Mons. Vilanova: «Sant Josep ens mostra que obeir Déu és el camí per obtenir la llibertat»

El bisbe Javier exposa la tercera predicació quaresmal a la llum de la carta apostòlica del Papa, «Patris corde»

12 Març, 2021
Església de Barcelona
Fotografies: R. Ripoll

Aquest dijous, 11 de març, ha tingut lloc la tercera predicació quaresmal a càrrec del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova. En la primera predicació va repassar el primer punt de la carta apostòlica del Papa Francesc, Patris corde, «Pare Estimat». En la segona setmana, va continuar aprofundint en el segon punt «Pare en la Tendresa», sobre «la tendresa de Déu, present també en la vida de Sant Josep». Aquesta setmana ha parlat del tercer punt «Pare en l’obediència».

El bisbe Vilanova comença aquesta tercera predicació quaresmal explicant que «ens adonem que no hi havia cap altre desig en el seu cor que complir sempre la voluntat de Déu. Sabia Sant Josep que obeir a Déu és el camí per obtenir la llibertat. Josep té clar que vol viure sempre sent fidel a Déu, ell està disposat a dir-li sí en tot el que li pugui demanar, Josep esperarà a l’atenció de Déu».

El fil conductor de la predicació quaresmal d’aquesta setmana han estat dos somnis de Sant Josep. El primer somni Sant Josep el viu «en el moment que està patint per l’embaràs incomprensible de Maria». El segon somni succeeix quan «l’àngel li demana a Josep que prengui Maria i Jesús i fugin cap a Egipte». El bisbe Vilanova assegura que «en els somnis veiem com l’àngel, guiat per Déu, li mostra el camí».

El primer somni de Sant Josep: acceptar l’embaràs de Maria

El primer somni de Sant Josep és en el moment que està patint per l’embaràs incomprensible de Maria. Josep està molt angoixat i no comprèn què està passant. «Ho viu tot sol, només té la companyia de Déu. Josep no vol difamar a Maria de cap manera. Quina delicadesa, quin respecte de Sant Josep i quina protecció cap a la seva esposa Maria. Josep es proposa de desfer l’acord matrimonial, però ho fa en secret. De forma discreta s’aparta sense crear cap motiu d’escàndol» assegura Mons. Javier Vilanova.

«Sant Josep ens dóna exemple de com viure les dificultats que se’ns presenten a la vida. Davant les dificultats no tinguem por, les hem de saber acceptar, hem de trobar en elles la presència d’aquell que regala llum, força i sobretot creixement davant la prova. Josep era un home bo, la persona que viu en la bondat sempre es veu capaç de superar tota dificultat, ja que el bé, l’amor que viu dins d’ell és més fort que qualsevol mal, fins i tot que la mateixa mort» relata el bisbe auxiliar de Barcelona.

«Aquesta Quaresma us convido que intensifiquem tots la nostra devoció en Maria. Maria ens apropa a Jesús. És ella la que ens aconseguirà les gràcies per viure una renovació espiritual i humana en la nostra mateixa societat». Tornant al somni, el bisbe Vilanova explica: «A Josep li queda clar que qui està actuant és Déu. Josep està disposat a col·laborar-hi de forma discreta i generosa. Després de parlar amb l’àngel Josep es va despertar, ho va veure clar gràcies a la fe. Per això no hi posa cap impediment, surt del núvol del dubte i sap que tot és cosa de Déu».

«Déu ens ha fet lliures»

El Sr. Bisbe assegura que «Déu ens ha fet lliures, lliures per poder discernir tot escoltant-lo en la nostra consciència a la llum de la paraula». Seguidament ha citat unes paraules que el papa Francesc oferia al principi del seu pontificat:

«Jesús a nosaltres els cristians ens vol lliures com Ell. Amb aquesta llibertat que ve d’aquest diàleg amb el Pare, d’aquest diàleg amb Déu. Jesús no vol ni cristians egoistes que segueixen el propi jo, que no parlen amb Déu; ni cristians febles, cristians que no tenen voluntat, cristians telecomandats, incapaços de creativitat, que busquen sempre connectar-se amb la voluntat d’un altre, que no són lliures. Jesús ens vol lliures i aquesta llibertat on es troba?

Es troba en el diàleg amb Déu en la mateixa consciència. Si un cristià no sap parlar amb Déu, si no sap sentir a Déu en la seva pròpia consciència no és lliure. Per això hem d’aprendre a escoltar més la nostra consciència. Alguna cosa que no obstant això, no significa seguir el propi jo, fer allò que m’interessa, que em convé, que m’agrada. No és això. La consciència és l’espai interior de l’escolta de la veritat, del bé, de l’escolta de Déu, és el lloc interior de la meva relació amb Ell que parla al meu cor i m’ajuda a discernir, a comprendre el camí que haig de recórrer i una vegada presa la decisió anar endavant i romandre fidel».

El segon somni de Sant Josep: la fugida a Egipte

El segon somni que aquesta setmana el bisbe auxiliar de Barcelona medita és quan l’àngel li diu a Josep que prengui a Maria i al nen i fugin cap a Egipte. «Josep obeeix perquè comprèn que ha de protegir la vida de la seva família». Mons. Vilanova ha fet un paral·lelisme amb la situació actual dels migrants. «Quantes famílies avui han hagut de deixar la seva casa, el seu país per sobreviure. Beneïts els qui a Egipte acolliren a la família del fill de Déu, beneïts vosaltres també que aquí a les vostres terres acolliu als immigrants, en ells estem acollint al Crist, acollim a germans nostres.

Practiquem la caritat com temps enrere ho van fer amb els nostres avantpassats i com en el futur potser faran amb nosaltres. No perdem l’esperit d’acollida perquè és signe que som germans uns dels altres. Quant hem d’aprendre dels qui viuen en la pobresa i la dificultat. D’ells aprenem la serenitat, la fortalesa, la lluita, l’amabilitat, l’esperança, és tant el que ens ensenyen. No perdem mai l’oportunitat d’acollir, d’ajudar, d’estimar, és la missió que el Senyor ens encomana avui i sempre».

Paraules del papa Francesc a l’Iraq

També ha volgut citar les paraules del Sant Pare durant la seva visita a Iraq: «No ens cansem de resar per la conversió dels cors i pel triomf d’una cultura de la vida, de la reconciliació i de l’amor fratern, que respecti les diferències, les diferents tradicions religioses, i que s’esforci per construir un futur d’unitat i col·laboració entre totes les persones de bona voluntat».

Sant Josep, pare en l’obediència

Per finalitzar la tercera predicació quaresmal, el bisbe Vilanova ha assegurat que «Sant Josep va ser el protector de Maria i de Jesús. Beneïts els que entre nosaltres són també defensors de la vida cristiana, beneïts els qui amb la força de la fe són constructors de la pau i en tot el que fan són sembradors d’esperança en un món que necessita tant sentir-se estimat i poder viure estimat. Si sant Josep és pare en l’obediència, nosaltres també hem de ser fills en l’obediència. No tingueu por i feu present a Jesucrist enmig de la societat.

A viure una vida en Crist i per Crist. Germans, Jesús Josep i Maria, també nosaltres avui i sempre, volem dir sí al Senyor. Amb el Senyor podrem afrontar les proves amb fortalesa. Ell amb el seu amor infinit ens dóna l’autèntica llibertat. Volem ser instruments del Senyor per fer créixer més i més en tota la terra el vostre regne de Déu, un regne d’amor i de pau, amb el mestratge i la intercessió del nostre estimat Sant Josep».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

7 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)