«Prou hostilitat, no esteu sols»

La vetlla de pregària interreligiosa davant del CIE de Barcelona celebra la seva sisena edició demanant el tancament dels centres i seguir vetllant per la dignitat de les persones internades

22 Gen, 2020
Església de Barcelona

Més de dues-centes cinquanta persones es van reunir davant les portes del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) per celebrar la seva sisena edició de la vetlla de pregària interreligiosa. Un acte organitzat per la Fundació Migra Studium visitant habitual del CIE i amb l’adhesió de més d’una quarantena d’entitats de Barcelona. 

Enguany, sota el lema “Prou hostilitat: No esteu sols!” l’objectiu era denunciar el patiment inútil que genera l’existència d’aquests centres i la gravetat de la situació que viuen les persones que han estat internades. El mateix cap de setmana i sota el mateix lema, es van celebrar actes semblants a Madrid i Sevilla, els dos convocats per altres entitats del Servei Jesuïta a Migrants, Pueblos Unidos i Asociación Claver respectivament. 

Per la dignitat de les persones internades

 Els CIE són centres de privació de llibertat i representen l’hostilitat vers les persones migrades, “són el rostre visible, físic, estructural, de la voluntat cega de no acollir, no reconèixer, no atendre”. Aquesta privació de llibertat criminalitza i estigmatitza el conjunt de la població migrada. Enfront d’això, la primera part de la vetlla reivindicava la dignitat de les persones que han estat internades, que s’han vist obligades a migrar, persones sol·licitants d’asil o apàtrides, una dignitat que tots tenim pel simple fet de ser persones. 

Els testimonis

La vetlla va constar de la lectura dels testimonis recollits pels voluntaris i voluntàries de Migra Studium que visiten el Centre d’Internament. Els casos de l’Amín, José Carlos, Raouf, o Salem, eren només una mostra de la realitat de patiment que es viu darrere els murs d’un CIE i de les més de 600 visites fetes a més de 180 persones al llarg de l’any 2019. Testimonis de menors no acompanyats, de persones que estan soles a Barcelona, de persones malaltes, entre d’altres. Tots aquests testimonis, escoltats en silenci, a les portes mateix del CIE, feien ressonar el dolor, la dignitat i la determinació. “Si m’expulsen, ho intentaré de nou fins que em pugui quedar” deia en Salem; “Tinc por d’oblidar-me dels fills i dels néts” deia en Walter. 

Alhora, va ser també un acte per a posar llum a les petites escletxes d’esperança que cada dia travessen els murs de l’hostilitat, i reclamar i cridar amb força. “Més hospitalitat! Més hospitalitat a casa nostra, als nostres barris i als nostres carrers, però més hospitalitat també en les polítiques migratòries que actualment generen tanta hostilitat” cridaven. Els testimonis de la Meriam i en Roberto que han estat acollits en famílies, demostraven que l’hospitalitat és possible i que la pràctica d’aquesta és l’oportunitat de molts per a refer la seva vida. Durant la vetlla la lectura dels testimonis es va alternar amb cants meditatius acompanyats per quatre músics, mentre l’il·lustrador Ignasi Flores va realitzar in situ un mural de grans dimensions reclamant hospitalitat, a les portes mateixes del Centre d’internament. Per acabar, es van recordar pels seus noms les 11 persones que han perdut la vida des de que els CIE existeixen. 

Clamor pel tancament dels CIE

La vetlla va tenir un marcat caire interreligiós i culturalment divers. El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell, va fer una breu salutació, en mostra de suport i com a signe de comunió recordant que el setembre passat la Conferència Episcopal Espanyola havia demanat el tancament de tots els CIE. Un poema del místic Ibn Arabí sobre l’amor va ser declamat en llengua àrab. A més, Membres de les diferents entitats adherides -La Vinya; Consell Islàmic de Catalunya; Asociación Mujeres Migrantes Diversas; Associació Intercultural Diàlegs de Dones i l’Associació Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans, entre d’altres-  van fer-se presents i van participar activament. 

“Reconeixem que, per a nosaltres, mentre no aconseguim tancar el CIE, aquest esdevé un lloc sagrat, perquè són sagrades les vides de les persones internades i el seu patiment” asseguren des de Migra Studium. “Per a nosaltres és de justícia la cura d’aquestes vides a través del servei, l’acompanyament i la defensa dels seus drets. Així que seguirem acompanyant i seguirem denunciant fins que el darrer CIE tanqui” finalitzaven. 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Calia complir això sense deixar allò altre.

(Mt 23,23-26)