L'Ajuntament de Barcelona acull la presentació del darrer número de la revista 'Qüestions de Vida' de la Fundació Joan Maragall: 'Era foraster i em vau acollir'
11 Jul, 2018
Montse Punsoda
Reflexionar entorn l’ acollida. Amb aquesta premissa s’ha centrat el darrer número de la revista Qüestions de Vida de la Fundació Joan Maragall, Era foraster i em vau acollir. Una publicació, d’extrema actualitat, presentada l’Ajuntament de Barcelona , pel patró de la fundació, Francesc Torralba, amb la intervenció especial de l’alcadessa Ada Colau i el cardenal Joan Josep Omella. La primera cap d’una institució civil i el segon d’una religiosa, però tots dos conscients d’aquesta crida que arriba des de les fronteres. Un clam al qual cal reaccionar, tal com han alertat els dos convidats.
“L’únic dilema: com actuar”
Ada Colau ha denunciat els estats europeus que giren la cara al dolor d’aquells que fugen de casa. Segons ha declarat, “en conjunt la política europea no ha estat prou a l’alçada, i se segueixen produint aquestes morts a les nostres fronteres”. “No podem normalitzar que es produeixi un dolor tan cruel i unes morts que són evitables». «Està a les mans d’Europa el fet de poder-ho evitar”, ha afegit.
Fent una retrospectiva a la història, Colau ha determinat que es tracta de processos migratoris que continuen i no acabaran, motiu pel qual cal actuar. “L’únic dilema moral que tenim – exposava l’alcaldessa – és plantejar-nos si ho volem fer bé o malament”. “Els únics que estem en tela de judici som nosaltres com a ciutadans d’Europa” ha afirmat.
L’arquebisbe de Barcelona, per la seva part, interrogava dient: “Què podem fer nosaltres, els cristians?”. “No és fàcil acollir, ho sabem- exposava el cardenal-. “Hem de superar els prejudicis, tenim por, desconfiança i molta mandra”. En aquesta línia ha destacat com “la Bíblia ens ensenya a obrir als ulls”, a través de la paraula de Déu” i “l’actitud d’acollida” que sempre ens demana”.
Una oportunitat
Tant l’alcaldessa com l’arquebisbe han coincidit en l’oportunitat que suposa el fet d’acollir. No només per l’estranger sinó encara més per a nosaltres. Tal com deia Colau, “donar una segona oportunitat a aquestes persones suposa una segona oportunitat per a nosaltres”. “És la vella Europa que avui està en crisi, que dubta i titubeja dels seus valors fundacionals la que necessita aquesta oportunitat”, ha dit. Ha assegurat que aquelles vides que es rescaten al mar, són les que ens rescaten alhora de la “misèria moral”.
Omella, també, ha subratllat com «els immigrant no són un perill» sinó una oportunitat a l’acolliment per “créixer i canviar”. En aquest sentit ha citat les paraules del Papa Francesc respecte que cal: “acollir protegir promoure i integrar”. «Aquestes accions han de guiar la nostra feina”, ha dit Omella.
Desenvolupament propi
L’arquebisbe ha remarcat, també, la necessitat d’actuar abans. Una crida, per tal d’evitar que ningú hagi de veure’s obligat a fugir de casa seva. “Omplim la boca amb paraules d’acollida, però els fets no sempre són així”, ha denunciat Omella. “A més d’integrar aquestes persones, hem de mirar que ells puguin desenvolupar- se». «Que no es vegin obligades a sortir!», exposava el cardenal. «Si ho fan, que sigui perquè volen i d’una manera regulada”. “Una vegada arriben, no podem tancar les portes, sinó obrir el cor i en la fraternitat trobarem la llibertat i la felicitat dels germans”, a afegit.
Punts clau de la publicació
Francesc Torralba, durant la seva intervenció, ha exposat les idees que han configurat la darrera publicació de Quaderns de Vida. Un relat, que és el número 259 i sintetitza la idea sobre com l’acollida dels refugiats és “un imperatiu ètic que posa de manifest la decència moral”. Entre aquestes, el patró de la Fundació Joan Maragall, ha destacat la necessitat de “trencar amb la indiferència que ens globalitza i l’imperatiu de “transcendir a la por com a símptoma del desconeixement”. També, la capacitat de superar la “dicotomia entre els altres i el nosaltres que porta a l’exclusió”.
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...