Preveres reflexionen sobre demanar ajuda i delegar a la Trobada de Fraternitat Sacerdotal

Preveres de l’arxidiòcesi han reflexionat aquest dijous sobre la importància de demanar ajuda i delegar a la Trobada de Fraternitat Sacerdotal, la segona del curs.

La ponència ha tingut lloc a la Sala Sant Jordi del Seminari Conciliar de Barcelona i ha anat a càrrec del servei TARS (Temps d’Acompanyament per Revifar el Sacerdoci) de l’Arquebisbat de Barcelona.

L’encontre ha comptat amb la participació del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Pellisa, que ha destacat que aquestes trobades serveixen «per reflexionar i conviure» al voltant de la vida com a preveres. També ha assenyalat que l’objectiu de l’acte ha estat donar a conèixer el servei TARS, que acompanya i dona suport als sacerdots.

«Cap de nosaltres pot amb tot»

La trobada ha començat amb una pregària i una ponència de Tina Parayre, directora de TARS, i d’Àngels Conde Pons, membre de l’equip TARS en l’acompanyament i la formació dels preveres.

Parayre ha recordat als preveres que han de ser conscients que «cap de nosaltres pot amb tot». «Cal humilitat per acceptar-ho, superar l’ego i enfocar-se en el creixement», ha emfatitzat. També ha destacat que «demanar ajuda crea xarxa i fraternitat sacerdotal».

Paciència i responsabilitat

Conde ha demanat als preveres «paciència per formar altres persones» i els ha recordat els beneficis de fer-ho. «Realment alleugereix la feina i pot millorar algunes maneres de fer. Val la pena!», ha afirmat.

Parayre també ha apel·lat a la responsabilitat dels preveres d’ajudar els altres si detecten que algú necessita suport i no ho verbalitza. «Que cap prevere estigui sol, malalt, desbordat o angoixat i que ningú no se n’adoni. Això no hauria de passar», ha dit.

Treball en grup i posada en comú

La directora de TARS ha recordat als mossens que cal mantenir «la vocació i la missió», no perdre la identitat sacerdotal, cultivar la pregària i la fraternitat, i comptar amb acompanyament. També ha remarcat que, «si cal, es compti amb ajuda d’especialistes» i que «no s’ha de tenir por de demanar-la».

En acabar l’exposició, els participants s’han dividit en grups de treball per aprofundir en el tema i compartir les necessitats que viuen en el seu dia a dia. Finalment, han posat en comú les conclusions abans de cloure la trobada.

Sílvia Muñoz