Preveres reflexionen sobre demanar ajuda i delegar a la Trobada de Fraternitat Sacerdotal

La ponència ha anat a càrrec del servei TARS (Temps d’Acompanyament per Revifar el Sacerdoci) de l’Arquebisbat de Barcelona

19 Febr, 2026
smunoz

Preveres de l’arxidiòcesi han reflexionat aquest dijous sobre la importància de demanar ajuda i delegar a la Trobada de Fraternitat Sacerdotal, la segona del curs.

La ponència ha tingut lloc a la Sala Sant Jordi del Seminari Conciliar de Barcelona i ha anat a càrrec del servei TARS (Temps d’Acompanyament per Revifar el Sacerdoci) de l’Arquebisbat de Barcelona.

L’encontre ha comptat amb la participació del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Pellisa, que ha destacat que aquestes trobades serveixen «per reflexionar i conviure» al voltant de la vida com a preveres. També ha assenyalat que l’objectiu de l’acte ha estat donar a conèixer el servei TARS, que acompanya i dona suport als sacerdots.

«Cap de nosaltres pot amb tot»

La trobada ha començat amb una pregària i una ponència de Tina Parayre, directora de TARS, i d’Àngels Conde Pons, membre de l’equip TARS en l’acompanyament i la formació dels preveres.

Parayre ha recordat als preveres que han de ser conscients que «cap de nosaltres pot amb tot». «Cal humilitat per acceptar-ho, superar l’ego i enfocar-se en el creixement», ha emfatitzat. També ha destacat que «demanar ajuda crea xarxa i fraternitat sacerdotal».

Paciència i responsabilitat

Conde ha demanat als preveres «paciència per formar altres persones» i els ha recordat els beneficis de fer-ho. «Realment alleugereix la feina i pot millorar algunes maneres de fer. Val la pena!», ha afirmat.

Parayre també ha apel·lat a la responsabilitat dels preveres d’ajudar els altres si detecten que algú necessita suport i no ho verbalitza. «Que cap prevere estigui sol, malalt, desbordat o angoixat i que ningú no se n’adoni. Això no hauria de passar», ha dit.

Treball en grup i posada en comú

La directora de TARS ha recordat als mossens que cal mantenir «la vocació i la missió», no perdre la identitat sacerdotal, cultivar la pregària i la fraternitat, i comptar amb acompanyament. També ha remarcat que, «si cal, es compti amb ajuda d’especialistes» i que «no s’ha de tenir por de demanar-la».

En acabar l’exposició, els participants s’han dividit en grups de treball per aprofundir en el tema i compartir les necessitats que viuen en el seu dia a dia. Finalment, han posat en comú les conclusions abans de cloure la trobada.

Sílvia Muñoz

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)