7 internes de la presó de dones de Wad-Ras sortiran per assistir a la missa de la Mercè

La Fundació Obra Mercedària du a terme la inciativa amb el propòsit de «donar protagonisme a les dones privades de llibertat»

19 Set, 2024
Montse Punsoda

Amb motiu de la celebració de la Mare de Déu de la Mercè per primer cop a la història, un grup de dones preses sortirà de permís per assistir a l’eucaristia que tindrà lloc a la Basílica de la Mercè, el dia 24 a les 10.30h.  

Visibilitzar el carisme mercedari i les dones preses

La Fundació Obra Mercedària, que treballa integrament en l’àmbit penitenciari i amb les persones més vulnerables i rebutjades per la societat, ha tingut aquesta iniciativa amb el propòsit de «donar protagonisme a les dones privades de llibertat» i tenir present «el carisma mercedari i visibilitzar aquestes dones preses». Així ho explica la directora de la fundació, Núria Ortín, que assegura que «molt poca gent sap que a part de ser patrona de Barcelona, també és la patrona dels captius». Ortín recorda que l’Orde de la Mercè, amb més de 800 anys d’història, va néixer precisament amb «la missió d’alliberar i dignificar a l’ésser humà».  

Amb aquest propòsit set dones preses a Wad- Ras sortiran el dia de la celebració de la Mercè, i podran presenciar la missa, que presidirà l’Arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella. Per això, la Basílica tindrà reservat un espai preferent per visibilitzar les persones que acompanya la Fundació, ja siguin les que estan empresonades, així com, aquelles que han sortit de la presó i són acollides a les Llars Mercedàries. 

Il·lusió i rebuda de la iniciativa

Les dones preses que assistiran a la missa de la Mercè van rebre la iniciativa amb els braços oberts. De fet, alguna d’elles podrà participar en la celebració de la litúrgia llegint alguna de les lectures. «Elles estan molt il·lusionades de poder formar part de la missa institucional, – explica Ortín- de tenir reservat un espai preferent i de pujar al cambril a veure a la Mare de Déu».  

El procés per a realitzar aquesta sortida de la presó, ha hagut de seguir tot un protocol establert pels centres penitenciaris. Tal com explica la directora de la Fundació, es van haver de posar en contacte amb l’educador social que organitza les sortides programades a WadRas per explicar en què consistiria el permís perquè posteriorment es valorés la proposta a nivell intern. «Són els mateixos professionals els que trien les internes que poden sortir, i aquestes han de complir uns certs requisits: bona conducta, estar gaudint de permisos, etc. Després s’ha de posar en marxa la logística d’horaris, programa, acompanyants…», explica Núria Ortin.  

El dia 24 seran dues persones de la mateixa Fundació Obra Mercedària, entre elles la presidenta, les que aniran amb la furgoneta a buscar les dones preses a Wad-Ras i després de l’eucaristia les acompanyaran de retorn al centre penitenciari. Gràcies a aquesta iniciativa, enguany la Mercè serà una festa especial, no només per la ciutadania de Barcelona, sinó també, per aquest petit grup de dones de Wad –Ras. «Un únic segon de llibertat és un regal per qualsevol persona privada de llibertat», afegeix la directora de la Fundació Obra Mercedària.  

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)