Omella insta a «ser servidors de Déu» durant la Missa Crismal a Barcelona

L'arquebisbe de Barcelona agraeix al clergat diocesà la seva tasca "callada i generosa" i els convida a "remar mar endins"

27 Març, 2018
Església de Barcelona

Com ja és tradició a l’arxidiòcesi, aquest Dimarts Sant ha tingut lloc a la Catedral de Barcelona la Missa Crismal. Es tracta de la celebració en la qual té lloc la consagració dels Sants Olis (el dels malalts, el dels catecúmens i el sant Crisma) que s’utilitzaran al llarg de l’any, així com, la renovació de les promeses per part de tot el clergat diocesà.

Mentre les àmfores que contenien els tres olis reposaven en el cor de la Catedral, els sacerdots  es preparaven per a la processó d’entrada. Un llarg seguici de preveres va donar pas a l’inici a la celebració, a càrrec de l’arquebisbe de Barcelona card. Joan Josep Omella. Al costat, hi havia l’arquebisbe emèrit card. Lluís Martínez Sistach, així com,  Mons Sergi Gordo i Mons. Antoni Vadell, els quals s’estrenaven en la celebració, concelebrant per primer cop, com a bisbes auxiliars.

Gràcies pel ministeri

El cardenal Omella, durant l’homilia, ha agraït a tots els presents pel seu ministeri. “Encara que de vegades pugui haver-hi llàgrimes – deia el cardenal- cal a fer front els obstacles, com a la secularització que pot portar al “desànim”.

“És preciós aquest esforç que feu als ulls de Déu” -insistia Omella. “Gràcies per la vostra tasca callada i generosa, que dona els seus fruits en un testimoni d’alegria i esperança i en un esperit missioner”, va dir.

Va destacar la relació necessària entre sacerdots i bisbes i com es necessitaven mútuament per exercir la seva missió ministerial.

“No sucumbim!”

Va instar-los a no “sucumbir a la temptació de l’èxit” ni “anar de triomfadors per la vida”. “No pot ser més el deixeble que el mestre” -va dir citant el que deia Jesús. «Ni els diners ni l’honor pot omplir més el sacerdot que el fet de poder fer seves les paraules d’aquell qui l’ha cridat”, va afegir.

Testimoni missioner

L’arquebisbe de Barcelona va fer referència a les paraules de Jesús, “rema mar endins”. Una expressió amb la qual va convidar als preveres “a caminar per nous camins i a ser missioners de Déu a tota hora i a tot arreu”.

Els va recordar la presentació que tindrà lloc aviat del nou Pla Pastoral, pel qual “no podem aturar-nos”, va dir Omella. “Hem de ser servidors de l’amor misericordiós de Déu”. Segons va dir, el testimoni el podem fer de mil maneres però no podem amagar mai el testimoniatge de la missió”. “No podem plegar-nos de braços, sinó que els hem d’obrir i estar disposats a la voluntat d’allò que ens demana el Senyor”.

Agraïment a la feligresia

També, va dedicar unes paraules a la feligresia, present durant la celebració. Un altre agraïment per la seva pregària i devoció. “Exercim el sacerdoci per a vosaltres”. “No sempre sabem manifestar-vos l’amor que tenim -s’excusava el cardenal- però el nostre objectiu és gastar-nos i desgastar-nos fins al final per a vosaltres, Poble de Déu”.

Promeses i benedicció dels altres olis

Tal com s’estipula, durant la Missa Crismal, els preveres van fer la renovació de les promeses sacerdotals, responent a l’uníson les preguntes del cardenal: “sí, ho vull”. Posteriorment, el poble fidel va pregar pels sacerdots de l’arxidiòcesi i pel Cardenal, perquè sigui “fidel a l’ofici apostòlic”.

Els diaques van agafar les tres àmfores d’olis i les van traslladar a l’altar. Després de la pregària eucarística, el Cardenal Omella va beneir l’oli dels malalts.

Després de donar la comunió, el Cardenal Omella va beneir l’oli dels catecumens i va consagrar el Sant Crisma, juntament, amb els concelebrants, els quals van estendre la seva mà dreta.

Noces d’or i argent

L’arquebisbe de Barcelona va regalar un obsequi als preveres que celebren, al llarg de l’any, les seves noces presbiterals d’or i d’argent.

Celebraven els cinquanta anys: P. José Joaquín Domezáin, Mn. Jordi Farré Muro, Mn. Benet Jaso Adrián, Mn. Fernando Perales Madueño, Mn. Jesús Sanz García, Mn. Josep Oriol Xirinachs Benaven.

Entre els que feien 25 anys d’ordenats destacaven: Mn. Jordi Alarcos Carbonell, Mn. Juan Barrio Puente, Mn. Ignasi Borrull Puigarnau, Mn. Joan Cabot Barbany, P. Francesc Costa Heredia, OFM Cap, P. Javier Domingo Garmón Calvo, O.Carm, Mn. Evelio Moreno Palacios, Mn. Francesc Xavier Pagès Castañer, Mn. Salvador Roura Comas, Mn. Ramon Octavi Sánchez Valero, Mn. Albert Sols Lúcia, Mn. Laurentino Toasiché Mososó, Mn. Alfredo Valladares Retamero.

També els diaques Mn. Jaume Camarasa i Mn. Ferran Singla complien les noces d’argent diaconals 1993-2018.

Processó final

Una vegada finalitzada la celebració, tots els preveres van sortir en processó fins al Claustre de la Catedral. Allà hi romandran els sants olis, perquè els rectors de les parròquies puguin omplir les seves crismeres, al llarg de tota la Setmana Santa.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)