Morir en mans de Déu

Entrevista a Alícia Guidonet sobre la mort en les diferents creences i tradicions religioses

17 Gen, 2018
Església de Barcelona

La mort es tracta de manera diferent, segons la tradició o la creença. Hi ha un punt de partida que és la pregunta pel sentit de la vida, però després cada tradició desenvolupa les seves respostes, i també unes pràctiques pròpies. El curs “Morir en mans de Déu. La mort en les diferents creences i tradicions religioses”, que ofereixen conjuntament Cristianisme i Justícia i Migra Studium cada dilluns, fins el 19 de febrer, permet veure diferents respostes a la mateixa pregunta, que «ens pot ajudar a obrir-nos a un fet tan natural com és el procés de la mort». Alícia Guidonet és responsable del projecte Espai Interreligiós de la Fundació Migra Studium i coordinadora del curs.

Ens cal posar paraules a la mort?

En el nostre context, la mort no és fàcilment integrada en la vida. Ens costa morir, acceptar la mort, la nostra fragilitat, que som efímers… El nostre és un món en el qual la immanència, la joventut, l’aquí i l’ara són valors predominants. Però tard o d’hora ens trobem amb aquesta realitat: hem de morir.

La religió ens ajuda a comprendre el procés de la mort. Morir en mans de Déu ens ajuda?

L’experiència de Déu ens ajuda a viure, i per tant, també ens ajuda en els processos de la mort i del dol. Morir en mans de Déu dóna sentit, però no hem d’oblidar que hi ha persones que troben el sentit de la vida i de la mort sense Déu.

Analitzar com es tracta la mort en altres creences o tradicions ens ajuda a enfortir la nostra fe?

Sí. Posar-nos en contacte amb altres formes d’entendre la mort ens fa sortir de la nostra perspectiva. Aquesta experiència pot ser una oportunitat per pouar, enriquir i arrelar-nos en la pròpia tradició.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 21 de gener

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)