pisos unifamiliars, pisos compartits i centres residencials. Finalment, Busquets ha destacat que la llar és un tema clau que cal abordar col·lectivament, i que no podem deixar-lo en mans d’unes lleis de l’oferta i la demanda sense límits. «L’accés a una llar és un dret essencial per a totes persones. Garanteix l’accés a l’educació, a la sanitat o a exercir una ciutadania plena, i com a societat tenim el deure de donar-hi resposta«.