P. Sagalés: «L’epidèmia global que patim arriba a una societat espiritualment malalta»

Entrevista al P. Llorenç Sagalés, delegat de Pastoral Social del bisbat de Terrassa

09 Febr, 2021
Església de Barcelona

«Els homes d’avui sembla que ja no tenen motius per a ser justos. Per què ens hauríem d’estimar com a germans, si ja no som fills d’un mateix Pare? Per això, el repte és començar estimant aquells qui tenim més a prop, els qui més pateixen, els més desfigurats; i intentar descobrir-hi el rostre de Déu». El P. Llorenç Sagalés, de l’orde del Císter, delegat de Pastoral Social del bisbat de Terrassa, considera que per  conscienciar-nos que cal ajudar en el moment actual «necessitem motivació». Dissabte 20 de febrer se celebra el Dia Mundial de la Justícia Social.

Per què s’ha arribat a una situació tan delicada?

L’epidèmia global que patim arriba a una societat espiritualment malalta, sense principis ni finals. Al nostre país, aquestes darreres dècades ens hem anat desprenent, no només de bons pressupostos econòmics per a la sanitat pública sinó dels elements religiosos i transcendents que sostenen i donen sentit a la vida i a la mort dels homes. Per això, no és sorprenent la sensació col·lectiva de desconcert i desolació davant la pèrdua, l’afectivitat esquinçada o la tristesa d’ànima.

Vostè va canviar els monestirs pels barris pobres. Ara viu més autènticament l’Evangeli?

Els monestirs i els barris pobres són deserts semblants. I jo sempre hi he anat per una qüestió de supervivència espiritual: entre els pobres hi trobo Déu i la pregària esdevé connatural. Entre els preferits del Senyor, el meu enduriment de cor queda també més fàcilment desemmascarat, identifico els meus dimonis i aprenc a rebre com un pobre.

Què cal perquè reverteixi aquesta situació?

Cal conversió. El nostre és un temps d’indigència, i això no es resol només amb un canvi de direcció, de govern o de plans estructurals. Cal un canvi de cor, una veritable conversió dels esperits. Als cristians ens toca no fer el ridícul i no donar lliçons, sinó començar per convertir-nos i intentar viure d’una altra manera.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 14 de febrer

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si algú es vol fer servidor meu, el Pare l’honorarà.

(Jn 12,24-26)