Una família que és cridada a compartir l’amor

Descobreix la labor de l'Església a través del testimoni de les persones que la integren i que donen impuls a una àmplia activitat arreu del territori

13 Abr, 2022
Església de Barcelona

Totes les institucions sofreixen, en aquest temps, els canvis forts i les transformacions profundes i ràpides en la societat i en la cultura. La família els pateix d’una manera més íntima perquè en molts casos, aquestes transformacions es dirigeixen a modificar la seva essència ampliant la seva definició: quan tot és família, res és família. En aquest context, l’Església, que es descriu a si mateixa com a família de famílies i que és conscient que la família és un dels béns més valuosos de la humanitat, reconeix l’aportació insubstituïble de la família, defensa els seus valors i anima i sosté els qui han decidit tirar endavant amb llibertat el seu propi projecte familiar.

La família és la primera institució humana. L’amor fecund entre l’home i la dona està en el cor de la naturalesa humana. La igual dignitat de tots dos i la seva destacada complementarietat sostenen una relació que permet als fills que neixen d’ella un entorn segur en el qual poder desenvolupar la seva humanitat protegits per l’amor dels seus pares. A més, un ambient familiar de protecció, respecte i llibertat que es basa en l’amor és el millor ambient per al desenvolupament dels trets personals dels fills i la seva maduració.

En la família es realitza de manera primera i fonamental la vocació genuïna de l’ésser humà que és l’amor. L’amor està en l’origen de l’existència i en la vocació final de cada persona: som creats per amor i som creats per a l’amor. Els vincles que s’estableixen en la família entre l’home i la dona, entre els pares i els fills, entre els germans, són relacions d’amor. Aquesta relació s’entreteixeix de lliurament i sacrifici. Sosté als seus membres en els moments de dificultats i els impulsa cap endavant en els moments favorables.

De la mateixa forma que cada persona és imatge de Déu i en això radica la seva dignitat infinita, cada família és imatge de l’amor de Déu en les seves tres persones i està cridada a una comunió entre els seus membres. L’Església proposa aquesta mirada a la família i per això s’ofereix a ella i es lliura per fer-la visible en aquest temps i en aquesta societat concreta.

Font: Conferencia Episcopal Española 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)