Barcelona ja compta amb la seva quarta capella d’Adoració perpètua

El Bisbe Auxiliar Antoni Vadell inaugura una capella d'Adoració situada prop del Passeig de Gràcia

13 Des, 2018
Església de Barcelona

El passat 8 de desembre, dia de la Inmaculada Concepció, va ocórrer un esdeveniment extraordinari a l’Església de Catalunya. Un fet que ha passat desapercebut a tots els mitjans de comunicació: la inauguració de la quarta capella d’Adoració perpètua de Catalunya.

En aquest temps d’advent, la presència eucarística de Jesucrist s’avançava al Nadal molt prop del Passeig de Gràcia de Barcelona. Al costat d’una dels carrers més exclusius de la ciutat, Jesús es fa present. Això sí, amb l’ensenya de Déu, amb el seu estil propi, com ho va fer fa 2000 anys a Betlem. Un Déu que va néixer discretament en un humil pessebre i adorat per aquells benaurats pobres d’esperit.

La història del camí de salvació

Com en els esdeveniments que fan la veritable història en el camí de la salvació, no estaven ahir ni els savis, ni els poderosos, ni els grans d’aquest món, ni els mitjans de comunicació. Al contrari, estava acompanyat de gent senzilla. A més a més, al costat de la comunitat de germanes Missioneres del Santíssim Sagrament i Maria Immaculada, promotores d’aquesta capella. Aquesta comunitat, fundada per la Venerable María Emilia Riquelme a l’agost de 1905, compten ja amb tres capelles d’Adoració permanent, al costat de les de Madrid (Cachito de Cielo, al barri de Chueca) i la de Palma de Mallorca.

La cerimònia d’inauguració va ser presidida pel Bisbe Auxiliar de Barcelona, Antoni Vadell i tres sacerdots més. La Capella del Santíssim Sagrament estava desbordada. Moltes persones es van col·locar dempeus, en els laterals. També hi havia molta gent fora de la capella, en el passatge. Tot i així, van poder seguir la cerimònia a través d’un altaveu que havien col·locat a l’exterior.

Sobre la capella

El projecte de l’Adoració perpètua en aquesta capella que està situada en el Passatge dels Campos Elíseos 8, entre els carrers Mallorca i València. Es tracta d’una iniciativa que neix de la mà de Sor Ángela. Ha estat un camí lent, que va prendre impuls fa dos anys, quan es van començar a cobrir gradualment torns de nit, complementant l’Adoració diürna.

Amb l’ajuda dels coordinadors de la capella i amb l’impuls decidit de Sor Ángela, finalment l’Adoració perpètua va poder ser una realitat.

Intencions particulars

Finalment, destacar les paraules del Bisbe en l’Homilia, demanant per dues intencions particulars a tots els presents:

  1. Per la unitat de la comunitat local, tots els Barcelonins units en un mateix esperit, sense confrontació.
  2. Per les vocacions, que el Senyor mani operaris.

Després de la Missa, es va celebrar una processó amb el Santíssim pel Passeig de Gracia. No consta el record d’haver tingut el Santíssim en processó anteriorment en aquest carrer de Barcelona.

Finalment, l’Hotel Majestic, va obsequiar a la comunitat de missioneres del Santíssim Sagrament i tots els assistents a la inauguració, a un suculent aperitiu a l’Hotel.

Font: Adoración Eucarística Perpetua en España

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)