Què va ser el maig del 68?

Del dimecres 17 al divendres 19 de gener, ponents de nombrosos centres acadèmics d’Europa (Itàlia, França, Espanya, Alemanya i Rússia) i d’Amèrica del Nord (EUA i Mèxic) reflexionaran des d’un punt de vista humanístic sobre el maig del 68 francès, el seu correlat als Estats Units i les seves repercussions a nivell internacional. Què va ser el 1968? Una lectura 50 anys després és el títol del Congrés Internacional que organitzen l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) i la Universitat de Barcelona (UB), amb la col·laboració del Pontifici Comitè de Ciència Històrica (PCSS) del Vaticà, que se celebrarà a l’Aula Magna de l’AUSP i al Paranimf de la UB.

Com es farà?

El congrés s’estructurarà en tres blocs. El primer es dedicarà a l’anàlisi històrica dels fets, per regions geogràfiques: París, Frankfurt-Berlin, la violenta repressió de l’Exèrcit a Mèxic i Barcelona, ​​i la sorpresa que va suposar a Moscou. El segon estudiarà algunes idees que van confluir en aquesta revolució del 68: el marxisme heterodox, el marxisme gramscià, Freud i Nietzsche amb els seus epígons, i els moviments feministes. I el tercer bloc consistirà en la descripció de les influències més significatives en la vida eclesial, teològica, política, educativa, artística i literària.

Sobre el moviment

Els fets del 1968 s’inscriuen en el cicle revolucionari dels temps moderns. Primer va ser la Revolució francesa del 1789, seguida de les revolucions de 1830, 1848 i 1870, fins a la revolució russa del 1917. Des de 1789 fins al 1968, les revoltes, tot i ser inspirades pels intel·lectuals, havien comportat aldarulls i avalots populars, certament violents, amb la complicitat dels comandaments militars inferiors. Els fets del 68 van ser d’una altra mena. Van afectar sobretot el món universitari i burgès, amb una participació minsa proletària. Va tenir molta més fondària que les anteriors (potser exceptuant la francesa de 1789), perquè va suposar un canvi extraordinari en la manera d’entendre la vida, com  no s’havia vist des de l’ensulsiada de l’antic règim.

“Aquesta revolució suposa la liquidació d’una manera d’entendre la vida com potser mai abans s’havia vist”, assegura el professor de la Universitat de Navarra i membre del PCSS Josep Ignasi Saranyana. “És obvi que el 68 s’inscriu amb lletres majúscules al cicle revolucionari dels temps moderns. No va ser una revolució tan violenta com la francesa ni com la russa, però ha estat l’única, fins ara, protagonitzada per les classes burgeses del primer món”, reflexiona Saranyana sobre uns fets protagonitzats per joves universitaris. “Alguns experts a l’anàlisi històrica consideren que aquesta revolució té molta més profunditat que les anteriors, ja que suposa la liquidació d’una manera d’entendre la vida com potser mai s’havia vist fins ara des de l’enderroc de l’ordre antic -prossegueix la seva anàlisi l’acadèmic-“.

Heus aquí per què els ponents d’aquest congrés no només es limitaran a analitzar les influències filosòfiques i teològiques que van quallar després de l’esclat del 68, sinó que també miraran d’establir les conseqüències d’aquesta revolta en els nous usos i hàbits de vida emergits en les últimes dècades que ja comencen a ser detectats i assenyalats per la historiografia, la sociologia i les altres ciències de l’esperit.

Entre els ponents que participaran en aquest Congrés Internacional destaquen: Ugo Baldini (PCSS), que impartirà la conferència inaugural Crítica de la racionalitat científica com a crítica de la “racionalitat burgesa”; Josep Ramoneda, Christian Sorrel, Jordi Porta, Karl-Siegbert Rehberg, Renate Marsiske, Evgenia Tokareva, Philippe Chenaux, Francesc Torralba, Ramon Alcoberro, Martín F. Echavarría, Luis Romera, Francisca Pérez Madrid, Agostino Giovagnoli, Anna Pagès Santacana, Daniel Giralt-Miracle, Javier de Navascués, Peio Sánchez, Gianni La Bella i Josep Ignasi Saranyana.

Font: Departament de Premsa i Comunicació de l’Ateneu Universitari Sant Pacià