Omella: «Vencem el drac del mal»

La Generalitat acull un any més la tradicional missa i benedicció de roses presidida per l’arquebisbe de Barcelona que reclama “canviar el xip per arribar a ser constructors de pau”

24 Abr, 2017
Església de Barcelona

El 23 d’abril per als catalans significa roses i llibres, un dia especial per demostrar l’estima cap als teus, i també la tradicional missa al Palau de la Generalitat i la conseqüent benedicció de roses.

Amb l’Estàtua de Sant Jordi molt sol·licitada i fotografiada pels assistents, incloent els mossos d’esquadra, va tenir lloc, un any més, la Diada del patró de Catalunya. Com és tradició, l’acte va reunir a personalitats polítiques i eclesials a la  tradicional missa i a la benedicció de les roses.

Assistents a l’acte de la Generalitat

L’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias; el director d’Afers Religiosos, Enric Vendrell; o el mateix expresident de la Generalitat, Artur Mas; van ser els primers a entrar a la capella Sant Jordi. Seguidament, el president de Catalunya, Carles Puigdemont,va sortir del seu despatx per anar directe a la capella, on tots els assistents esperaven ja asseguts.

Seguidament, des del pati dels Tarongers,  van arribar l’arquebisbe emèrit de Barcelona, Card. Lluís Martínez Sistach i el bisbe auxiliar, Mons. Sebastià Taltavull, que van obrir pas a l’arquebisbe metropolità de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella.

Paraules d’Omella

Omella, que va presidir la celebració, a l’homilia va ressaltar la necessitat de pregar a Déu per tal que les institucions polítiques canviïn de xip i ajudin més els més vulnerables, sent “constructors de pau”.

“Quan tenim en compte els pobres i petits, quan respectem les persones i institucions, seguim l’exemple del nostre patró, vencem el drac del mal, que ens busca contínuament” va assegurar l’arquebisbe de Barcelona.

Benedicció de les roses

Acabada la celebració, va tenir lloc la benedicció de les roses més solidàries col·locades al claustre del Palau. Un moment culminant de la celebració on l’arquebisbe i el president van poder tenir unes paraules amb tots els responsables de les parades que van poder fer-se una fotografia amb els dirigents polítics i eclesials de Catalunya.

La llegenda de Sant Jordi

Segons la llegenda, un cavaller anomenat Sant Jordi va matar al drac per salvar la seva princesa i de la sang espargida, van brotar roses vermelles. El 23 d’abril també van enterrar a Miguel de Cervantes i va morir William Shakespeare. És per això que aquest dia tan especial pels catalans es regala un llibre i una rosa.

La Diada va incloure, devoció, tradició, i solidaritat però, sobretot, l’olor i el color de les roses sorgides de la sang del drac.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
fra Octavi Vilà, arquebisbe electe de Barcelona, ha rebut aquest dijous cinc seminaristes barcelonins del curs propedèutic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Benvingut, arquebisbe @fraoctavi 🙏.11 de novembre de 2026, memòria de sant Martí de Tours, monjo i bisbe. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
🔴En directe - Declaració institucional de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.A les 12.00 h.esglesia.barcelona/en-directe/ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El dia que el Fill de l’home es manifesti.

(Lc 17,26-37)