Mons. Vilanova visita la fundació Centre Obert Joan Salvador Gavina

En un barri com el Raval, que té les pitjors dades educatives de Barcelona, «una noia que ve al nostre centre va obtenir la primera matrícula d’honor en un examen de selectivitat del barri. Ara ja està estudiant Dret», ens explica amb un somriure de satisfacció Celso Pérez, director de la Fundació Gavina. I és que èxits com aquest són els que donen tot el sentit a l’atenció integral de nens i joves del barri del Raval, per part de la fundació canònica Gavina, des de fa quaranta anys.

El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova, va poder conversar amb els treballadors i voluntaris, i conèixer les instal·lacions d’aquest centre, que disposa d’un menjador pels infants, d’un local per atendre els nens després de l’escola amb reforç escolar i activitats de lleure, així com un espai jove, per preparar els nois i noies de 16 a 24 anys per a la vida laboral. 

Inicis de la fundació…

Conxita Mata en va ser la fundadora, una dona laica, que quan va tornar de treballar a Xile amb nens del carrer, va aplicar el model de centre obert de dia, en aquell moment molt exitós a Llatinoamèrica, als nens fills de famílies immigrants del Raval, amb pocs recursos i molt absentisme escolar, a principis dels anys 80. «Vam ser el primer centre d’atenció diürna per a infants amb dificultats psicosocials de tot Espanya. Som un espai de lleure segur que minva les diferències socials. Fem un acompanyament emocional, però també econòmic, perquè aquestes famílies han de tenir les necessitats bàsiques cobertes per tirar endavant», explica Anna Vives, presidenta del centre Gavina. Agustí Llop, actual secretari, qui ha estat des dels seus inicis voluntari, afegeix que les situacions diàries de desnonaments afecten molt els infants, que els últims anys pateixen més problemes de salut mental. 

Canvi en el perfil dels usuaris

Com ha canviat l’atenció als nens en aquests 40 anys? Doncs ara la majoria de nens que atenen són de 15 països diferents, d’altres cultures i religions, un 49% son musulmans, i es treballen els valors de la tolerància i el respecte. Per desgràcia, després de 40 anys, la pobresa segueix al barri, però ara hi ha un treball en xarxa amb els serveis socials i amb altres entitats d’integració sociolaboral, i la fundació també s’ha professionalitzat, amb 18 treballadors que l’any passat van atendre 118 famílies i 140 nens i nenes. Però res del que fan seria possible sense els 80 voluntaris, pel reforç escolar, activitats de lleure i esportives, més voluntaris puntuals com els que donen un cop de mà als joves per preparar-los per la selectivitat.

«Estem parlant de 1.800 hores al mes, que serien impossibles de pagar», diu Celso Pérez, qui explica el gran èxit que tenen les colònies d’estiu i els caps de setmana a la casa que tenen a Planoles, al Pirineu. «Alguns nens no han sortit mai de la ciutat, i és una experiència inoblidable per a ells, i per a la convivència amb les seves famílies».

El bisbe Vilanova va agrair de tot cor la gran tasca que fan material i espiritual: «els hi doneu l’afecte i els valors que preparen aquests infants per ser membres de ple dret de la societat». La Fundació Gavina els ensenya a volar.

Glòria Carrizosa Servitje (Secretariat pastoral de marginació)