Recensió del llibre ‘En la teva llum – En tu luz’, de David Jou i Sor Isaura

Foto cedida pel diari La Vanguardia

No puc ni vull amagar que sóc un assidu lector i admirador de l’obra d’ambdós autors d’aquesta preciosa obra que ara comento. Em sembla que tinc tota l’obra poètica del David Jou, extensa i rica, que ha agradat i ha fet bé a mi i a moltes altres persones a qui he pogut fer arribar la seva poesia plena d’imatges, profunditat, religiositat i alhora senzillesa i quotidianitat.

Fa uns anys, ja vaig comentar aquí mateix les seves Cartografies de Déu. Altres obres importants són: Les escriptures de l’univers; Poemes de Nadal i de Setmana Santa; Déu, cosmos, caos o Càntic Espiritual. Pel que fa a Sor Isaura, em va fer conèixer la seva obra un amic, a qui agraeixo profundament el consell, perquè m’ha fet entrar en un món abans desconegut per a mi, el de la bellesa dels colors, l’entreteixit d’imatges del claustre del Monestir de Pedralbes combinat amb tota classe de llums, figures i reflexos que produeixen un esclat d’admiració, quotidianitat i, alhora, de transcendència. He pogut gaudir del seu despreniment en poder posar dues de les seves fotografies com a portades de dos llibres meus, un sobre ecologia i, un altre, sobre religions. La seva primera obra combinant poesia i fotografia fou Cántico de las criaturas. Fotografía creativa comentada, on ressaltava amb creacions fotogràfiques les diverses parts del cèlebre Càntic de Sant Francesc. Una meravella!

En el llibre que presento, En la teva llum – En tu luz, sento una simbiosi molt gran entre poesia i imatge. Ja no és una prova, és una obra madura. Molt encertadament, està inspirat en el Salm 36, verset 10 que diu això: «En vós hi ha la font de vida i veiem la llum en la vostra llum». Veure la llum, per a una persona, és viure de veritat, la vostra llum és símbol de la seva benvolença i protecció, que dona vida i seguretat; és a dir, vivim en qui dona vida. El llibre vol il·luminar amb poesia i imatges les realitats més quotidianes per fer-hi veure la llum de veritat, la vida que Déu irradia i ens dona. Per a mi l’obra és una mostra que la vida consagrada i retirada en una clausura viscuda i expressada en imatges corprenedores i la física mirada per un especialista i per un poeta que hi sap trobar petjades d’infinit, es cohesionen i es complementen a la perfecció fins a donar-nos una llum que porta a la Llum. Sor Isaura parteix d’una imatge real, la majoria del claustre i del monestir, sobreposa diferents reflexos i imatges virtuals i obté combinacions sorprenents de llum i de color: David Jou, en el pròleg al seu llibre Les escriptures de l’univers, diu que vol “construir ponts i fomentar complicitats entre ciència i humanisme és una de les urgències de la cultura actual… Convé que la poesia sigui conscient i que combini la modèstia de l’ambició, que aspiri a ser estímul, que ajudi a enfocar amb atenció, en un moment, les sorpreses sobre el món que ens revela la ciència.”

La prologuista del llibre, Rosa Mª Prat Balaguer, diu que el llibre fa confluir “dues mirades de d’òptiques artístiques diferents, fotografia, poesia i prosa, que conflueixen en l’art i en la contemplació de la bellesa, on l’Univers, el cosmos, el color, la lluna, les estrelles, les plantes i les flors es fusionen per delectar-nos i elevar-nos l’esperit a un càntic d’acció de gràcies a la vida i als interrogants i dubtes que giren al seu voltant.” (p. 15). El llibre està distribuït en cinc apartats: fotografia, moviment, claustre, espai i Déu. És bilingüe català/castellà d’una forma peculiar perquè a cada poesia li correspon no una traducció sinó una prosa poètica que transmet el mateix missatge. En total són trenta poesies i les corresponents proses poètiques i seixanta fotografies de Sor Isaura.

El primer poema comença així…

De vegades, la fotografia convida a agenollar-se,
un pètal a terra, un insecte, un bassal d’aigua,
com creixen i brillen i sorprenen i parlen,
mirats des de prop, buscant-ne el bon angle.

Sobre el moviment

Ah, agafar la bicicleta
I sortir de la ciutat!
Cotxes ràpids, gent espessa,
el brogit, la densitat,
i, en entrar en espais sens fressa,
descobrim una intimitat
on, en lloc d’estar ofegat,
l’Esperit desborda i vessa.

El claustre és motiu o rerefons de totes les obres de sor Isaura

Aquest espai renuncia al soroll del món,
però no pas a la plenitud del món:
És el més pregon
de la seva lluminositat
on el brogit extern queda filtrat
i, anul·lat, el caos es confon.

A l’apartat ‘espai’

Llum resplendor de la Llum!: tantes estrelles!
I, formant-se dintre d’elles,
els àtoms que duran a la sorpresa la vida
i, en la vida, a la sorpresa de l’amor i el pensament.

I, finalment, Déu, en el poema que clou el llibre:

En la llum, la Teva llum
-però cal buscar-la.
En el so, la Teva paraula
-però cal buscar-la.
En el misteri, la Teva presència
-Però cal buscar-la.