Omella en diàleg sobre la família

Aquest mes de febrer, Barcelona ha acollit les Jornades de Pastoral Familiar de la Companyia de Jesús d’Espanya. El cardenal Joan Josep Omella va participar, sumant-se en un diàleg col·loqui amb el catedràtic de la Universitat de Comillas, Fernando Vidal.

Més de 150 persones persones provinents de tot el territori espanyol van assistir a la trobada. Molts d’ells, parelles que acudien per escoltar i reflexionar sobre el paper de la família cristiana en el món d’avui. Alguns, fins i tot, van participar en la xerrada entre l’arquebisbe i el catedràtic, formulant preguntes que se’ls planteja al nucli familiar i social.

Juan Mezo, el president de la Fundació Casal Loiola, va donar la benvinguda amb una presentació del Casal i el servei que desenvolupa en el barri de l’Eixample, en el cor de la diòcesi. Un centre amb una dedicació contínua amb la gent gran i, d’altra banda, amb els joves. De fet, fora del temps acadèmic esdevé un lloc de trobada per a molts joves. Aquests es reuneixen i comparteixen el temps lliure amb iniciatives, com portar menjar als indigents de la zona.  

Després d’una  breu introducció, Mezo va donar pas a Fernando Vidal que, amb la mateixa soltesa que imparteix les lliçons a la Universitat Pontificia de Comillas, es va fer amb el micròfon i amb la simpatia dels assistents. Així, amb un tracte proper, de tu a tu, va presentar al Cardenal, “un home de diàleg i de destacada pastoral social”. “Un cardenal que insisteix en construir ponts amb el diàleg i en la missió de l’Església que camina al costat de la gent”, assegurava Vidal.

Què és la família?

Amb aquest interrogant sobre la família, va començar el col·loqui. Entre pregunta i resposta es va reflexionar sobre el rol que ha de jugar la família avui. Com fer front als entrebancs que posa l’actualitat? És a dir, com ha de ser la família i com ha de lluitar per se un referent enmig la societat.

En aquest sentit, el Omella va presentar-la com una “cèl·lula bàsica de la societat, en la qual cal confiar i creure-hi”. “És a dir, – s’explicava Omella- ser cristià i no avergonyir-se”. “Cal creure en el tresor que tenim que és Déu”. “I aquest és fa present en el mateix amor d’un home a una dona, – continuava l’arquebisbe- on es crea confiança, emoció i alegria per compartir la vida. La família és això”. “És el mateix que resumeix l’espiritualitat cristiana, la passió per Crist, el repte més gran que tenim”, va afegir.

Educar des del testimoni

Respecte a l’educació als fills, l’arquebisbe va aconsellar donar exemple des de
l principi i “sembrar amb esperança”. “Els pares eduqueu més des del testimoni que des del sermó”, va dir Omella. “A partir d’aquí, heu de transmetre, també, l’ideal de comunitat d’Església, una vida d’amor entre germans”. “Si els fills veuen com ho feu vosaltres, ells també ho faran. Si no, no us desespereu – els animava Omella- i sobretot no perdeu l’alegria”.

Com a “suport i font d’energia” per no deixar-se vèncer, es va referir a la força de treballar plegats. És a dir, “compartir i col·laborar junts per defensar la família”. Citant l’Amoris Letitzia, sobre la bellesa de l’amor matrimonial va dir: “allò que els pares donen i després reben”. “Aquest és el referent que han de veure els fills”.

La comunitat com a suport

Parlant de reptes, enmig la discussió va aparèixer l’Església com a suport en els moments difícils o “en els moments de crisi familiar”. Així, s’hi va referir un dels assistents, quan va preguntar sobre l’ajut que dóna l’Església quan les situacions es compliquen, com en el cas dels divorcis. Com a resposta, Omella posar l’exemple dels equips de matrimonis, que es reuneixen periòdicament per posar en comú diferents temes que els preocupen. També, va referir-se a l’educació dels pares i a l’acompanyament de les parròquies com a eina per prevenir o superar aquests entrebancs. Perquè, “si es dóna exemple des d’aquests nuclis de comunitat, també arribarà a l’experiència personal”, va dir el cardenal.

Joves avui?

Quant al paper dels joves, “cada vegada menys present” – exposaven els presents- un pare va preguntar com animar a la joventut a participar de l’Església. El cardenal, fent al·lusió a la dificultat que plantejava, va trencar la serietat del tema amb un punt còmic, assegurant que “encara no comptava amb aquest departament en el seu centre comercial personal”. Una mica de rialles, per abordar seguidament la qüestió, per la qual, tot i la dificultat, va proposar acompanyar davant de tot, sense pressionar, a poc a poc. “Després cal ensenyar-los a discernir i integrar”. “En tercer lloc, ells s’han de fer seva la missió, de manera que siguin protagonistes d’aquesta”, va proposar el bisbe.

Tres consells de l’Evangeli

La trobada va acabar amb una celebració. Es van afegir d’altres feligresos que sovint hi assisteixen a les celebracions del Casal. En el moment de l’homilia el cardenal va subratllar tres aspectes clau per a les famílies que es podien abstraure de la Litúrgia de la Paraula. D’entrada, la “confiança en el Pare”. «Deixar-se portar per ell, sobretot en aquells moments de dificultats».

En segon lloc “l’esperança”. El fet de fiar-se en el senyor per entrar en la vida de la comunitat i, així, entrar en l’alegria. En aquest sentit, va subratllar el tercer aspecte sobre com “la felicitat està en seguir a Jesús”. És possible trobar la felicitat en la pobresa o en la lluita per la pau? Sí, – va assegurar-los Omella- perquè en Ell trobem la pau. “Una contradicció que molts no entenen o saben fins que es deixen portar pel camí del Senyor”, va dir.