El Govern declara la celebració del Corpus de Barcelona Festa Patrimonial d’Interès Nacional

El Govern, a proposta del Departament de Cultura, ha aprovat declarar la celebració del Corpus de Barcelona Festa Patrimonial d’Interès Nacional i inscriure aquesta designació en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.

Al llarg de set-cents anys d’història, aquesta festa, instituïda per exaltar l’eucaristia, ha conservat els seus trets característics i ha estat motor i inspiració artística. Amb moltes variacions i evolucions, la celebració del Corpus ha arribat fins als nostres dies amb un caràcter molt més auster que el que havia tingut al llarg de diversos segles, però encara avui segueix sent exponent en l’imaginari de la cultura popular de la ciutat, amb una comitiva dels elements del seguici popular, gegants, imatgeria i altres manifestacions festives.

La primera referència documental que es té del Corpus de Barcelona es correspon a un pregó del 1320 que especifica que es farà una processó. El document, que forma part del Llibre del Consell (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona), evidencia que la festa del Corpus Christi a Barcelona, ja des dels seus inicis i des de les primeres processons, sobrepassava la vessant estrictament religiosa, i que en un espai curt de temps es convertiria en la celebració, tant cívica com religiosa, de més ressò durant segles.

A finals dels anys seixanta del segle XX, amb el Concili Vaticà II, van desaparèixer diverses processons. A Barcelona, en concret, la processó de Corpus va celebrar-se fins al 1979. La festa va continuar, però, sense sortir al carrer.

Desapareguda la processó de Corpus, tretze anys després, el 1992, diverses entitats de cultura popular i tradicional, l’Ajuntament de Barcelona i la Catedral de Barcelona van decidir recuperar per a tota la ciutadania una de les festes més antigues i lluïdes que, al llarg de la història, s’han celebrat a la ciutat. I ho van fer amb dos dels seus aspectes més populars i participatius, potenciant l’ou com balla i restituint la processó festiva de Corpus.

Actualment, la celebració del Corpus a Barcelona dura quatre dies, de dijous a diumenge de Corpus. L’acte principal, la celebració de la processó, té lloc el diumenge a la tarda. Aquesta conté dues parts totalment diferenciades: una de caràcter festiu i una de caràcter religiós. En la de caràcter festiu, el seguici popular de Barcelona, ampliat com indica el protocol, fa una passada per places i carrers del centre de la ciutat amb elements d’imatgeria festiva, música i danses. La de caràcter religiós és la processó de la Catedral, en la qual les autoritats eclesiàstiques de l’arxidiòcesi precedeixen la singular custòdia del Sant Sagrament, sobre la cadira del rei Martí I. Les dues parts, unides des de la Plaça Nova, fan el recorregut fins arribar de nou al Pla de la Seu.

L’ou com balla

Un altre acte destacat de la festa és l’ou com balla, que consisteix a fer ballar un ou sobre el raig d’aigua de brolladors i fonts de claustres, patis i jardins d’institucions i espais emblemàtics. El doll on balla l’ou s’embolcalla amb una cistella guarnida amb flors i cireres. De dijous a diumenge hi ha jornada de portes obertes a diversos espais i edificis emblemàtics de Ciutat Vella. També, a tot un seguit d’indrets de la ciutat, es confeccionen catifes florals.

La festa és organitzada, conjuntament, per la Catedral de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de la Federació d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella i la Casa dels Entremesos. La festa compta amb la participació de nombroses entitats de la ciutat.

Font: Generalitat de Catalunya