Quin és el preu del nostre consum?

Justícia i Pau  ha organitzat aquest cap de setmana en marxa la jornada El preu del nostre consum: explotació humana i devastació ambiental, on es van reunir 70 assistents el passat 11 de novembre a la ciutat de Barcelona per a presenciar una taula rodona amb la participació de Marta Conde, membre de l’ICTA (UAB); Abbé Aurélien Rukwata, director de Justícia i Pau Butembo-Beni (R.D. Congo) i José Eizaguirre, expert en ecologia, consum i estils de vida alternatius. Una taula rodona moderada per Arcadi Oliveres, expresident de Justícia i Pau Barcelona, que va ser acompanyada de dos tallers simultanis i un cinefòrum amb l’objectiu de “generar incidència davant les autoritats polítiques, educació davant la ciutadania i mobilització social; així com generar reflexió personal i accions col·lectives”.

Les gran empreses que comercialitzen i fabriquen els productes amb recursos naturals provinents de zones en conflicte no estableixen mesures de control per a assegurar que les diverses empreses implicades en la cadena de subministrament del producte final actuïn amb criteris ètics. I és que les causes que Marta Conde ha pogut detectar quant a aquesta situació global es poden resumir en dues: “les causes estructurals, com poden ser la fal·làcia del desenvolupament sostenible o les reformes neoliberals que han provocat que des de 1900 la biomassa mundial s’hagi reduït a un 25%”, i les causes directes, com les extraccions d’energies no renovables o fòssils. Unes causes que incorporen els seus impactes, on l’experta ha diferenciat dos en concret: “els ambientals, com els moviments dels sòls, la desforestació o la pèrdua de la diversitat. I, d’altra banda, els socials, és a dir, els desplaçaments forçats de les comunitats que habiten en les zones on es troben els jaciments”.

Impactes que acaben desembocant en una realitat paradoxal, com és el cas de la R.D. Congo, on trobem un país “molt ric en recursos naturals, però amb una població empobrida”, tal com va explicar l’Abbé Aurélien. Una situació que es complica “amb la corrupció i la mala governança general per part de l’Estat”. D’aquesta manera, el director de Justícia i Pau Butembo-Beni va remarcar la necessitat d’aplicar els reglaments i codis que ja existeixen redactats per part d’experts congolesos, però que el govern ignora, així com frenar “l’explotació il·legal per part dels països veïns i empreses multinacionals”.

És per això que, des de Justícia i Pau de Butembo-Beni, s’ha promogut la lluita en contra de la situació de desigualtat creada per l’abundància de recursos, amb un treball que es divideix en quatre eixos: “les converses entre les tres parts involucrades en el conflicte (població, estat i empreses), creació de textos educatius, la incidència política per a provocar un canvi i la difusió per a un major coneixement de la realitat”. Aquests eixos busquen l’objectiu de fer que

les poblacions afectades participin i s’impliquin en la transformació, ja que “no es pot desenvolupar una població, es pot ajudar a una població a desenvolupar-se. Si no és amb nosaltres, és contra nosaltres”, remarca l’Abbé.

No obstant això, José Eizaguirre, en una última intervenció, va tenir l’oportunitat de fer visibles aquelles alternatives que recauen en les mans dels consumidors, advocant per un consum sustentat en “un canvi de consciència i de mentalitat”. En aquest sentit, a les ja conegudes com a “tres Rs” de la sostenibilitat (Reduir, Reutilitzar i Reciclar), ell n’afegeix a l’inici una quarta: el Rebuig de tots aquells missatges que ens arriben per part de la “societat de consum”. Tot això, tenint en compte “petites mesures, senzilles” com la compra de productes de segona mà: “comprar de segona mà no és de pobres, és de savis”, explica Eizaguirre, i afegeix que aquests petits canvis personals i espirituals han d’arribar a la vessant política: “s’ha de convidar a la reflexió col·lectiva, no només la transformació personal”.