Com aconseguir una economia més humana?

El Patronat de la Fundació Joan Maragall, el Centre Cristianisme i Justícia i Justícia i Pau van convocar una taula rodona per reflexionar entorn les diferents «propostes per una economia més humana». Es tractava de la cinquena i darrera sessió que pretenia culminar un seminari organitzat per aquestes entitats per aprofundir en els diferents eixos de la doctrina social de l’Església amb l’objectiu de «contrastar el funcionament econòmic amb els principis ètics que proposa l’Església».

Joan Rigol, expresident del Parlament, va introduir l’acte presidit pel cardenal arquebisbe de Barcelona Joan Josep Omella. Entre els ponents, destacaven professionals del sector econòmic i empresarial com Guillem López- Casasnovas, Joan Majó i Alfredo Pastor.

Rigol va introduir l’acte exposant els quatre eixos de la doctrina social, síntesi del seminari: el bé comú; la destinació universal dels béns; el treball no com a mercaderia, sinó per dignitat i l’opció preferencial cap als més pobres. En resum quatre ítems necessaris per a una convivència humana, però sobre els quals «l’economia tenia la darrera paraula», segons l’expresident del parlament.

Buscant el bé comú…

«Què podem fer per guanyar una economia més humana?» Aquesta pregunta va ser el punt de partida de les diferents intervencions dels ponents. Guillem Casasnovas va destacar la necessitat d’un «antídot de les econopaties«, un remei centrat en l'»avui per tu i demà per mi» i en els valors personals. Aquest va remetre a què calia començar el canvi des d’un mateix, amb una postura dialogant i posant-se en «les sabates dels altres». En aquesta línia, Alfredo Pastor, va coincidir amb què calia fer un canvi des d’abaix, però amb el requisit de «fer-ho en comunitat». Segons Pastor, cal «retrocedir a la religió i als foments sòlids» per aprendre a valorar què mesura el be comú, sempre relatiu la utilitat que pugui aportar per a una societat del benestar.

Repensar des dels valors cristians

Els valors va ser un tema recurrent pels tres ponents, sobretot per Joan Majó que va assegurar com la societat manté encara els cristians com herència. Una base cristiana que més tard va plasmar-se en els principis d'»igualtat, llibertat i fraternitat», fins a traduir-los avui dia en els Drets Humans, va explicar Majó. Aquest va destacar la fraternitat de ple origen evangèlic, però que calia no donar més llibertat que igualtat, ja que «cal veure els límits dels drets», tal com s’ha de fer a l’economia que s’ha sobreposat a la política, i no al contrari, com hauria de ser. «Les nostres societats tenen uns valors vàlids»- deia Majó– però a l’hora de valorar els indicadors econòmics aquests més humans desapareixen».

Joan Majó va posar finalment com a solució actualitzar i repensar les bases de què parla L’Estat del Benestar a les condicions que envolten avui dia la societat globalitzada.

«On és el teu germà?»

El cardenal va tancar la taula rodona amb la primera pregunta que apareix a la Bíblia, quan Déu pregunta a Caín: «On és el teu germà? (Gn 4,9)«. «És la pregunta que ens hem de fer nosaltres, i ho hem de posar tot a la seva disposició». «Si treballem per l’altre treballarem per una societat més justa i més humana», va dir Omella. 

El cardenal arquebisbe de Barcelona va instar en «treballar més per la doctrina social de l’Església» des d’on s’ha de mirar la realitat des dels ulls del pobre, tal com demana el Sant Pare. «Tot el treball econòmic ha de treballar per la igualtat i dignitat, preguntant-nos quina societat deixem pel futur», va dir.