Pelegrinatges de nova evangelització

El bisbe de Sant Sebastià, José Ignacio Munilla, va encapçalar un pelegrinatge recentment. En aquest, hi van assistir dues-centes persones, des de Loiola fins a Manresa, amb parada a Poblet, Barcelona i Montserrat. Mons. Munilla, que havia estat rector del Santuari d’Arántzazu, considera que té certes similituds amb el de Montserrat: “Les dues imatges de la Mare de Déu són talles medievals molt semblants, ambdós han estat construïts enmig de roques i tenen una relació directa amb Sant Ignasi”.

Quin ha estat el motiu del pelegrinatge?

Seguir les petjades de Sant Ignasi, que és un cercador de la voluntat de Déu, incansable… També hem volgut arribar fins a Manresa per conèixer el bressol dels exercicis espirituals, que són com la ITV en la qual cadascú sap que ha de tenir un moment per aturar-se, per retrobar-se amb Crist i fer-se les tres famoses preguntes: Què he fet per Crist? Què faig per Ell? I què he de fer per Ell?

Què aporta el pelegrinatge?

Un pelegrinatge ben organitzat i acompanyat forma part d’un mètode de nova evangelització, facilita d’entrar en l’oració. Un cop s’acaba fa venir ganes de més; per exemple, de fer uns exercicis espirituals, que han configurat la vida de molts de nosaltres.

Per què necessitem els Santuaris?

El nostre món necessita també tenir llocs que siguin espais de trobada amb Crist, de trobada amb Maria, en els quals també puguem sortir del món, del soroll del món, d’aquest gran influx absorbent que té el món per poder tenir espais de trobada amb el Senyor de la mà de la Mare de Déu. Jo crec que tant Montserrat com Arántzazu són dos Santuaris que tenen un gran agermanament, que ens parlen que Maria vol portar-nos a Déu, perquè així puguem tornar al món portant Déu dins nostre.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 10 de febrer