Torna el Retaule de Sant Josep Oriol

El Retaule de Sant Josep Oriol tindrà, un any més, la Basílica de Santa Maria del Pi com l’escenari de la representació, que tindrà lloc el 17 de març a les 21.00 h. Enguany serà la 22a edició, la qual compta amb una novetat principal, el nou decorat de l’escenografia del presbiteri, una diferència que marcarà aquesta nova edició del retaule.

Què és el retaule de Sant Josep Oriol

Tal com marca la tradició del retaule, l’obra explicarà des del naixement de Sant Josep Oriol, passant pels episodis més significatius, fins a arribar a la seva mort, seguint la mateixa línia argumental. «Tant l’escenografia com l’ambient intenten retornar al que seria l’Església del segle XVII, en temps de Sant Josep Oriol» explica Jordi Sacasas, organitzador del retaule. Un drama sacre que vol posar en relleu la figura del sant, és un nexe d’unió entre tots els grups de la parròquia. El Retaule és fruit del treball voluntari de més de cent persones entre músics, actors, tramoies, regidors, encarregats de vestuari, tècnics de llums, coordinadors, etc.

Una jornada completa

La jornada de Sant Josep Oriol començara el 17 de març a les 11.00 h del matí amb l’anunci del Baladrer a la Plaça del Pi. Quan arribi la tarda, a les 20.00 es podran trobar la processó del llegat del Papa a la Plaça del Pi amb el següent itinerari: pl. Sant Josep Oriol, c. de la Palla, pl. Nova, c. Boters, c. Portaferrissa, c. del Pi, pl. Sant Josep Oriol i pl. del Pi (arribada del llegat a la Basílica). Finalment a les 21.00 h, a l’interior de la Basílica, hi haurà la representació del drama amb una durada aproximada d’una hora i mitja.

Qui és Sant Josep Oriol?

Sant Josep Oriol, conegut com a “doctor Pa i Aigua”, va ser molt estimat a Barcelona i venerat com a sant per l’Església Catòlica. Es diu que tenia poders profètics i miraculosos. Se li atribuïren curacions de cecs, sords, coixos i paralítics i la resurrecció de morts. És anomenat «Taumaturg de Barcelona». El juny de 1687 comença a exercir com a beneficiat de l’església del Pi i, des del primer moment, cada final de mes quan cobrava el que li corresponia del benefici, els pobres ja l’esperaven a la porta i ell els ho repartia gairebé tot. Aquesta benèfica tasca i la seva austeritat, el portaria a ser conegut amb el nom de doctor Pa i Aigua.