Preveres reflexionen sobre demanar ajuda i delegar a la Trobada de Fraternitat Sacerdotal

La ponència ha anat a càrrec del servei TARS (Temps d’Acompanyament per Revifar el Sacerdoci) de l’Arquebisbat de Barcelona

19 Febr, 2026
smunoz

Preveres de l’arxidiòcesi han reflexionat aquest dijous sobre la importància de demanar ajuda i delegar a la Trobada de Fraternitat Sacerdotal, la segona del curs.

La ponència ha tingut lloc a la Sala Sant Jordi del Seminari Conciliar de Barcelona i ha anat a càrrec del servei TARS (Temps d’Acompanyament per Revifar el Sacerdoci) de l’Arquebisbat de Barcelona.

L’encontre ha comptat amb la participació del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Pellisa, que ha destacat que aquestes trobades serveixen «per reflexionar i conviure» al voltant de la vida com a preveres. També ha assenyalat que l’objectiu de l’acte ha estat donar a conèixer el servei TARS, que acompanya i dona suport als sacerdots.

«Cap de nosaltres pot amb tot»

La trobada ha començat amb una pregària i una ponència de Tina Parayre, directora de TARS, i d’Àngels Conde Pons, membre de l’equip TARS en l’acompanyament i la formació dels preveres.

Parayre ha recordat als preveres que han de ser conscients que «cap de nosaltres pot amb tot». «Cal humilitat per acceptar-ho, superar l’ego i enfocar-se en el creixement», ha emfatitzat. També ha destacat que «demanar ajuda crea xarxa i fraternitat sacerdotal».

Paciència i responsabilitat

Conde ha demanat als preveres «paciència per formar altres persones» i els ha recordat els beneficis de fer-ho. «Realment alleugereix la feina i pot millorar algunes maneres de fer. Val la pena!», ha afirmat.

Parayre també ha apel·lat a la responsabilitat dels preveres d’ajudar els altres si detecten que algú necessita suport i no ho verbalitza. «Que cap prevere estigui sol, malalt, desbordat o angoixat i que ningú no se n’adoni. Això no hauria de passar», ha dit.

Treball en grup i posada en comú

La directora de TARS ha recordat als mossens que cal mantenir «la vocació i la missió», no perdre la identitat sacerdotal, cultivar la pregària i la fraternitat, i comptar amb acompanyament. També ha remarcat que, «si cal, es compti amb ajuda d’especialistes» i que «no s’ha de tenir por de demanar-la».

En acabar l’exposició, els participants s’han dividit en grups de treball per aprofundir en el tema i compartir les necessitats que viuen en el seu dia a dia. Finalment, han posat en comú les conclusions abans de cloure la trobada.

Sílvia Muñoz

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estigueu a punt.

(Mt 24,42-51)