Una supervivent yazidí segrestada per l’ISIS demana que s'implementin lleis per protegir les minories a la comunitat internacional
12 Jul, 2018
Església de Barcelona
El reportatge de Rome Reports d’aquesta setmana exposa la necessitat de protegir les minories religioses de la persecució que pateixen a molts països d’orient. Concretament, s’explica el cas del yazidisme a través del testimoni de la Salwa Khalaf Rasho, una supervivent de 20 anys, del genocidi dels Yazidi, a l’Iraq.
Els yazidis
Els yazidis són una de les religions més antigues i minoritàries de l’Iraq. Es remunta al 2000 a.c. i és predominantment d’origen kurd. La majoria viu a prop de Mossul, existint petites comunitats a Armènia, Geòrgia, Iran, Rússia, Síria i Turquia. Històricament ha estat un grup oprimit i en els últims anys les persecucions han empitjorat. Des del 2014, l’Estat Islàmic i altres grups extremistes han intensificat els homicidis i l’esclavització dels yazidís. Aquest fet ha causat la fugida obligada de molts de la seva terra.
Del segrest al compromís
Va ser el 2014 quan la Salwa va ser segrestada i esclavitzada per l’ISIS. Durant cinc mesos va patir el terror d’estar en mans del grup armat fins que va aconseguir escapar i tornar amb la seva família. Des d’aquell moment, s’ha compromès a conscienciar altres persones sobre la difícil situació de les minories ètniques i religioses a l’Orient Mitjà.
En la trobada sobre la defensa de la llibertat religiosa, Salwa va assegurar de proporcionar refugi a persones com ella no hauria de ser l’objectiu principal, ja que el que anhela la comunitat és poder tornar i viure pacíficament a la seva terra. Segons va declarar durant la seva intervenció, cal “implementar lleis per prevenir la persecució de les minories”, així com “una legislació per protegir aquests grups».
“Cal passar a l’acció”
En aquesta denúncia, s’hi han sumat, també, figures públiques com el Papa Francesc. Han advertit de l’opressió que pateix aquesta minoria i que molts d’ells no poden tornar a la seva terra. Tot i així, tal com demana Salwa cal actuar. «Hem vist molts suports verbals, però poques accions concretes. Potser s’han fet moltes coses, però no és suficient. No veiem resultats en el terreny, però esperem que en el futur es faci més per nosaltres», explica.
En els últims anys, desenes de milers de llars han estat destruïdes. Centenars de milers de persones han hagut de ser desplaçades de l’antiga localitat de Salwa, a l’altiplà de Nínive. Aquesta jove Yazidi continuarà treballant incansablement per transformar la regió en una zona més segura per a la seva comunitat i altres minories.
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...