«Persones constructores de comunió, serventes del Regne»: 73ena Jornada General de l’ACO 

Polarització, desigualtat i exclusió que es combaten amb comunió, servei i fraternitat, és el missatge principal que s’emporten els participants a la 73ena Jornada General de l’Acció Catòlica Obrera (ACO) que avui, festivitat del Pilar, el moviment de Pastoral Obrera ha celebrat als Salesians Rocafort de Barcelona. «Persones constructores de comunió, serventes del Regne», provinent de l’encíclica Magnifica humanitas, del papa Lleó XIV, ha estat el lema de la Jornada i l’objecte de la ponència de Fernando Vidal.

La Jornada ha servit per inaugurar un curs que estarà marcat per la preparació del XIII Consell que se celebrarà del 18 al 20 de juny de l’any vinent. Han estat diversos els bisbes i representants que han enviat salutacions escrites. També s’han fet presents el representant de CCOO de Catalunya Marc Andreu, militants de la GOAC i de la JOC, el nou director de la Pastoral Obrera de Catalunya, Grego Belmonte Ferrer o el copresident del Moviment de Treballadors Cristians d’Europa, Berchmans Garrido, entre altres.

Els primers compassos, després de la pregària, s’han dedicat a desgranar la preparació del XIII Consell de l’ACO amb tres àmbits on els grups de Revisió de Vida centraran la seva reflexió: social, eclesial i moviment. Pel que fa al primer, el moviment es proposa treballar l’eix del diàleg i església en sortida, d’una banda, i l’eix de la pau i la cohesió popular, de l’altra. «Hem de sortir dels nostres grups i anar a portar la nostra proposta als llocs de treball, al barri», ha explicat Manuel Díaz, militant de la diòcesi de Lleida. En aquest sentit, es proposa crear espais d’escolta activa entre treballadors de diferents orígens, que les comunitats cristianes esdevinguin espais de fraternitat i acompanyar els joves, les dones i migrants, que constitueixen les perifèries del treball. Altre accent és el de la «pau desarmada i desarmant, humil i perseverant», proposat pel papa Lleó XIV i deconstruir els discursos d’odi.

Pel que fa a l’àmbit eclesial, es vol incidir en diferents aspectes: la comunió i el propòsit de fer comunitat, la dignitat de la dona i la preferència pels vulnerables, especialment en aquelles parròquies incardinades en el món obrer. «Hem de sortir a la trobada de l’altre, sense complexos. I animar a la renovació de les parròquies, l’empoderament dels laics i treballar pel reconeixement i la igualtat de la dona a l’Església», ha argumentat Josep Fernández, també militant de la diòcesi de Lleida. Pel que fa a l’àmbit intern del moviment s’ha proposat mirar el conjunt de l’activitat per mirar d’adequar-la als nous signes dels temps: des de l’organització dels grups, zones i diòcesis, a les trobades del moviment i passant per la coordinació i la sostenibilitat del moviment.

Una ponència per recuperar el fil de la Història de la Salvació amb majúscules

La ponència de Fernando Vidal, doctor en Sociologia i professor a la Universitat Pontifícia Comillas, titulada «L’impoder de les papallones: abandonaments i esperances del segle XXI», ha donat el to de la Jornada en dedicar la seva exposició a «recuperar l’experiència de la mirada històrica, de la gran caravana de la humanitat peregrinant a la bondat». El sociòleg ha convidat a ampliar el focus ja que «quan pensem en l’Església com un club, un estat, una religió o merament com un fet organitzatiu, perdem l’originalitat: l’Església és la humanitat caminant amb i en Crist, transformant-se en esperança i apostant per l’amor».

