Aprendre a acollir

Entrevista a Oriol Prado coordinador de la Campanya d’Hospitalitat i instigador de la Xarxa d’Hospitalitat per acollir persones migrants a Catalunya

25 Abr, 2017
Església de Barcelona

La Companyia de Jesús va engegar, ara fa un any, la Campanya d’Hospitalitat. Arran d’aquesta tasca, la Fundació Migra Studium està iniciant la Xarxa d’Hospitalitat, que ofereix acollida i acompanyament integral a persones migrades tot generant vincles entre aquestes, les llars acollidores i les persones acompanyants. L’Oriol Prado coordina la Campanya d’Hospitalitat i està posant en marxa la Xarxa d’Hospitalitat per a l’acollida de persones migrants a Catalunya.

Com cal promoure una cultura de solidaritat?

La Campanya d’Hospitalitat s’ha activat entorn a quatre eixos: la sensibilització per donar a conèixer la realitat del fet migratori i qüestionar-nos quina ha de ser la nostra resposta; la incidència per denunciar i transformar les estructures injustes que originen tant de dolor; la cooperació per respondre a les causes que obliguen tantes persones a deixar casa seva; i, finalment, la promoció de l’acollida efectiva de les persones que arriben al nostre país.

Com valores el primer any?

La valoració és molt positiva, la reflexió entorn l’Hospitalitat ha anat quallant on s’ha fet arribar. Ara, ens proposem el repte de concretar aquesta acollida i, per això, engeguem la Xarxa d’Hospitalitat.

Estem preparats per acollir?

En l’acollida es tracta de compartir vida. La proposta d’acollida demana posar-nos en moviment, cadascú des de la pròpia situació personal, disponibilitat i capacitat. Aquest camí en comú amb la persona acollida ha de ser fruit d’una reflexió i del treball en xarxa que ens faran arribar a les raons profundes de l’hospitalitat. El procés comença amb la mirada a una realitat que origina tant de dolor, aquesta mirada ens pot commoure i, finalment, ens conduirà al compromís.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del proper 30 d’abril.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

3 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)