Morir en mans de Déu

La mort es tracta de manera diferent, segons la tradició o la creença. Hi ha un punt de partida que és la pregunta pel sentit de la vida, però després cada tradició desenvolupa les seves respostes, i també unes pràctiques pròpies. El curs “Morir en mans de Déu. La mort en les diferents creences i tradicions religioses”, que ofereixen conjuntament Cristianisme i Justícia i Migra Studium cada dilluns, fins el 19 de febrer, permet veure diferents respostes a la mateixa pregunta, que “ens pot ajudar a obrir-nos a un fet tan natural com és el procés de la mort”. Alícia Guidonet és responsable del projecte Espai Interreligiós de la Fundació Migra Studium i coordinadora del curs.

Ens cal posar paraules a la mort?

En el nostre context, la mort no és fàcilment integrada en la vida. Ens costa morir, acceptar la mort, la nostra fragilitat, que som efímers… El nostre és un món en el qual la immanència, la joventut, l’aquí i l’ara són valors predominants. Però tard o d’hora ens trobem amb aquesta realitat: hem de morir.

La religió ens ajuda a comprendre el procés de la mort. Morir en mans de Déu ens ajuda?

L’experiència de Déu ens ajuda a viure, i per tant, també ens ajuda en els processos de la mort i del dol. Morir en mans de Déu dóna sentit, però no hem d’oblidar que hi ha persones que troben el sentit de la vida i de la mort sense Déu.

Analitzar com es tracta la mort en altres creences o tradicions ens ajuda a enfortir la nostra fe?

Sí. Posar-nos en contacte amb altres formes d’entendre la mort ens fa sortir de la nostra perspectiva. Aquesta experiència pot ser una oportunitat per pouar, enriquir i arrelar-nos en la pròpia tradició.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 21 de gener