El cardenal Omella demana «la pau» a Gaza i Ucraïna a la missa de la Mercè

El cardenal Omella insta els líders mundials, reunits a l’Assemblea General de l’ONU a Nova York, a trobar una «solució diplomàtica» per Gaza i Ucraïna

24 Set, 2025
smunoz

L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa pontifical amb motiu de la solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona principal de Barcelona, a la basílica de la Mercè. Durant la seva homilia, el prelat barceloní ha demanat «la pau» als conflictes armats a la Franja de Gaza i d’Ucraïna. «Preguem Déu perquè, per intercessió de la Mare de Déu de la Mercè, inspiri els nostres governants, reunits aquests dies a Nova York amb motiu de l’Assemblea General de les Nacions Unides, perquè facin possible la pau que tant anhelem», ha manifestat.

El cardenal Omella crida a una «solució diplomàtica» a Gaza i d’Ucraïna

El prelat barceloní ha recordat les paraules del papa Lleó XIV el passat diumenge. «No hi ha futur en la violència ni en l’exili forçat ni en la venjança», ha esmentat. El cardenal Omella s’ha sumat a la petició del Sant Pare de trobar una solució diplomàtica en aquests conflictes que «tant patiment estan generant des de fa massa temps».

Internes de la presó de dones de Wad-Ras assisteixen a la missa de la Mercè

La celebració litúrgica ha tingut lloc davant més de tres-centes persones. Per segon any consecutiu han assistit a la missa solemne set internes de la presó de dones de Wad-Ras. A més, han anat tres internes que estan en secció oberta i quatre homes que ja han complert la condemna, però que encara reben el servei d’acompanyament de la Llar d’Acollida La Mercè de la Fundació Obra Mercedària en el seu procés de reinserció.

Autoritats presents a la missa de la Mercè

La missa major ha estat concelebrada pel bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Xabier Gómez; el bisbe de Terrassa, Mons. Salvador Cristau, i els bisbes auxiliars de Barcelona, Mons. David Abadías i Mons. Javier Vilanova.

Entre les autoritats civils que han assistit a la missa de la Mercè, ha destacat la presència del president del Parlament de Catalunya, Sr. Josep Rull; el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Sr. Carlos Prieto; i l’alcalde de Barcelona, Sr. Jaume Collboni. També hi han assistit dos consellers de la Generalitat de Catalunya, uns 20 regidors de l’Ajuntament de Barcelona i 4 tinents d’alcaldia. A més, l’acte ha comptat amb l’assistència de diferents comandaments militars i policials. També diputats i representants de les universitats amb seu a Barcelona. Finalment, hi ha estat present el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ramon Bassas.

Sílvia Muñoz

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
fra Octavi Vilà, arquebisbe electe de Barcelona, ha rebut aquest dijous cinc seminaristes barcelonins del curs propedèutic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Benvingut, arquebisbe @fraoctavi 🙏.11 de novembre de 2026, memòria de sant Martí de Tours, monjo i bisbe. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
🔴En directe - Declaració institucional de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.A les 12.00 h.esglesia.barcelona/en-directe/ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El dia que el Fill de l’home es manifesti.

(Lc 17,26-37)