«Prou hostilitat, no esteu sols»

La vetlla de pregària interreligiosa davant del CIE de Barcelona celebra la seva sisena edició demanant el tancament dels centres i seguir vetllant per la dignitat de les persones internades

22 Gen, 2020
Església de Barcelona

Més de dues-centes cinquanta persones es van reunir davant les portes del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) per celebrar la seva sisena edició de la vetlla de pregària interreligiosa. Un acte organitzat per la Fundació Migra Studium visitant habitual del CIE i amb l’adhesió de més d’una quarantena d’entitats de Barcelona. 

Enguany, sota el lema “Prou hostilitat: No esteu sols!” l’objectiu era denunciar el patiment inútil que genera l’existència d’aquests centres i la gravetat de la situació que viuen les persones que han estat internades. El mateix cap de setmana i sota el mateix lema, es van celebrar actes semblants a Madrid i Sevilla, els dos convocats per altres entitats del Servei Jesuïta a Migrants, Pueblos Unidos i Asociación Claver respectivament. 

Per la dignitat de les persones internades

 Els CIE són centres de privació de llibertat i representen l’hostilitat vers les persones migrades, “són el rostre visible, físic, estructural, de la voluntat cega de no acollir, no reconèixer, no atendre”. Aquesta privació de llibertat criminalitza i estigmatitza el conjunt de la població migrada. Enfront d’això, la primera part de la vetlla reivindicava la dignitat de les persones que han estat internades, que s’han vist obligades a migrar, persones sol·licitants d’asil o apàtrides, una dignitat que tots tenim pel simple fet de ser persones. 

Els testimonis

La vetlla va constar de la lectura dels testimonis recollits pels voluntaris i voluntàries de Migra Studium que visiten el Centre d’Internament. Els casos de l’Amín, José Carlos, Raouf, o Salem, eren només una mostra de la realitat de patiment que es viu darrere els murs d’un CIE i de les més de 600 visites fetes a més de 180 persones al llarg de l’any 2019. Testimonis de menors no acompanyats, de persones que estan soles a Barcelona, de persones malaltes, entre d’altres. Tots aquests testimonis, escoltats en silenci, a les portes mateix del CIE, feien ressonar el dolor, la dignitat i la determinació. “Si m’expulsen, ho intentaré de nou fins que em pugui quedar” deia en Salem; “Tinc por d’oblidar-me dels fills i dels néts” deia en Walter. 

Alhora, va ser també un acte per a posar llum a les petites escletxes d’esperança que cada dia travessen els murs de l’hostilitat, i reclamar i cridar amb força. “Més hospitalitat! Més hospitalitat a casa nostra, als nostres barris i als nostres carrers, però més hospitalitat també en les polítiques migratòries que actualment generen tanta hostilitat” cridaven. Els testimonis de la Meriam i en Roberto que han estat acollits en famílies, demostraven que l’hospitalitat és possible i que la pràctica d’aquesta és l’oportunitat de molts per a refer la seva vida. Durant la vetlla la lectura dels testimonis es va alternar amb cants meditatius acompanyats per quatre músics, mentre l’il·lustrador Ignasi Flores va realitzar in situ un mural de grans dimensions reclamant hospitalitat, a les portes mateixes del Centre d’internament. Per acabar, es van recordar pels seus noms les 11 persones que han perdut la vida des de que els CIE existeixen. 

Clamor pel tancament dels CIE

La vetlla va tenir un marcat caire interreligiós i culturalment divers. El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell, va fer una breu salutació, en mostra de suport i com a signe de comunió recordant que el setembre passat la Conferència Episcopal Espanyola havia demanat el tancament de tots els CIE. Un poema del místic Ibn Arabí sobre l’amor va ser declamat en llengua àrab. A més, Membres de les diferents entitats adherides -La Vinya; Consell Islàmic de Catalunya; Asociación Mujeres Migrantes Diversas; Associació Intercultural Diàlegs de Dones i l’Associació Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans, entre d’altres-  van fer-se presents i van participar activament. 

“Reconeixem que, per a nosaltres, mentre no aconseguim tancar el CIE, aquest esdevé un lloc sagrat, perquè són sagrades les vides de les persones internades i el seu patiment” asseguren des de Migra Studium. “Per a nosaltres és de justícia la cura d’aquestes vides a través del servei, l’acompanyament i la defensa dels seus drets. Així que seguirem acompanyant i seguirem denunciant fins que el darrer CIE tanqui” finalitzaven. 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)