La URL inaugura el curs acadèmic 2026-2027 a IQS-URL amb un pòdcast en directe sobre la recerca

La inauguració s'ha celebrat amb una eucaristia a la Capella de Sant Ignasi i amb un acte acadèmic celebrat a l’Auditori IQS-URL

13 Oct, 2026
Església de Barcelona

La Universitat Ramon Llull (URL) ha inaugurat el curs 2026-2027 amb una eucaristia a la Capella de Sant Ignasi, presidida pel delegat dels jesuïtes a Catalunya, Pau Vidal, i amb un acte acadèmic celebrat a l’Auditori IQS-URL. L’acte acadèmic ha comptat amb la participació de Lluís Recoder, president del Patronat de la URL; Carles Pérez Testor, rector de la URL; Núria Montserrat, consellera de Recerca i Universitats; Esther Giménez-Salinas, Síndica de greuges; Josep Maria Garrell, exrector de la URL i president de la European University Association (EUA), representants dels òrgans de govern de la Universitat, rectors de les universitats catalanes i representants de la societat civil.

L’acte, conduït per Guillem Boigues, estudiant d’IQS-URL, s’ha iniciat amb un discurs de benvinguda de Lluís Recoder, president del Patronat de la URL, qui ha defensat la identitat de la Universitat com una institució «d’iniciativa social, confederal i d’inspiració cristiana». També ha subratllat que la seva missió va més enllà de la formació i la recerca: «volem formar excel·lents professionals, volem fer bona recerca, innovar i competir internacionalment. Però volem fer alguna cosa més: formar persones capaces de pensar, de discernir i d’assumir responsabilitats; persones conscients que el seu coneixement ha d’estar també al servei dels altres i del bé comú».

La veu de l’estudiantat

Enguany l’acte ha comptat per primer cop amb la intervenció del Consell d’Estudiants de la URL. L’estudiant de La Salle-URL, i secretari del Consell d’Estudiants, Oriol Aparicio, ha remarcat la tasca de representació de l’òrgan, destacant: «Som estudiants que oferim una part del nostre temps al servei dels altres, amb la voluntat de contribuir a fer una mica millor l’experiència de tots els estudiants a la Universitat Ramon Llull. Ara bé, tenim un repte que potser ens és particular: la voluntat d’unir en una mateixa veu estudiants d’institucions diverses que floreixen, ensems, dins d’una mateixa universitat». També ha volgut compartir algunes de les iniciatives que volen impulsar en els pròxims mesos com la reactivació dels canals de comunicació del Consell o l’organització de la Jornada de Salut Mental, que tindrà lloc el pròxim 27 de novembre.

Pòdcast en directe, «Recerca: molt per fer, tot és possible»

Seguidament, s’ha presentat la lliçó inaugural en un format diferent. L’auditori s’ha convertit en un estudi de pòdcast en directe i ha adoptat un escenari on s’ha presentat el primer pòdcast de la URL «Recerca: molt per fer, tot és possible», protagonitzat pels investigadors Santi Nonell, professor de química física d’IQS-URL reconegut pel programa ICREA acadèmia, i Núria Oliva, professora titular d’IQS-URL i líder del grup de recerca Biomend.

La conversa dels investigadors, ha girat al voltant de la recerca, el talent acadèmic i l’evolució de la universitat. Tots dos han partit d’una experiència compartida: haver-se format a la Universitat, haver desenvolupat part de la seva carrera investigadora en centres internacionals de primer nivell i haver decidit tornar: «Quan vàrem atravessar les portes d’aquesta Universitat per primera vegada, no ens podíem imaginar que estaríem aquí fent la conferència inaugural del curs acadèmic», ha afirmat el Santi.

Posteriorment, el diàleg s’ha centrat en els reptes de la recerca universitària. També s’ha reflexionat sobre la importància dels projectes de recerca com a motor de progrés i sobre la necessitat de definir amb ambició les prioritats de futur. I un altre dels grans temes ha estat l’impacte de la intel·ligència artificial en la recerca, on han assenyalat que la IA està transformant profundament el sector. Davant aquest nou context, han posat l’accent en la necessitat d’adaptar-se, innovar i mantenir l’excel·lència científica.

Parlaments institucionals

A continuació, Núria Montserrat, consellera de Recerca i Universitats, ha recordat una pregunta plantejada pel papa Lleó XIV durant una visita oficial a la UNESCO, a París, el passat 25 de setembre: «Què és ser humà?». Una qüestió «aparentment senzilla, però alhora profunda i complexa», que serveix de punt de partida per reflexionar sobre el sentit de l’educació i del coneixement.

La consellera ha destacat que «educar no consisteix únicament a transmetre coneixements o competències; educar és també ajudar les persones a trobar sentit a allò que fan». En aquest sentit, ha reivindicat el paper transformador de l’educació superior, no només com a espai d’aprenentatge, sinó també com a motor de creixement personal i compromís social. 

Durant la seva intervenció, ha convidat la comunitat universitària a reflexionar sobre la missió de les universitats en un context de canvis accelerats i avenços tecnològics constants. «Avui disposem de més coneixement, de més informació i de més capacitat tecnològica que en qualsevol altre moment de la història», ha afirmat.

Tanmateix, ha advertit que el gran repte no és només generar i acumular coneixement, sinó saber orientar-lo cap a un propòsit significatiu. Per això, ha plantejat una pregunta oberta als assistents de l’acte: «Cada vegada podem saber més coses, però sabem què volem fer amb aquesta informació?». Una reflexió que ha interpel·lat directament el món universitari i la seva responsabilitat en la formació de professionals i ciutadans capaços de posar el coneixement al servei del progrés col·lectiu.

En el seu discurs de clausura, el rector de la URL, Carles Pérez Testor, ha recordat el rector Josep Antoni Rom, traspassat el novembre de 2025, destacant la seva humanitat i la seva contribució al desenvolupament de la Universitat.

També ha reflexionat sobre la singularitat de la URL, que ha definit com «una constel·lació de sabers i de carismes», i ha fixat les prioritats estratègiques, una d’elles la incorporació dels estudis de Medicina: «No és només la incorporació d’una nova titulació, és una oportunitat per oferir una manera diferent de ser metges i metgesses, això vol dir posar a la persona en el centre de la seva tasca». Tot plegat, acompanyat d’una transformació digital coherent amb els valors de la Universitat: «continuarem avançant en la governança de la dada, en la ciberseguretat i en l’aplicació responsable de la intel·ligència artificial».

Per acabar el rector ha agraït la tasca de Carlo Gallucci al capdavant del Vicerectorat de Relacions Internacionals i Estudiants i ha donat la benvinguda a Mar Vila com a nova vicerectora de Relacions Internacionals i Comunitat Universitària.

Font: URL

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
fra Octavi Vilà, arquebisbe electe de Barcelona, ha rebut aquest dijous cinc seminaristes barcelonins del curs propedèutic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Benvingut, arquebisbe @fraoctavi 🙏.11 de novembre de 2026, memòria de sant Martí de Tours, monjo i bisbe. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
🔴En directe - Declaració institucional de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.A les 12.00 h.esglesia.barcelona/en-directe/ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El dia que el Fill de l’home es manifesti.

(Lc 17,26-37)