Omella: «Cal exercir des del treball intel·lectual però amb compromís social»

La URL inaugura el nou curs recordant els seus valors propis de l'humanisme cristià i vetllant per mantenir la bona reputació i l'ambició d'incidir en l'àmbit europeu i internacional

11 Oct, 2017
Montse Punsoda

La Universitat Ramon Llull (URL) ha inaugurat el nou curs acadèmic, 2017-2018, amb una trobada en la qual s’ha recalcat la voluntat de l’entitat docent per continuar creixent amb els valors fundacionals propis de l’humanisme cristià, vetllar per mantenir la bona reputació i mantenir l’ambició d’incidir en l’àmbit europeu i internacional.

Camí amb Déu

Alumnes, professors, membres del patronat universitari i el president de l’entitat, el cardenal arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella, han assistit a l’acte que s’ha iniciat amb una missa de celebració pel nou curs, a la parròquia de Sant Pere Nolasc. Omella, encarregat de presidir, durant l‘homilia s’ha dirigit als «amics de l’Universitat Ramon Llull» als quals els ha desitjat que Déu els acompanyi en el treball d’aquest curs, animant-los a continuar endavant. «Valoreu la feina i no us angoixeu! Tingueu un cor obert, i la paciència per construir i fer créixer la vostra missió, tot i les dificultats», els animava l’arquebisbe. En segon lloc, ha convidat al professorat i als membres del patronat preguntar-se: «Ensenyem la fe cristiana?». En aquesta línia, s’ha referit a la responsabilitat de no deixar de banda la vessant espiritual d’aquells que passen per les aules, i insistir en els valors cristians, perquè «la societat del futur vetlli pel més necessitat».

Amb la mirada cap a Europa

Després de la celebració, ha continuat la trobada a l’Auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna, on la secretària general de la URL, Anna Berga, ha repassat la memòria del curs acadèmic 2016- 2017 i el president del patronat, Josep M. Martínez Rovira, ha mostrat l’entusiasme per «continuar preservant el prestigi assolit fins ara». També, ha assistit el Portaveu i Director general de Comunicació del Parlament Europeu, Jordi Duch, convidat especial per impartir la seva conferència sobre Comunicar avui per preparar l’Europa de demà.

Jordi Duch ha destacat com la voluntat multicultural del continent, que aposta per la premissa «units en la diversitat», s’associa a la personalitat oberta que tenia Ramon Llull, un «gegant de la cultura». En aquest sentit, s’ha referit a la Universitat, la qual, possibilitant als estudiants l’estudi a l’estranger, contribueix en aquest camí d’enriquiment cultural i en el sentiment unitari europeu. «Universitat ha d’anar lligat amb universalitat!», ha exclamat.

Referint-se al mètode comunicatiu d’Europa, ha destacat una certa mancança en general per «engrescar la societat cap al projecte Europeu». Segons ha exposat, «encara no som conscients de ser europeus, i no ho veiem com assumpte nostre». Per a solucionar aquesta qüestió, ha insistit a encaminar la narrativa cap a les persones i la seva pertinença al continent, per tal que vegin que la UE és «necessària» i que «cal que les persones s’impliquin per legitimar-ho».

Compromís intel·lectual i social

A l’Auditori, l’arquebisbe ha intervingut felicitant tots els presents per fer de la universitat un dels «llocs punters d’irradiació de cultura», que ha d’anar acompanyat de les arrels de l’humanisme cristià, fent «que la doctrina social de l’Església impregni les activitats dels docents». Per això, ha insistit en: «orientar el treball cap a un fort compromís ètic, social i polític com a cristians»;»fer créixer la solidaritat, per donar esperança en un món que espera ser feliç»; i col·laborar en projectes, per tal que aquells joves que estan a l’atur puguin, també, trobar oportunitats. «Hem d’exercir no només des del treball intelectual, sinó, també, amb compromís social», ha recordat el cardenal.

Contribuir en el progrés

El conseller d’Empresa i Ocupació, de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, també assegut a la mesa presidència, ha agraït per part de Govern tota la tasca que fa la URL, pel fet de «defensar el món des d’una iniciativa privada». «La universitat juga un paper fonamental. Homes i dones, educats cultes, lliures i educats per contribuir en el progrés col·lectiu.

Finalment, el rector de la Universitat Josep M. Garrell a clos l’acte i ha repassat el context social i polític que viu Catalunya, en el qual ha declarat que la URL es mostra «plural i al servei de la societat, expressant repulsa a la violència». Segons ha dit, actuant des del respecte i el diàleg, que «ha de ser la nostra base». «Davant aquest futur incert- expressava el rector- hem de continuar fent la nostra feina. Lliura, pacífica democràtica i pluralista», ha dit. També ha mostrat la voluntat de continuar creixent amb els valors fundacionals de l’humanisme cristià i pel curs vinent insistir encara més amb la bona reputació de la Universitat en l’àmbit nacional i internacional.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
fra Octavi Vilà, arquebisbe electe de Barcelona, ha rebut aquest dijous cinc seminaristes barcelonins del curs propedèutic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Benvingut, arquebisbe @fraoctavi 🙏.11 de novembre de 2026, memòria de sant Martí de Tours, monjo i bisbe. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
🔴En directe - Declaració institucional de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.A les 12.00 h.esglesia.barcelona/en-directe/ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El dia que el Fill de l’home es manifesti.

(Lc 17,26-37)