Omella: «Vencem el drac del mal»

La Generalitat acull un any més la tradicional missa i benedicció de roses presidida per l’arquebisbe de Barcelona que reclama “canviar el xip per arribar a ser constructors de pau”

24 Abr, 2017
Església de Barcelona

El 23 d’abril per als catalans significa roses i llibres, un dia especial per demostrar l’estima cap als teus, i també la tradicional missa al Palau de la Generalitat i la conseqüent benedicció de roses.

Amb l’Estàtua de Sant Jordi molt sol·licitada i fotografiada pels assistents, incloent els mossos d’esquadra, va tenir lloc, un any més, la Diada del patró de Catalunya. Com és tradició, l’acte va reunir a personalitats polítiques i eclesials a la  tradicional missa i a la benedicció de les roses.

Assistents a l’acte de la Generalitat

L’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias; el director d’Afers Religiosos, Enric Vendrell; o el mateix expresident de la Generalitat, Artur Mas; van ser els primers a entrar a la capella Sant Jordi. Seguidament, el president de Catalunya, Carles Puigdemont,va sortir del seu despatx per anar directe a la capella, on tots els assistents esperaven ja asseguts.

Seguidament, des del pati dels Tarongers,  van arribar l’arquebisbe emèrit de Barcelona, Card. Lluís Martínez Sistach i el bisbe auxiliar, Mons. Sebastià Taltavull, que van obrir pas a l’arquebisbe metropolità de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella.

Paraules d’Omella

Omella, que va presidir la celebració, a l’homilia va ressaltar la necessitat de pregar a Déu per tal que les institucions polítiques canviïn de xip i ajudin més els més vulnerables, sent “constructors de pau”.

“Quan tenim en compte els pobres i petits, quan respectem les persones i institucions, seguim l’exemple del nostre patró, vencem el drac del mal, que ens busca contínuament” va assegurar l’arquebisbe de Barcelona.

Benedicció de les roses

Acabada la celebració, va tenir lloc la benedicció de les roses més solidàries col·locades al claustre del Palau. Un moment culminant de la celebració on l’arquebisbe i el president van poder tenir unes paraules amb tots els responsables de les parades que van poder fer-se una fotografia amb els dirigents polítics i eclesials de Catalunya.

La llegenda de Sant Jordi

Segons la llegenda, un cavaller anomenat Sant Jordi va matar al drac per salvar la seva princesa i de la sang espargida, van brotar roses vermelles. El 23 d’abril també van enterrar a Miguel de Cervantes i va morir William Shakespeare. És per això que aquest dia tan especial pels catalans es regala un llibre i una rosa.

La Diada va incloure, devoció, tradició, i solidaritat però, sobretot, l’olor i el color de les roses sorgides de la sang del drac.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)