Omella: “Vencem el drac del mal”

La Generalitat acull un any més la tradicional missa i benedicció de roses presidida per l’arquebisbe de Barcelona que reclama “canviar el xip per arribar a ser constructors de pau”

24 Abr, 2017
Església de Barcelona

El 23 d’abril per als catalans significa roses i llibres, un dia especial per demostrar l’estima cap als teus, i també la tradicional missa al Palau de la Generalitat i la conseqüent benedicció de roses.

Amb l’Estàtua de Sant Jordi molt sol·licitada i fotografiada pels assistents, incloent els mossos d’esquadra, va tenir lloc, un any més, la Diada del patró de Catalunya. Com és tradició, l’acte va reunir a personalitats polítiques i eclesials a la  tradicional missa i a la benedicció de les roses.

Assistents a l’acte de la Generalitat

L’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias; el director d’Afers Religiosos, Enric Vendrell; o el mateix expresident de la Generalitat, Artur Mas; van ser els primers a entrar a la capella Sant Jordi. Seguidament, el president de Catalunya, Carles Puigdemont,va sortir del seu despatx per anar directe a la capella, on tots els assistents esperaven ja asseguts.

Seguidament, des del pati dels Tarongers,  van arribar l’arquebisbe emèrit de Barcelona, Card. Lluís Martínez Sistach i el bisbe auxiliar, Mons. Sebastià Taltavull, que van obrir pas a l’arquebisbe metropolità de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella.

Paraules d’Omella

Omella, que va presidir la celebració, a l’homilia va ressaltar la necessitat de pregar a Déu per tal que les institucions polítiques canviïn de xip i ajudin més els més vulnerables, sent “constructors de pau”.

Quan tenim en compte els pobres i petits, quan respectem les persones i institucions, seguim l’exemple del nostre patró, vencem el drac del mal, que ens busca contínuament” va assegurar l’arquebisbe de Barcelona.

Benedicció de les roses

Acabada la celebració, va tenir lloc la benedicció de les roses més solidàries col·locades al claustre del Palau. Un moment culminant de la celebració on l’arquebisbe i el president van poder tenir unes paraules amb tots els responsables de les parades que van poder fer-se una fotografia amb els dirigents polítics i eclesials de Catalunya.

La llegenda de Sant Jordi

Segons la llegenda, un cavaller anomenat Sant Jordi va matar al drac per salvar la seva princesa i de la sang espargida, van brotar roses vermelles. El 23 d’abril també van enterrar a Miguel de Cervantes i va morir William Shakespeare. És per això que aquest dia tan especial pels catalans es regala un llibre i una rosa.

La Diada va incloure, devoció, tradició, i solidaritat però, sobretot, l’olor i el color de les roses sorgides de la sang del drac.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)