Omella convida a celebrar la Pasqua sent «portadors d’esperança enmig d’un món decebut»

L'arquebisbe de Barcelona fa una crida a sentir la presència del Senyor a través de la pregària i l'entrega en Ell

19 Abr, 2022
Església de Barcelona

Fotografies: Catedral de Barcelona

L’arxidiòcesi de Barcelona ha celebrat l’arribada de la Pasqua, enguany, amb una crida a l’alegria i l’esperança per a tots els fidels. Amb aquest full de ruta va conduir l’homilia l’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella, durant la celebració que va tenir lloc a la Catedral de Barcelona, en la qual va insistir a ser «portadors d’esperança i alegria en el nostre món tan decebut».

Abans de començar la litúrgia de la Paraula, Omella va espargir els fidels amb l’aigua beneïda durant la celebració de la Vetlla Pasqual a la nit del Dissabte Sant, i amb què es recorda el Baptisme.

Cercadors d’alegria i esperança

«Cal tenir sempre una lectura crítica davant les notícies que avui dia ens arriben». Així ho va advertir el Cardenal davant la situació sovint desesperançadora, quan veiem tants titulars als noticiaris i als mitjans de comunicació que mostren un panorama tan negatiu. «Tot i que moltes coses desapareixen, moltes d’altres neixen i hem d’estar atents a veure-les i ser-ne testimonis».

En aquest dia de Pasqua, en què l’Església s’uneix per celebrar que Jesús ha ressuscitat, i és viu entre nosaltres, Omella va convidar a omplir el cor d’optimisme i veure més enllà de les desgràcies, que «bonic és veure el cor d’aquells que busquen alegria i esperança». Per això, va nomenar diversos signes d’esperança que passen desapercebuts. Entre aquests, la solidaritat a la diòcesi cap als refugiats ucraïnesos. «No és això un motiu d’esperança? – preguntava l’arquebisbe- No deixeu que s’enfonsi l’esperança del cor davant de tants signes d’esperança», va dir.

Ser testimonis de fe

El Cardenal va insistir que l’important és sentir que Jesús ens toca el cor. «Estem cridats, en aquesta Pasqua del 2022, a sentir aquesta presència del Senyor a través de la pregària i entrega en ell». Joan Josep Omella va convidar a mostrar que Jesús és viu «no només amb les paraules sinó amb accions d’alegria i esperança. Tot i les dificultats del món, no perdem aquesta esperança – continuava-  perquè Ell va vèncer la mort. Per això és d’Ell la victòria definitiva».

Al final de la celebració, l’arquebisbe de Barcelona va impartir la benedicció Papal als assistents.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)