Mons. Vilanova i Pellisa visita el centre social Ekumene, compromès en la integració dels immigrants

Al voltant d’una vintena d’homes d’origen pakistanès, de l’Índia i Bangladesh, escolten concentrats la professora que els hi ensenya a defensar-se en català. Estem a Ekumene Centre Social Domingo Solà, en el cor del Raval, amb el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Pellisa, perquè conegui de primera mà la tasca integradora que duu a terme aquesta entitat amb les persones que arriben d’aquests països, sense conèixer l’idioma, sense feina i amb dificultats per tramitar el visat. En aquest centre, que funciona gràcies a la tasca generosa d’una seixantena de voluntaris, s’apunten a uns cursos bàsics de 40 hores perquè puguin començar a tramitar els papers.

Avui estan més contents perquè ahir va guanyar el Barça a la Champions, encara que una mica cansats perquè la majoria segueixen el Ramadà. El bisbe Javier conversa amb ells, «tots som germans, de diverses cultures i religions. Jesús ens va deixar el llenguatge de l’amor i el papa Francesc ens anima a tenir cura de la dignitat de cada persona», en una trobada promoguda des del Secretariat Diocesà de Pastoral pels Marginats, per promoure la riquesa i diversitat d’entitats socials de la nostra diòcesi.

Ekumene va celebrar el seu 40è aniversari l’any passat. El prevere Domingo Solà va fundar el centre, al barri del Raval per promoure les persones immigrants en situació de pobresa. L’obra va créixer gràcies a la dedicació de laics consagrats a Déu per l’evangelització, i des del 2019 els germans maristes gestionen a parts iguals el centre, a través de la fundació Champagnat. En la trobada també hi era present Lluís Serra Llansana, president d’aquesta fundació.

Cada any atenen més de 400 persones, ofereixen cursos de català, castellà, informàtica costura per les dones i també xerrades sobre salut i higiene, així com sortides culturals i activitats d’integració al barri. Les professores, totes voluntàries, insisteixen en la importància de la formació perquè puguin aconseguir feines dignes i més ben pagades. Acostumen a treballar unes dotze o catorze hores al dia per estalviar i enviar diners a les seves famílies que s’han quedat allà. La majoria volen tornar als seus països en pocs anys.

«No donem l’abast, tenim cues de joves que truquen a la nostra porta, però no tenim recursos per atendre tanta demanda», explica el president d’Ekumene, Florenci Bové. Per això fa una crida per trobar més voluntaris. «També tenim professionals, però el cor de l’entitat són els voluntaris, sense ells aquest projecte no seria possible», recalca. La majoria són jubilats com Javier, «aquí podem tornar els dons que hem rebut de forma gratuïta. I rebem tant amb la seva bondat i alegria». Un dels moments més entranyables és quan acaben els cursos i comparteixen pastissos i tradicions, en un ambient festiu.

Autor: Secretariat diocesà de pastoral pels marginats (Glòria Carrizosa)