Omella: «Déu ens ha cridat per escoltar i donar llum»

La catedral de Barcelona acull la celebració de la Vida Consagrada amb el lema «Religiosos en Maria, esperança d’un món que sofreix»

Fotografies: Ramon Ripoll

La Catedral de Barcelona ha estat, un any més, l’escenari principal de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada. Religiosos i religioses de la diòcesi s’han trobat a la seu de l’Església que peregrina a Barcelona, amb l’arquebisbe, el Card. Joan Josep Omella que va presidir la celebració. Entre els presents, hi havia el delegat episcopal de Vida Consagrada, el P. Joan Josep Moré. També, el nou president de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC), fra Eduard Rei, nomenat el passat mes de març i que enguany s’estrenava amb el càrrec en la festa de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada. 

«Hem de viure de tal manera que la nostra vida no es pugui entendre sense Déu». Amb aquestes paraules, citades d’un referent de l’Església, fra Eduard va iniciar la seva benvinguda a tots els presents a la trobada. Una cita que ja compta amb una llarga tradició, des que Joan Pau II Ia va inaugurar el 1997, per donar gràcies a Déu i celebrar el do d’aquesta forma de vida de l’Església.

Entendre la vida amb Déu

El president de la URC va subratllar aquesta necessitat de viure amb aquest gran desafiament d’una vida entesa des de la concepció i entrega completa a Déu. «Un repte que ens posa el mateix baptisme a tots, i especialment als religiosos i religioses», deia fra Eduard Rey. 

En aquesta línia, el president de la URC va assenyalar el lema d’enguany per a la Jornada: «Religiosos en Maria, esperança d’un món que sofreix». «Maria, – reflexionava Eduard Rey- va ser la primera en viure amb una vida que no es pot entendre sense Déu, un model de vida que només s’entén en referència a Déu. Per això, es torna esperança d’un món que sofreix, dels petits dels humils dels pobres». Tal com va dir, la celebració recorda «l’arribada de Crist com a llum que Maria va acollir i brillarà desconcertant a la creu on ella hi serà al peu», va afegir.

El president de la URC va mencionar que enguany se celebra el 40è aniversari de la Vida Religiosa a Catalunya, i es convida a viure amb el Fòrum de la Vida Religiosa que té com a consigna: «Tinguem la mirada fixa en Jesús». Un Jesús que “només se l’entèn des del Pare”, reflexionava Eduard Rey.  «Perquè en Crist hi trobem l’autèntica llum que il·lumina el món, sense el qual no s’entén res. Tant de bo, – deia esperançador – nosaltres en les nostres vides puguem donar mostra de què Ell hi és en nosaltres», va afegir.

L’Església s’entèn amb la vida consagrada

En el moment de l’homilia, el cardenal Omella, afirmant les paraules del president de la URC, va recordar que «el que ens demana la gent és que «siguem testimonis de Déu, perquè sense ell res té sentit». «Si no, perquè estem aquí? – preguntava Omella – Ens ha cridat per a ser profecia de Déu i del futur». Referint-se als religiosos i religioses, va agrair la seva ofrena de vida a Déu. A través dels projectes, el carisma viscut, la comunió amb els germans… «Així és forma l’Església, la qual sense la vida consagrada no s’entendria», va assegurar«És un moment molt important perquè la vida consagrada i tots els de l’Església diocesana fem un esforç per acompanyar la gent». Va subratllar que «nosaltres hem d’escoltar i donar llum, així com, perdre més temps en acompanyar els altres que en fer nosaltres»

Què demana el Senyor?

El cardenal va subratllar als religiosos i religioses què els demana el Senyor. D’entrada, el «silenci» essencial per a donar testimoni i per a «ser sants». Sants que es deixen portar per les mans del Déu. En segon lloc, «ser obrers», des de l’ora et labora. Pregar i mostrar als altres el perquè. En aquesta línia, va apuntar la necessitat de testimoniar l’amor de Déu amb els propis germans. «Escoltant, celebrant, interrogant-nos amb el nostre germà de la comunitat. Què ens demana el Senyor? Déu ens demana més generositat, més radicalitat i qualitat, és a dir, viure-ho amb joia. «Que vegin que estem contents de seguir el seu món perquè Déu és un amic que ens acompanya a l’estima i ens estima. Una joia en contradicció amb aquella creu, de la incomprensió. Però només per la joia ja ens dóna sentit a la vida», va afegir.

T'ha agradat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...