Paraules a l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2017-18 de la Universitat Ramon Llull

Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL

Barcelona, 11 d’octubre de 2017

Benvolguts amics que feu possible que aquesta Universitat sigui un ésser viu i eficaç en la societat de Barcelona i de Catalunya. Autoritats que ens acompanyeu. Honorable conseller, rector, membres del Patronat, degans, directius, professors i docents, alumnes, personal d’administració:

És un goig per a mi està avui amb vosaltres un any més en la inauguració de curs. Tinc la oportunitat en primer lloc de felicitar-vos, i aprofitar l’avinentesa per fer-vos algunes propostes per tal que anem tots plegats de la mà en aquest camí de formació a homes i dones del nostre temps perquè siguin no sols uns bons professionals (això ja ho feu molt bé) sinó també perquè els vostres centres universitaris es converteixin en els llocs punters des d’on s’irradiï un nou concepte de societat que a la fi és el que la feina de docents, alumnes, empleats i antics alumnes ajuden a materialitzar com un procés harmònic des que un estudiant diposita amb vosaltres la confiança per cursar els seus estudis fins que ha esdevingut un professional integrat en diferents empreses o institucions. També sou un punt d’irradiació de tota la cultura que ve amerada des de les arrels de les vostres escoles i facultats, que són la idea nuclear de la Universitat Ramon Llull.

Des de fa dos anys, treballem en un seguit de consultes que ens han de permetre elaborar el nou Pla Pastoral. Les respostes a aquestes consultes ens han arribat de totes les entitats i persones de la nostra diòcesi, fent-nos observar aquells aspectes que poden incidir en una bona praxis de tot allò que hem de fer com a Església diocesana, en la qual hi estan incardinades institucions tan importants com la vostra.

Hem observat que moltes d’aquestes propostes incideixen en la joventut, l’educació i el món universitari. És per això que abans de trobar-me amb els responsables de les diferents universitats cristianes voldria apel·lar el vostre sentit de pertinença en aquesta comunitat per demanar-vos no tan sols les vostres idees sinó que us impliqueu d’una forma concreta perquè la doctrina social de l’Església impregni totes les vostres activitats. I això vol dir, entre altres coses:

1. Que el vostre treball com universitat vagi orientat a un fort compromís social i polític de les comunitats cristianes.
2. Que pugueu fer créixer la solidaritat aportant com a centres de pensament i formació de personal qualificat instruments de solidaritat que amari d’una forma més clara l’esperança i la solidaritat en un món que espera ser feliç.
3. Que col·laboreu en projectes tangibles per ajudar a formar els joves que es troben en situació d’atur i que la seva causa de frustració es deu a la manca d’una oportunitat de vida que els integri en la societat a la que pertanyen, sent causa de moltes crisis.
4. Voldria introduir a través d’una frase de Joan Pau II: “Tots som responsables de tots”. Una frase que el papa Francesc reblava tot indicant que cal crear “una nova mentalitat que pensi en termes comunitaris”. Es tracta per tant de prendre un compromís actiu i operant que faci que des de l’amor cristià creem amb tots els nostres germans un món més just i fratern amb un especial atenció a les necessitats d’aquells que més pateixen en les perifèries del nostre món.

Per fer tot això possible -i no voldria ara fer un sermó- cal cultivar una forta espiritualitat que doni consistència al compromís professional i al compromís social del que se n’hauria de derivar la nostra actuació a la vida. Això vol dir que ens cal la força transformadora de l’Evangeli que ens afecta com a persones en totes les nostres dimensions i fa possible que tota vida evangèlica estigui acompanyada de la promoció humana i social d’aquells a qui va destinada.

És no sols una proclamació de les nostres conviccions, sinó que és un servei que transforma i té conseqüentment implicacions polítiques que com a cristians no podem defugir. És per tant, una labor prioritària d’una universitat com la nostra, promoure un desenvolupament íntegre de la persona que faci que cada un de vosaltres (professors, alumnes i treballadors) assumiu la seva pròpia responsabilitat tant a nivell individual com a nivell col·lectiu.

Cal, per tant, cultivar una consciència ètica, social i política que sigui capaç de treballar des de l’àmbit universitari creant les complicitats necessàries amb institucions i empreses, en el territori local i en el global, en allò que ens és més proper i, també, en allò que està més llunyà.

Amb aquestes petites consideracions que, repeteixo, m’agradaria que penséssiu i m’ajudéssiu a fer-les efectives, pugueu inaugurar aquest nou curs acadèmic amb la il·lusió dels nous reptes i l’esperança d’un món millor.

Que Déu beneeixi a tots els que esteu aquí i els que heu deixat en els campus!

+ Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona