Omella presideix una Missa Crismal excepcional

La Catedral de Barcelona acull, de manera telemàtica, la tradicional benedicció dels olis dels malalts i dels catecúmens i la consagració del sant Crisma

07 Abr, 2020
Església de Barcelona
Fotografies: Catedral de Barcelona

Dimarts Sant és un dia especial per tots els preveres de la diòcesi, però enguany ha estat especial per la seva excepcionalitat. La Missa Crismal es diferencia de la resta de misses solemnes per les tres àmfores, que porten els Sants Olis. El dels malalts, el dels catecúmens i el sant Crisma, i per una catedral de Barcelona tenyida de blanc on el clergat d’arreu de l’Arquebisbat es reuneix per renovar les promeses. Les àmfores no han faltat a la cita però, aquest any, la catedral estava buida. Sense seguici d’entrada, el cardenal Joan Josep Omella ha entrat acompanyat, a més d’un metre de distància, pels dos bisbes auxiliars, Mons Sergi Gordo i Mons. Antoni Vadell.

«Sentim aquesta absència dels preveres i els fidels però us sentim molt al nostre cor». Així ha donat la benvinguda l’arquebisbe de Barcelona, a totes les persones que, de manera telemàtica, han seguit la Missa Crismal. «Ens sentim molt a prop de la nostra comunitat cristiana i per això preguem pels fidels que esteu més tocats per aquesta pandèmia i per tots els que treballen per guarir a aquests malalts germans nostres. Tots esteu presents en aquesta celebració de l’Eucaristia» ha subratllat.

L’oli dels catecúmens

En la seva homilia,  cardenal Omella ha parlat dels tres olis. El primer ha estat l’oli dels catecúmens. «Demanem al senyor que ens concedeixi saber identificar i poder-nos deslliurar de l’enemic, del dimoni. En la cultura d’avui el mal està disfressat de modernitat, d’una espècie de caritat que posposa la veritat. La temptació és forta i necessitem estar àgils. El combat cristià no és la militància de la intransigència i la ruptura, sinó que les seves armes són la negació d’un mateix, el diàleg pacient amb l’altre, l’oració i la misericòrdia» ha assegurat l’arquebisbe de Barcelona.

L’oli dels malalts

Seguidament, ha parlat de l’oli dels malalts, un oli que pren més rellevància que mai a causa de la pandèmia. «Estimats germans, cuidem molt la pastoral dels malalts, són els preferits del Senyor» ha demanat Omella. «Ells necessiten la presència entranyable i discreta d’algú que sempre porta la pau, el consol i l’esperança. Aquests dies, metges i metgesses, infermers i infermeres, estan fent aquest paper. Hem de fer aquest ministeri amb humilitat, tendresa, assiduïtat i gosadia, però amb la suficient delicadesa per no fer-nos pesats».

El Sant Crisma

Finalment, el cardenal Omella ha fet referència al Sant Crisma, l’oli perfumat que ungeix als batejats, confirmats i ordenats. «El senyor ens ha ungit i ens ha fet els seus fills, ens ha fet temples del seu esperit, portadors de la seva presència amorosa i transformadora. Visquem amb goig el do de la fe cristiana, no ens avergonyim de ser ungits del Senyor, portem a tot arreu i en tota ocasió el perfum del Senyor, l’aroma d’un amor servicial, acollidor, que ho disculpa tot i no exigeix res a ningú. No cap en nosaltres la impuresa, la hipocresia, la falsedat, la covardia, en definitiva el pecat».

També ha volgut citar a Sant Ciril de Jerusalem: «El sagrat oli, després d’estar invocat en l’oració consecratòria ja no és un simple oli, ni un ungüent comú, sinó el do de Crist i l’Esperit Sant, ja que realitza, per la presència de la divinitat, allò que significa. Per això aquest oli s’aplica simbòlicament sobre el front i els altres sentits del cos, perquè mentre s’ungeix tot el cos en un oli visible, l’ànima quedi santificada pel sant Esperit».

La benedicció i consagració dels Sants Olis

A continuació Omella ha beneït els Sants Olis. Primerament ha beneït l’oli dels malalts, per tal que alliberats dels pecats siguin salvats i alleujats en les seves sofrences. Seguidament, ha beneït l’oli dels catecúmens demanant-los força; amb aquest oli seran ungits perquè els faci «créixer en la saviesa i els doni coratge per lluitar contra el mal». Finalment, ha arribat el moment de consagrar el Sant Crisma, un oli preparat amb «perfums preuats per tal que siguin ungides totes les persones que rebran el baptisme, la confirmació, l’ordenació sacerdotal i també totes les coses dedicades a Déu». Per consagrar aquesta última àmfora, el cardenal Omella ha exhalat el seu alè a l’interior d’aquest recipient d’argent.

Enmig de la pandèmia

«En aquest temps de pandèmia del coronavirus necessitem que la medicina trobi el remei per vèncer aquesta malaltia, resem perquè Déu il·lumini als científics i els ajudi a trobar ràpidament la cura» ha assegurat el cardenal Omella en la seva homilia. «Metges/esses i infermers/eres, preveres que esteu als hospitals, podeu fer tant de bé. Que Déu beneeixi als malalts i als seus cuidadors, que Déu beneeixi a totes les famílies i a vosaltres que ho esteu seguint des de les vostres cases» ha finalitzat l’arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu reclamarà més d’aquells a qui ha donat més.

(Lc 12,39-48)