Practicar la no-violència de Jesús

Entrevista a Joan Morera Perich jesuïta i col·laborador del nou quadern del centre d’estudis Cristianisme i Justícia

15 Març, 2018
Església de Barcelona

En el darrer quadern publicat pel centre d’estudis Cristianisme i Justícia, el jesuïta Joan Morera aborda la qüestió de la no-violència com aquest tema apareix a la tradició bíblica i com ens interpel·la avui. Morera compara la no-violència activa (NOVA) en el servent sofrent d’Isaïes i en Jesús de Natzaret; explora aquesta via, que exigeix lucidesa i creativitat, fe i constància.

Els cristians, com hem de reaccionar davant les situacions de violència?

Els seguidors de Crist hauríem d’entrenar-nos a tenir les mateixes reaccions que ell: procurar protegir i defensar les víctimes sense deixar d’obstinar-nos a recuperar i transformar els violents; no pas a destruir-los. Només així s’avança cap a una pau duradora. Quan es pateix en primera persona, les estratègies de no-violència poden ser més clares perquè la capacitat d’acceptar el sofriment no depèn de ningú més. Quan pateixen tercers de manera flagrant cal que les víctimes participin decisivament de tota decisió en les estratègies.

Quina és l’opció de no-violència proposada per Jesús?

Jesús evidencia una vida viscuda íntegrament des de la NOVA: incansable en recuperar els malvats, en rebutjar el càstig violent, en l’ús de la paraula i de la dignitat com a única resposta a l’agressió. Si els cristians creiem en la divinitat de Jesús, cal prendre’s seriosament la NOVA, perquè Déu es manifesta així. Però sovint es confon la NOVA amb una mena de pacifisme ingenu i covard. Contra això, Jesús posa tres exemples que inspirin noves accions profètiques creatives: l’altra galta, el vestit de més i la milla de més (Mt 5,39-41).

Com es porta a terme la no-violència activa?

La NOVA cristiana es fonamenta en la pregària, recupera la persona, mai coopera amb allò immoral ni que sigui assumint més sofriment, desarma amb gestos profètics creatius i no depèn dels resultats per alimentar l’esperança.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)