«Santificació Sacerdotal i Fragilitat» en la Trobada de Fraternitat Sacerdotal

Preveres ordenats en els darrers set anys, juntament amb diaques i seminaristes que acompanyen joves, es reuneixen amb els bisbes auxiliars de Barcelona per assistir a la ponència del P. Emilio Lavaniegos

24 Oct, 2024
Església de Barcelona

Preveres ordenats en els darrers set anys, juntament amb diaques i seminaristes, es van reunir al Seminari Conciliar de Barcelona per al primer encontre del curs, amb la presència dels bisbes auxiliars Mons. David Abadías i Mons. Javier Vilanova Pellisa. El fil conductor va ser «la santificació sacerdotal i la fragilitat», a càrrec del P. Emilio Lavaniegos, operari diocesà i psicòleg especialitzat en el clergat.

El P. Lavaniegos va subratllar la importància de «reconèixer la nostra vulnerabilitat en la recerca de la santedat» i que «el desig de santificació implica abraçar la nostra fragilitat». En aquest context, es van promoure diàlegs en petits grups on els assistents van compartir experiències sobre com la fragilitat es va manifestar en les seves vides espirituals.

Reflexions sobre la santedat i la fragilitat humana

El P. Lavaniegos va emfatitzar que «la santedat no s’ha de confondre amb la perfecció», destacant que la recerca d’ideals inassolibles pot ser un obstacle. En canvi, «l’acceptació de la fragilitat permet cultivar una comunitat més inclusiva i empàtica». Va destacar que «la fragilitat no és un impediment, sinó una font de fortalesa», i en acceptar les nostres debilitats, s’obre la porta a l’empatia. Lavaniegos també va abordar la importància de valorar les diferències, considerant-les «oportunitats per al creixement personal i col·lectiu».

L’encontre va reafirmar el compromís de l’Arquebisbat de Barcelona de reforçar la fraternitat sacerdotal. Lavaniegos va concloure que «és quan abracem la nostra fragilitat que trobem la veritable fortalesa», cultivant un ambient de suport i respecte entre sacerdots, diaques i seminaristes.

En el seu discurs, Lavaniegos va emfatitzar que «la santedat no s’ha de confondre amb la perfecció» i que l’acceptació de la fragilitat promou una comunitat inclusiva. També va instar els sacerdots a recolzar-se mútuament i a obrir un diàleg sobre el significat de ser sant en el context actual.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

23 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No convé que un profeta mori fora de Jerusalem.

(Lc 13,31-35)