Mons. Vilanova: «Som reflex de la mirada de Déu, on hi descobrim la nostra vocació»

Fotografies: Ramon Ripoll

Aquest dijous han començat les predicacions quaresmals a la llum de la Carta apostòlica del papa Francesc, Patris corde. El bisbe Mons. Javier Vilanova va fer la primera predicació quaresmal en forma d’homilia, a la celebració del vespre a la Catedral de Barcelona. Tal com va dir a l’inici, «un temps de gràcia amb unes meditacions per mirar d’aprofundir en la nostra vida cristiana». 

Mons Vilanova va exposar a l’inici, com aquest any, la intenció és aprofundir en Sant Josep, per intentar «enriquir-nos del testimoni de santedat del qui va ser el pare adoptiu del fill de Déu, aquest Sant de Natzaret», a qui es va encomanar per tal que «vetlli guiï i protegeixi la nostra Església». El bisbe va focalitzar en la responsabilitat que va adquirir Sant Josep conscient de la missió que Déu li va donar, amb un «sí generós a la paternitat i al «pla salvador de Déu».

Som reflex de la seva mirada

En aquesta primera sessió el bisbe Javier es va centrar en el primer punt de la carta del Sant Pare, titulat «Pare Estimat», aprofundint en la vocació a què cada un està cridat igual que Sant Josep ho va estar per a la paternitat. Una paternitat a la qual s’hi va entregar del tot, destacava Vilanova, i un exemple, per a tots els fidels que «rebem també  una paternitat santa i modèlica». 

Va advertir que «tota vocació, demana el donar- se, el buidar-se, entregar-se». «Totes les capacitats i dons que un a rebut, han de ser en bé dels altres», va dir.  

En primer lloc, va convidar a  buscar «l’essència del Senyor, deixant que Ell et cridi». Va exposar que cal seguir-lo, perquè «Ell és qui ens farà el do per encaminar la nostra vida cap a la santedat, que es la vocació a la que tots estem cridats».  Dirigint-se especialment als joves, així com aquells que no saben quin camí triar, va assegurar que Déu hi és perquè «cada persona és reflex de la seva mirada en la qual cada un descobreix l’origen de la vocació».

Camí de felicitat 

Va continuar, convidant a glorificar Déu com a camí de felicitat. «Perquè quan estimem som feliços» i «Déu ha deixat la seva petjada d’amor en els nostres cors». Així, «mirant a Déu, i deixant-nos mirar per ell -deia el bisbe Javier-  començarem a conèixer-nos, valorar-nos, per poder estimar-nos».

«El cristianisme es l’encontre personal amb Déu», va dir Vilanova. Va explicar el cas d’una dona que es trobava al cim de l’èxit i va deixar-ho tot per ingressar com a religiosa al convent de les Agustines, perquè va sentir la crida de Déu. Partint d’aquesta experiència, Vilanova va exposar com «tota resposta de la persona a la crida de Déu va acompanyada de llibertat, gràcia i alegria. Només podem viure la vocació a què hem dit sí amb l’ajuda de Déu. Una alegria molt gran per participar en el projecte del Regne de Déu». 

Mons. Vilanova va recordar que, de vegades, el seu amor pot anar acompanyat d’una creu però sempre el camí és direcció a una vida plena i eterna.

L’amor dels pares

Aquest amor etern que donem quan seguim les passes de Déu és el que Jesús va rebre de Sant Josep, tal com va exposar el bisbe Javier: «Jesús va veure la tendresa de Déu en Sant Josep i es que en ell va reconèixer el reflex de l’amor del Pare etern».

En aquest sentit, el bisbe va referir-se  a l’amor dels pares: «No hi ha res mes grans que ser educats en l’escola de l’amor per uns mestres de vida com els pares. La paternitat de Sant Josep arriba a tots. En estimar Jesús es dona conta que també arriba a ser estimat per a tots».

Finalment, en aquests temps de crisi, va convidar en temps de Quaresma a demanar a Sant Josep, que intercedeixi i ajudi «perquè tota la humanitat que viu sota la prova dura de la pandèmia, la fam i la crisi econòmica vegin una llum d’esperança». 

Abans de finalitzar, va demanar per les vocacions dels pares espirituals. Va agrair que vulguin col·laborar en la gran obra de Déu. «Gràcies pel vostre sí en el Senyor».