Morir d’esperança

Sant’Egidio fa una oració conjunta en memòria dels refugiats morts en el camí cap a Europa

Fotografies: Ramon Ripoll

Alain, Mulela, Nadia, Youssef. Aquests i molts altres són els noms que s’han nomenat en una basílica de Just i Pastor plena a vessar. Moltes nacionalitats han estat acollides en el temple lluitant per la seva integració. «Morir d’esperança» és el nom de l’oració que ha recordat als refugiats caiguts per mar i terra. Així, la iniciativa de la Comunitat de Sant’Egidi, al costat d’altres associacions que treballen per a donar un futur a qui arriba al país: Fundació Bayt-al-Thaqafa; Justícia i Pau; Càritas Diocesana; Fedelatina; Federació Filipina Kalipi; Delegació Pastoral Social i Caritativa; han recordat les 38.000 víctimes dels viatges cap a Europa, des de 1900 fins avui.

Corredors humanitaris

La iniciativa dels anomenats «corredors humanitaris» va ser impulsada per la Comunitat de Sant’Egidi. Això suposa una via legal i segura per a l’arribada dels immigrants a Europa. En total, 2500 persones ja han arribat a Itàlia i també a França, Bèlgica i Andorra, a l’espera que puguin obrir-se a Espanya.

La tragèdia del mar

Les tragèdies en el mar no acaben. En l’últim any, des de juny de 2018 fins avui hi ha hagut 2389 víctimes, mentre que en el primer semestre de 2019 les víctimes al mar són ja 904. Encara que el nombre de desembarcaments ha disminuït, el percentatge de morts i persones desaparegudes ha augmentat. Si el 2017, només el Mediterrani central, l’índex de mortalitat dels qui emprenien un “viatge de l’esperança” era d’1 sobre 38, el 2018 ha estat d’1 sobre 14.

Per això el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell, ha convidat a sentir el “crit d’angoixa de tantes persones durant els seus viatges de l’esperança, a la mercè del mar aspre i el clima advers, i sobretot a la mercè de la crueltat dels homes, indiferents al seu sofriment, a la seva dignitat, a la seva vida”. Una societat que ja no és capaç de cuidar de qui és més vulnerable es torna inhumana: “l’abraçada -va afegir el bisbe Vadell– és el primer signe de l’acolliment i l’interès per l’altre, una manifestació de l’amor de Déu”.

Una espelma per cada nom

La llum de les espelmes va il·luminar cadascun dels noms de les persones mortes en el mar en l’oració «Morir d’esperança». La seva memòria perdura en els cants dels mateixos refugiats, alguns d’ells companys de viatge dels morts.

La Jornada Mundial del Refugiat ha instat a tothom a mobilitzar-se i a resar per les persones que no van arribar a port. Per això, Sant’Egidi vol ajudar a no deixar caure en l’oblit l’esperança i el sofriment de qui busca protecció a Europa. També a no resignar-se a les tragèdies i a comprometre’s per un món més humà i just.

T'ha agradat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...