Mons. Vilanova visita el Centre Català de Solidaritat (CECAS)

El Secretariat de Marginació acompanya el bisbe Javier a conéxier de prop la situació del Centre d’Atenció i Seguiment de drogodependències al carrer Banys Nous

Aquesta setmana el bisbe Mons. Javier Vilanova ha visitat el Centre d’Atenció i Seguiment de drogodependències al carrer Banys Nous.  Dues persones usuàries del centre d’Acollida van acompanyar els responsables del Secretariat de Marginació i el bisbe fent una passejada pel centre.

Des de la bonica terrassa, plena de plantes, es pot veure el campanar de l’església del Pi. La cuina i menjador on fan els seus cinc àpats, les habitacions, laboratori, amplies sales d’esbarjo per tocar la guitarra o fer emocionants torneigs de ping-pong. També valoren molt els partits de futbol i les classes de ioga. Així, els caps de setmana poden estar amb la família i si no en tenen, acompanyats dels educadors del centre. Fan visites culturals, entre altres recorden les d’aquest darrer cap de setmana com el Palau de la Música o el parc Güell.

En Pep ha hagut de tornar a ingressar, un any després del primer tractament. Va tenir molt clar que volia venir al mateix centre, «aquí em sento acompanyat, com a casa». Està molt il·lusionat en aquest segon tractament. D’altra banda, Manel, ja té les maletes preparades per iniciar la segona fase de recuperació, la més llarga, d’uns set mesos, a la comunitat terapèutica de Can Puig, enmig de la natura, al terme de Sant Cugat del Vallès.

Ajudant a persones amb problemes d’addicció

Costa molt esforç deixar enrere les addiccions, explica Ferran Solé, coordinador tècnic del CECAS (Centre Català de Solidaritat) al bisbe auxiliar de Barcelona, Javier Vilanova. Tal com va dir, «en alguns casos la persona necessita més d’un tractament al llarg de la seva vida per deixar definitivament l’addicció». «En aquests casos s’estudia una nova proposta de treball terapèutic que s’ajusti a la nova realitat que viu la persona». Durant els 30 anys de vida, el CECAS, que va néixer com una iniciativa de les Càritas de Catalunya, quan l’heroïna era molt punyent a la societat, ha ajudat a centenars de persones preferentment en situació d’exclusió social a sortir-ne i a iniciar una nova vida plena d’esperança.

«La drogodependència segurament no és la causa del problema. Per això, ens plantegem què ha portat la persona a aquesta addicció», es va referir, Ramon Tous, vice-president del CECAS. «Intentem tractar-los en totes les seves dimensions, biològica, social i també espiritual, molts cerquen Déu perquè senten un buit en el seu interior». El tipus de drogues han canviat. Ara, es consumeix més cocaïna, pastilles i drogues de disseny, barrejades amb alcohol en festes. «En el fons tots tenen l’autoestima molt baixa i son vulnerables», comenta Solé. També estan atents a les noves addiccions com les  ludopaties que van en augment, i que també atenen en un programa coordinat amb l’hospital de Bellvitge i el de Sant Pau.

Diferents passos en el camí

Perquè una persona sigui atesa al CECAS, primer ha de passar pel CAS on es fa una valoració per part de l’equip d’atenció. És valorada pel metge i treballadores socials. A partir d’aquí, es decideix si l’atenció només serà per fer un tractament de centre de dia o un tractament residencial per reeducar els mals hàbits i agafar unes pautes de relació familiar, social, terapèutica i de salut. La Comunitat Terapèutica per a homes s’ofereix a Barcelona en tres fases, equips professionals i espais diferents, atenent més de 60 persones que reben tractament al CECAS. L’atenció a les dones en Comunitat Terapèutica reben les tres fases del tractament d’un mateix equip terapèutic i estan situats en un únic espai de l’edifici dels germans carmelites a Tarragona.

La segona fase d’homes, i més llarga del tractament, és a Can Puig a la serra de Collserola, amb espai per 30 usuaris, que ofereix un marc educatiu i formatiu, que els ajuda a desenvolupar respostes positives per afrontar el futur. Per aquells usuaris que ho necessitin hi pot haver fins una tercera fase en dos pisos de suport perquè s’incorporin a cursos de formació i al món laboral. «És curiós veure com es valora el valor de l’esforç en la societat, però en canvi aquestes persones una vegada rehabilitades tenen moltes més dificultats per trobar feina si expliquen aquest episodi de les seves vides», explica el coordinador tècnic.

Sentir-se acompanyats

La despesa econòmica mai és un impediment perquè les persones puguin ser ateses a la fundació. Els programes estan subvencionats per les administracions i els patrocinadors, i agraeixen el suport de tants professionals que ajuden com a voluntaris. Posen molt d’accent en el treball que es fa amb les famílies de les persones que reben tractament. Acompanyar aquests processos és vital. Sentir-se acompanyats en aquest procés és vital per l’èxit de la seva recuperació.

Glòria Carrizosa Servitje (Secretariat de Marginació)
T'ha agradat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...