Nova edició del postgrau en acompanyament espiritual

Una iniciativa pionera en aquest àmbit organitzada per l’Institut Universitari de Salut Mental Vidal i Barraquer

23 Jul, 2018
Església de Barcelona

Els últims anys s’ha popularitzat parlar de coaching. Però la pràctica de l’entrenador que acompanya en una exercitació interior té una història de segles a través de l’acompanyament espiritual. I malgrat que tradicionalment vinculem aquest paper a preveres o religiosos; molts laics i laiques es troben, en la seva vida diària, en l’àmbit personal o professional. Acompanyant persones, ajudant-les a prendre decisions, a trobar orientació per la vida, a afrontar processos de dol, de trencament familiar, etc. Així ho fa aquest postgrau.

Per als acompanyants es fa imprescindible tenir qualitats com la capacitat d’escolta o la disposició per respectar la realitat de l’altre; però cal també complementar-les amb una formació que proporcioni pautes perquè aquest acompanyament arribi a bon port.

Una iniciativa pionera

El postgrau en Acompanyament Espiritual de l’Institut Universitari de Salut Mental Vidal i Barraquer (Universitat Ramon Llull); és una iniciativa pionera en aquest àmbit. Ara se’n convoca la vuitena edició, sota la direcció acadèmica dels jesuïtes Josep Rambla, teòleg i Jordi Font, psiquiatre. La seva peculiaritat és que integra la dimensió espiritual i la psicològica. Ho fa a través de la formació teòrica però també la vessant vivencial.

La proposta pot ser especialment útil per a professionals de l’àmbit sanitari, de l’acció social, de l’educació; i persones que es troben acompanyant altres persones ja sigui en comunitats, parròquies o en la pròpia família.

El postgrau inclou un mòdul d’acompanyament a les pèrdues i mancances, dedicat a abordar la realitat del dol, entès d’una manera àmplia, no només entorn de la mort.

Font: Jesuïtes de Catalunya

[pdf-embedder url=»https://esglesia.barcelona/wp-content/uploads/2018/07/Libro1.pdf»]

 

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)