Omella presideix una Missa Crismal excepcional

La Catedral de Barcelona acull, de manera telemàtica, la tradicional benedicció dels olis dels malalts i dels catecúmens i la consagració del sant Crisma

07 Abr, 2020
Església de Barcelona
Fotografies: Catedral de Barcelona

Dimarts Sant és un dia especial per tots els preveres de la diòcesi, però enguany ha estat especial per la seva excepcionalitat. La Missa Crismal es diferencia de la resta de misses solemnes per les tres àmfores, que porten els Sants Olis. El dels malalts, el dels catecúmens i el sant Crisma, i per una catedral de Barcelona tenyida de blanc on el clergat d’arreu de l’Arquebisbat es reuneix per renovar les promeses. Les àmfores no han faltat a la cita però, aquest any, la catedral estava buida. Sense seguici d’entrada, el cardenal Joan Josep Omella ha entrat acompanyat, a més d’un metre de distància, pels dos bisbes auxiliars, Mons Sergi Gordo i Mons. Antoni Vadell.

«Sentim aquesta absència dels preveres i els fidels però us sentim molt al nostre cor». Així ha donat la benvinguda l’arquebisbe de Barcelona, a totes les persones que, de manera telemàtica, han seguit la Missa Crismal. «Ens sentim molt a prop de la nostra comunitat cristiana i per això preguem pels fidels que esteu més tocats per aquesta pandèmia i per tots els que treballen per guarir a aquests malalts germans nostres. Tots esteu presents en aquesta celebració de l’Eucaristia» ha subratllat.

L’oli dels catecúmens

En la seva homilia,  cardenal Omella ha parlat dels tres olis. El primer ha estat l’oli dels catecúmens. «Demanem al senyor que ens concedeixi saber identificar i poder-nos deslliurar de l’enemic, del dimoni. En la cultura d’avui el mal està disfressat de modernitat, d’una espècie de caritat que posposa la veritat. La temptació és forta i necessitem estar àgils. El combat cristià no és la militància de la intransigència i la ruptura, sinó que les seves armes són la negació d’un mateix, el diàleg pacient amb l’altre, l’oració i la misericòrdia» ha assegurat l’arquebisbe de Barcelona.

L’oli dels malalts

Seguidament, ha parlat de l’oli dels malalts, un oli que pren més rellevància que mai a causa de la pandèmia. «Estimats germans, cuidem molt la pastoral dels malalts, són els preferits del Senyor» ha demanat Omella. «Ells necessiten la presència entranyable i discreta d’algú que sempre porta la pau, el consol i l’esperança. Aquests dies, metges i metgesses, infermers i infermeres, estan fent aquest paper. Hem de fer aquest ministeri amb humilitat, tendresa, assiduïtat i gosadia, però amb la suficient delicadesa per no fer-nos pesats».

El Sant Crisma

Finalment, el cardenal Omella ha fet referència al Sant Crisma, l’oli perfumat que ungeix als batejats, confirmats i ordenats. «El senyor ens ha ungit i ens ha fet els seus fills, ens ha fet temples del seu esperit, portadors de la seva presència amorosa i transformadora. Visquem amb goig el do de la fe cristiana, no ens avergonyim de ser ungits del Senyor, portem a tot arreu i en tota ocasió el perfum del Senyor, l’aroma d’un amor servicial, acollidor, que ho disculpa tot i no exigeix res a ningú. No cap en nosaltres la impuresa, la hipocresia, la falsedat, la covardia, en definitiva el pecat».

També ha volgut citar a Sant Ciril de Jerusalem: «El sagrat oli, després d’estar invocat en l’oració consecratòria ja no és un simple oli, ni un ungüent comú, sinó el do de Crist i l’Esperit Sant, ja que realitza, per la presència de la divinitat, allò que significa. Per això aquest oli s’aplica simbòlicament sobre el front i els altres sentits del cos, perquè mentre s’ungeix tot el cos en un oli visible, l’ànima quedi santificada pel sant Esperit».

La benedicció i consagració dels Sants Olis

A continuació Omella ha beneït els Sants Olis. Primerament ha beneït l’oli dels malalts, per tal que alliberats dels pecats siguin salvats i alleujats en les seves sofrences. Seguidament, ha beneït l’oli dels catecúmens demanant-los força; amb aquest oli seran ungits perquè els faci «créixer en la saviesa i els doni coratge per lluitar contra el mal». Finalment, ha arribat el moment de consagrar el Sant Crisma, un oli preparat amb «perfums preuats per tal que siguin ungides totes les persones que rebran el baptisme, la confirmació, l’ordenació sacerdotal i també totes les coses dedicades a Déu». Per consagrar aquesta última àmfora, el cardenal Omella ha exhalat el seu alè a l’interior d’aquest recipient d’argent.

Enmig de la pandèmia

«En aquest temps de pandèmia del coronavirus necessitem que la medicina trobi el remei per vèncer aquesta malaltia, resem perquè Déu il·lumini als científics i els ajudi a trobar ràpidament la cura» ha assegurat el cardenal Omella en la seva homilia. «Metges/esses i infermers/eres, preveres que esteu als hospitals, podeu fer tant de bé. Que Déu beneeixi als malalts i als seus cuidadors, que Déu beneeixi a totes les famílies i a vosaltres que ho esteu seguint des de les vostres cases» ha finalitzat l’arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Diuen i no fan.

(Mt 23,1-12)