Omella: «Déu ens ha cridat per escoltar i donar llum»

La catedral de Barcelona acull la celebració de la Vida Consagrada amb el lema «Religiosos en Maria, esperança d’un món que sofreix»

03 Febr, 2020
Església de Barcelona
Fotografies: Ramon Ripoll

La Catedral de Barcelona ha estat, un any més, l’escenari principal de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada. Religiosos i religioses de la diòcesi s’han trobat a la seu de l’Església que peregrina a Barcelona, amb l’arquebisbe, el Card. Joan Josep Omella que va presidir la celebració. Entre els presents, hi havia el delegat episcopal de Vida Consagrada, el P. Joan Josep Moré. També, el nou president de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC), fra Eduard Rei, nomenat el passat mes de març i que enguany s’estrenava amb el càrrec en la festa de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada. 

«Hem de viure de tal manera que la nostra vida no es pugui entendre sense Déu». Amb aquestes paraules, citades d’un referent de l’Església, fra Eduard va iniciar la seva benvinguda a tots els presents a la trobada. Una cita que ja compta amb una llarga tradició, des que Joan Pau II Ia va inaugurar el 1997, per donar gràcies a Déu i celebrar el do d’aquesta forma de vida de l’Església.

Entendre la vida amb Déu

El president de la URC va subratllar aquesta necessitat de viure amb aquest gran desafiament d’una vida entesa des de la concepció i entrega completa a Déu. «Un repte que ens posa el mateix baptisme a tots, i especialment als religiosos i religioses», deia fra Eduard Rey. 

En aquesta línia, el president de la URC va assenyalar el lema d’enguany per a la Jornada: «Religiosos en Maria, esperança d’un món que sofreix». «Maria, – reflexionava Eduard Rey- va ser la primera en viure amb una vida que no es pot entendre sense Déu, un model de vida que només s’entén en referència a Déu. Per això, es torna esperança d’un món que sofreix, dels petits dels humils dels pobres». Tal com va dir, la celebració recorda «l’arribada de Crist com a llum que Maria va acollir i brillarà desconcertant a la creu on ella hi serà al peu», va afegir.

El president de la URC va mencionar que enguany se celebra el 40è aniversari de la Vida Religiosa a Catalunya, i es convida a viure amb el Fòrum de la Vida Religiosa que té com a consigna: «Tinguem la mirada fixa en Jesús». Un Jesús que “només se l’entèn des del Pare”, reflexionava Eduard Rey.  «Perquè en Crist hi trobem l’autèntica llum que il·lumina el món, sense el qual no s’entén res. Tant de bo, – deia esperançador – nosaltres en les nostres vides puguem donar mostra de què Ell hi és en nosaltres», va afegir.

L’Església s’entèn amb la vida consagrada

En el moment de l’homilia, el cardenal Omella, afirmant les paraules del president de la URC, va recordar que «el que ens demana la gent és que «siguem testimonis de Déu, perquè sense ell res té sentit». «Si no, perquè estem aquí? – preguntava Omella – Ens ha cridat per a ser profecia de Déu i del futur». Referint-se als religiosos i religioses, va agrair la seva ofrena de vida a Déu. A través dels projectes, el carisma viscut, la comunió amb els germans… «Així és forma l’Església, la qual sense la vida consagrada no s’entendria», va assegurar. «És un moment molt important perquè la vida consagrada i tots els de l’Església diocesana fem un esforç per acompanyar la gent». Va subratllar que «nosaltres hem d’escoltar i donar llum, així com, perdre més temps en acompanyar els altres que en fer nosaltres». 

Què demana el Senyor?

El cardenal va subratllar als religiosos i religioses què els demana el Senyor. D’entrada, el «silenci» essencial per a donar testimoni i per a «ser sants». Sants que es deixen portar per les mans del Déu. En segon lloc, «ser obrers», des de l’ora et labora. Pregar i mostrar als altres el perquè. En aquesta línia, va apuntar la necessitat de testimoniar l’amor de Déu amb els propis germans. «Escoltant, celebrant, interrogant-nos amb el nostre germà de la comunitat. Què ens demana el Senyor? Déu ens demana més generositat, més radicalitat i qualitat, és a dir, viure-ho amb joia. «Que vegin que estem contents de seguir el seu món perquè Déu és un amic que ens acompanya a l’estima i ens estima. Una joia en contradicció amb aquella creu, de la incomprensió. Però només per la joia ja ens dóna sentit a la vida», va afegir.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)