Omella: «Déu ens ha cridat per escoltar i donar llum»

La catedral de Barcelona acull la celebració de la Vida Consagrada amb el lema «Religiosos en Maria, esperança d’un món que sofreix»

03 Febr, 2020
Església de Barcelona
Fotografies: Ramon Ripoll

La Catedral de Barcelona ha estat, un any més, l’escenari principal de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada. Religiosos i religioses de la diòcesi s’han trobat a la seu de l’Església que peregrina a Barcelona, amb l’arquebisbe, el Card. Joan Josep Omella que va presidir la celebració. Entre els presents, hi havia el delegat episcopal de Vida Consagrada, el P. Joan Josep Moré. També, el nou president de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC), fra Eduard Rei, nomenat el passat mes de març i que enguany s’estrenava amb el càrrec en la festa de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada. 

«Hem de viure de tal manera que la nostra vida no es pugui entendre sense Déu». Amb aquestes paraules, citades d’un referent de l’Església, fra Eduard va iniciar la seva benvinguda a tots els presents a la trobada. Una cita que ja compta amb una llarga tradició, des que Joan Pau II Ia va inaugurar el 1997, per donar gràcies a Déu i celebrar el do d’aquesta forma de vida de l’Església.

Entendre la vida amb Déu

El president de la URC va subratllar aquesta necessitat de viure amb aquest gran desafiament d’una vida entesa des de la concepció i entrega completa a Déu. «Un repte que ens posa el mateix baptisme a tots, i especialment als religiosos i religioses», deia fra Eduard Rey. 

En aquesta línia, el president de la URC va assenyalar el lema d’enguany per a la Jornada: «Religiosos en Maria, esperança d’un món que sofreix». «Maria, – reflexionava Eduard Rey- va ser la primera en viure amb una vida que no es pot entendre sense Déu, un model de vida que només s’entén en referència a Déu. Per això, es torna esperança d’un món que sofreix, dels petits dels humils dels pobres». Tal com va dir, la celebració recorda «l’arribada de Crist com a llum que Maria va acollir i brillarà desconcertant a la creu on ella hi serà al peu», va afegir.

El president de la URC va mencionar que enguany se celebra el 40è aniversari de la Vida Religiosa a Catalunya, i es convida a viure amb el Fòrum de la Vida Religiosa que té com a consigna: «Tinguem la mirada fixa en Jesús». Un Jesús que “només se l’entèn des del Pare”, reflexionava Eduard Rey.  «Perquè en Crist hi trobem l’autèntica llum que il·lumina el món, sense el qual no s’entén res. Tant de bo, – deia esperançador – nosaltres en les nostres vides puguem donar mostra de què Ell hi és en nosaltres», va afegir.

L’Església s’entèn amb la vida consagrada

En el moment de l’homilia, el cardenal Omella, afirmant les paraules del president de la URC, va recordar que «el que ens demana la gent és que «siguem testimonis de Déu, perquè sense ell res té sentit». «Si no, perquè estem aquí? – preguntava Omella – Ens ha cridat per a ser profecia de Déu i del futur». Referint-se als religiosos i religioses, va agrair la seva ofrena de vida a Déu. A través dels projectes, el carisma viscut, la comunió amb els germans… «Així és forma l’Església, la qual sense la vida consagrada no s’entendria», va assegurar«És un moment molt important perquè la vida consagrada i tots els de l’Església diocesana fem un esforç per acompanyar la gent». Va subratllar que «nosaltres hem d’escoltar i donar llum, així com, perdre més temps en acompanyar els altres que en fer nosaltres»

Què demana el Senyor?

El cardenal va subratllar als religiosos i religioses què els demana el Senyor. D’entrada, el «silenci» essencial per a donar testimoni i per a «ser sants». Sants que es deixen portar per les mans del Déu. En segon lloc, «ser obrers», des de l’ora et labora. Pregar i mostrar als altres el perquè. En aquesta línia, va apuntar la necessitat de testimoniar l’amor de Déu amb els propis germans. «Escoltant, celebrant, interrogant-nos amb el nostre germà de la comunitat. Què ens demana el Senyor? Déu ens demana més generositat, més radicalitat i qualitat, és a dir, viure-ho amb joia. «Que vegin que estem contents de seguir el seu món perquè Déu és un amic que ens acompanya a l’estima i ens estima. Una joia en contradicció amb aquella creu, de la incomprensió. Però només per la joia ja ens dóna sentit a la vida», va afegir.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Calia complir això sense deixar allò altre.

(Mt 23,23-26)