Recensió del llibre ‘En la teva llum – En tu luz’, de David Jou i Sor Isaura

Mn. Antoni Matabosch ens ofereix una ressenya sobre aquesta novetat editorial publicada per Viena Edicions

09 Març, 2022
Església de Barcelona

Foto cedida pel diari La Vanguardia

No puc ni vull amagar que sóc un assidu lector i admirador de l’obra d’ambdós autors d’aquesta preciosa obra que ara comento. Em sembla que tinc tota l’obra poètica del David Jou, extensa i rica, que ha agradat i ha fet bé a mi i a moltes altres persones a qui he pogut fer arribar la seva poesia plena d’imatges, profunditat, religiositat i alhora senzillesa i quotidianitat.

Fa uns anys, ja vaig comentar aquí mateix les seves Cartografies de Déu. Altres obres importants són: Les escriptures de l’univers; Poemes de Nadal i de Setmana Santa; Déu, cosmos, caos o Càntic Espiritual. Pel que fa a Sor Isaura, em va fer conèixer la seva obra un amic, a qui agraeixo profundament el consell, perquè m’ha fet entrar en un món abans desconegut per a mi, el de la bellesa dels colors, l’entreteixit d’imatges del claustre del Monestir de Pedralbes combinat amb tota classe de llums, figures i reflexos que produeixen un esclat d’admiració, quotidianitat i, alhora, de transcendència. He pogut gaudir del seu despreniment en poder posar dues de les seves fotografies com a portades de dos llibres meus, un sobre ecologia i, un altre, sobre religions. La seva primera obra combinant poesia i fotografia fou Cántico de las criaturas. Fotografía creativa comentada, on ressaltava amb creacions fotogràfiques les diverses parts del cèlebre Càntic de Sant Francesc. Una meravella!

En el llibre que presento, En la teva llum – En tu luz, sento una simbiosi molt gran entre poesia i imatge. Ja no és una prova, és una obra madura. Molt encertadament, està inspirat en el Salm 36, verset 10 que diu això: «En vós hi ha la font de vida i veiem la llum en la vostra llum». Veure la llum, per a una persona, és viure de veritat, la vostra llum és símbol de la seva benvolença i protecció, que dona vida i seguretat; és a dir, vivim en qui dona vida. El llibre vol il·luminar amb poesia i imatges les realitats més quotidianes per fer-hi veure la llum de veritat, la vida que Déu irradia i ens dona. Per a mi l’obra és una mostra que la vida consagrada i retirada en una clausura viscuda i expressada en imatges corprenedores i la física mirada per un especialista i per un poeta que hi sap trobar petjades d’infinit, es cohesionen i es complementen a la perfecció fins a donar-nos una llum que porta a la Llum. Sor Isaura parteix d’una imatge real, la majoria del claustre i del monestir, sobreposa diferents reflexos i imatges virtuals i obté combinacions sorprenents de llum i de color: David Jou, en el pròleg al seu llibre Les escriptures de l’univers, diu que vol “construir ponts i fomentar complicitats entre ciència i humanisme és una de les urgències de la cultura actual… Convé que la poesia sigui conscient i que combini la modèstia de l’ambició, que aspiri a ser estímul, que ajudi a enfocar amb atenció, en un moment, les sorpreses sobre el món que ens revela la ciència.”

La prologuista del llibre, Rosa Mª Prat Balaguer, diu que el llibre fa confluir “dues mirades de d’òptiques artístiques diferents, fotografia, poesia i prosa, que conflueixen en l’art i en la contemplació de la bellesa, on l’Univers, el cosmos, el color, la lluna, les estrelles, les plantes i les flors es fusionen per delectar-nos i elevar-nos l’esperit a un càntic d’acció de gràcies a la vida i als interrogants i dubtes que giren al seu voltant.” (p. 15). El llibre està distribuït en cinc apartats: fotografia, moviment, claustre, espai i Déu. És bilingüe català/castellà d’una forma peculiar perquè a cada poesia li correspon no una traducció sinó una prosa poètica que transmet el mateix missatge. En total són trenta poesies i les corresponents proses poètiques i seixanta fotografies de Sor Isaura.

El primer poema comença així…

De vegades, la fotografia convida a agenollar-se,
un pètal a terra, un insecte, un bassal d’aigua,
com creixen i brillen i sorprenen i parlen,
mirats des de prop, buscant-ne el bon angle.

Sobre el moviment

Ah, agafar la bicicleta
I sortir de la ciutat!
Cotxes ràpids, gent espessa,
el brogit, la densitat,
i, en entrar en espais sens fressa,
descobrim una intimitat
on, en lloc d’estar ofegat,
l’Esperit desborda i vessa.

El claustre és motiu o rerefons de totes les obres de sor Isaura

Aquest espai renuncia al soroll del món,
però no pas a la plenitud del món:
És el més pregon
de la seva lluminositat
on el brogit extern queda filtrat
i, anul·lat, el caos es confon.

A l’apartat ‘espai’

Llum resplendor de la Llum!: tantes estrelles!
I, formant-se dintre d’elles,
els àtoms que duran a la sorpresa la vida
i, en la vida, a la sorpresa de l’amor i el pensament.

I, finalment, Déu, en el poema que clou el llibre:

En la llum, la Teva llum
-però cal buscar-la.
En el so, la Teva paraula
-però cal buscar-la.
En el misteri, la Teva presència
-Però cal buscar-la.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)