Vidal ha fet servir la imatge del davallament del Crist i l’ha actualitzat sostenint que «això continua passant. Com Josep de Arimatea, prenem el cos de Crist i el passem d’un a l’altre. La història de la humanitat és aquesta història d’esperança, inclús de travessar l’impossible, la mort: tot allò estimat se salva, perquè és del propi Déu». Vidal ha enllaçat amb una xerrada recent que el prefecte del Dicasteri per la Doctrina de la Fe, cardenal Víctor Manuel Tucho Fernández, va fer a la Universitat Pontifícia Comillas on «recordava aquesta gran caravana de la història que formem tots els éssers humans destacant algunes lluites de la humanitat pels drets civils, l’abolicionisme, l’apartheid… i que també apareixen a Magnifica humanitas. Aquesta mirada històrica és la mirada bíblica».

Per sentir i contemplar aquesta història, Vidal ha fet un recorregut enrere i endavant a partir de fites de la humanitat, algunes conegudes i altres sepultades per la història que mostren «persones que creien que el bé és més profund que el mal, que la veritat arriba més lluny que la mentida i que la bellesa és més alta que l’horror». El ponent no ha obviat que «vivim uns dels temps més foscos des de la Segona Guerra Mundial» amb quatre grans polaritzacions: l’econòmica, la social, la cultural i la política. En particular a Europa, l’experiència d’abandonament ha portat a «abraçar una antropologia supremacista amb una forta pulsió de mort i autolesiva». Quan hi ha una realitat innegable: «Som éssers humans desnuats per estimar, en comunió, en llibertat, éssers humans ferits, però també perfectibles. El bé, l’amor i la bellesa no els aconseguim per la força, sinó per l’impoder, que és allò que només es pot aconseguir per amor, amb pau, amb alegria…».

Finalment, Vidal va observar que en aquest context «no només cal gent compromesa, haurem de ser molt millors del que ens esperàvem, potser ens hem de cridar a la revolució dels lliris». I ha apuntat diversos elements per començar a construir: enfortir els vincles laborals i professionals, enfortir la família, els vincles dels iguals i dels comuns, el veïnatge, entre altres.

«Persones constructores de comunió, serventes del Regne», fil conductor de l’Eucaristia

L’eucaristia, presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona i responsable de la Pastoral Obrera de l’arxidiòcesi, Mons. David Abadías, s’ha celebrat al santuari de Maria Auxiliadora i Sant Josep del col·legi Salesians Rocafort. A l’inici hi ha hagut el testimoni d’una militant colombiana, Lina, que ha explicat la seva experiència migratòria. En l’homilia el bisbe David ha aprofitat la festivitat del Pilar per destacar la «mirada maternal de Maria, sobre ella es construeix la comunitat. I, com diu el vostre lema, construint la comunitat, servim l’Evangeli». «El nostre món sembla que es polaritza i es tensiona, hi ha una mirada de sospita i de rebuig cap a l’altre. Aquí estem per portar una alternativa, la mirada de la comunió. Una comunió que comença per un mateix: quan l’Evangeli toca el cor, ho fas tot pels altres», ha sostingut.

En el manifest «Compromís i acció al servei de la justícia, la pau i la dignitat» que s’ha llegit després de l’Eucaristia els membres del moviment volen «ser persones constructores de comunió, capaces de crear espais de trobada, diàleg i solidaritat entre les persones, els pobles i les cultures. Volem ser també serventes del Regne, posant la nostra vida, el nostre compromís i la nostra acció al servei de la justícia, la pau i la dignitat de tots els fills i filles de Déu».

A la tarda, després del dinar de germanor, s’ha acomiadat els responsables que han finalitzat el seu servei. En particular, el consiliari general Pepe Rodado León, que ha prestat aquest servei els darrers quatre anys i ha passat el relleu a Joan Ramon Marín i Torné. Finalment, s’ha informat sobre l’acció profètica de l’habitatge que properament realitzarà el moviment.

A la convocatòria han participat uns 200 militants, amics i simpatitzants i s’ha distribuït el document formatiu «La bondat», de Francesc Torralba. L’acte s’ha pogut seguir a les xarxes socials amb l’etiqueta #JGACO2026.

Font: Acció Catòlica Obrera