El laïcat de Barcelona inicia el curs amb el repte de la sinodalitat i la missió
El laïcat de Barcelona inicia el curs amb el repte de la sinodalitat i la missió
Mn. Enric Termes subratlla que la reestructuració pastoral té com a horitzó la missió i que el laïcat és clau per fer present l’Evangeli al món.
29 Set, 2025
Església de Barcelona
La Delegació de Formació i Acompanyament del Laïcat de l’Arxidiòcesi de Barcelona va inaugurar el curs 2025-2026 amb una trobada presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías, i amb la participació de la delegada, Anna Almuni, i de Mn. Enric Termes, responsable de la implementació del Sínode sobre la sinodalitat a l’arxidiòcesi.
Sinodalitat i comunitats pastorals: un camí compartit
La sessió es va centrar en la ponència de Mn. Termes, titulada Viure la sinodalitat i fer camí com a comunitats pastorals. El ponent va explicar que aquest curs estarà marcat per dues dimensions complementàries: la sinodalitat i la nova reestructuració de comunitats pastorals presentada el juliol passat. Segons va dir, «aquest és el moment clau d’aplicar el Sínode, perquè si no en fem l’aplicació, quin sentit hauria tingut tot el treball fet?».
Mn. Termes va subratllar que es tracta de «recollir el document final del Sínode i veure com posar-lo en pràctica en la nostra realitat» i, alhora, d’avançar en una organització pastoral que permeti que «les nostres forces estiguin més coordinades i reagrupades, amb l’horitzó sempre posat en la missió».
En aquest sentit, va destacar que la reestructuració pastoral no és només una qüestió d’organització interna, sinó que té com a horitzó la missió. La missió, va dir, «és una eina cap endins, per viure amb més profunditat l’experiència comunitària i eclesial, però sobretot cap enfora, per fer present l’Evangeli al món». És aquí on el laïcat juga un paper fonamental: «el laïcat es fa present en molts llocs on els capellans, bisbes o diaques no hi poden ser, i d’aquesta manera esdevé llavor de la missió i de l’evangelització, fent camí junts».
El ponent va concloure la seva exposició recordant que la sinodalitat és també «un camí de renovació espiritual i de reforma estructural per a una Església més missionera i participativa”, que exigeix “parar l’orella a la realitat per poder respondre-hi i obrir-se junts a l’Esperit».
La mirada pastoral de la diòcesi
També hi va intervenir Mons. David Abadías, que va destacar la vocació de servei pròpia del laïcat, afirmant que «Déu ens demana una entrega, un servei… i això és el que fem des del laïcat: animar la vocació que tots tenim perquè allò que fem doni fruit». El bisbe auxiliar va remarcar que ens trobem en un temps de sinodalitat i de jubileu, moments que conviden a fer un pas endavant: «a la diòcesi fem un salt en l’organització, amb la mirada posada en què el treball de les parròquies sigui més ric i doni més fruit».
Els reptes del nou curs
La delegada Anna Almuni situa aquest inici de curs en un context ple de reptes, tant a nivell universal com diocesà. Recorda que l’Església viu alhora el procés sinodal i el jubileu, i que «aquests són dos reptes en els quals hem de treballar i sentir-nos compromesos». També va destacar el desafiament de la presència del laïcat en la vida pública, heretat del Congrés de Laics de 2020, afirmant que «és un moment importantíssim perquè el laïcat s’enfili al carro i articuli tots aquests reptes amb una mirada conjunta».
Almuni va remarcar igualment que aquest curs es tanca el pla pastoral diocesà, desenvolupat durant set anys i centrat en la fraternitat, els pobres, els joves, el discerniment i Jesucrist. Va insistir que la reestructuració pastoral que s’està desplegant «no és només una organització, sinó sobretot un impuls per a les comunitats, tant parroquials com arxiprestals».
L'Església de Barcelona se suma aquest diumenge 15 de novembre a la X Jornada Mundial dels Pobres. Aquesta jornada convida les comunitats cristianes a posar la mirada en les persones que viuen…
La 39a Setmana de la Gent de Mar se celebra del 9 al 14 de novembre a Barcelona. Enguany, posa el focus en el benestar de les tripulacions i la convivència entre…
El cardenal Joan Josep Omella ha dit el dia de l’acceptació de la seva renúncia com a arquebisbe de Barcelona que «marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans». En la…
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y...
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...