Les escoles parroquials aposten per un sistema educatiu inclusiu

La Fundació Escoles Parroquials celebra la jornada “Construint futur” dedicades a les seves escoles d’educació especial

13 Nov, 2017
Església de Barcelona

Les escoles parroquials reivindiquen l’educació especial com a eina d’inclusió social de les persones amb diversitat funcional. Aquesta ha estat una de les conclusions de la jornada “Construint futur” organitzada per la Fundació d’Escoles Parroquials de l’Arquebisbat de Barcelona (FEP), aquest divendres dia 10 de novembre al CaixaFòrum de Barcelona. La trobada també ha servit per mostrar bones pràctiques de les cinc escoles d’Educació Especial de la FEP I reconèixer els centres educatius com un recurs imprescindible per dur a terme aquesta inclusió social.

Climent Giné, professor emèrit de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, i Jaume Miró, professor de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, ponents de la jornada, coincideixen en la importància d’un canvi de mentalitat en el model educatiu. Sovint la mirada va dirigida a canviar les capacitats de l’alumne, i no pas a una millora del conjunt de la classe. Així doncs, incloure un estudiant amb diversitat funcional a l’aula hauria de ser percebut com un avanç per l’escola.

Un llarg camí per recórrer

Tal com diu Giné, s’ha passat de “les dificultats en la participació a l’aprenentatge i del dèficit a la possibilitat de fer una cosa”. Tot i així, encara queden alguns reptes per assolir en el futur. Miró reconeix que els centres d’educació especialitzada necessiten actualitzar els programes educatius, revisar metodologies o obrir-se a noves propostes de col·laboració amb centres ordinaris, entre d’altres. Per la seva banda, Giné apunta com a reptes la necessitat de trobar un lloc en un sistema inclusiu i la importància d’ajudar a les persones amb diversitat funcional a participar en la comunitat

Bones pràctiques de les escoles

La jornada, que va adreçada als equips psicopedagògics i professionals vinculats al món de l’ensenyament, també ha comptat amb la participació de cinc centres de la Fundació Escoles Parroquials. Les escoles han mostrat els seus projectes inclusius que tenen com a objectiu promoure el treball en grup, la responsabilitat o l’empatia dels seus estudiants amb diversitat funcional.

A l’Escola Nostra Senyora de Montserrat els alumnes són monitors de jocs de nens d’altres escoles. L’Escola d’EP i ESO Mare de Déu de Montserrat utilitza l’escenoteràpia o actuació teatral com a activitat terapèutica. A l’Escola La Sagrera han d’organitzar un torneig de futbol per a alumnes d’escoles ordinàries, apadrinats per la Fundació Cruyff. Els estudiants de l’Escola d’Aprenents col·laboren amb una llar d’avis on els donen suport a través de tallers de memòria i jocs. Finalment, l’Escola Professional Mare de Déu de Montserrat realitza debats per tal d’assolir un benestar emocional i inclusió social.

La jornada ha comptat amb la particiació de més de cent vint professors, el president de la FEP, Ignasi Garcia i Clavel i el secretari general de la Fundació Escola Cristiana, Enric Puig.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)