El bisbe Toni entrega el seu pectoral als joves pelegrins per acompanyar-los en el camí cap a Loiola

Mons. Vadell presideix la missa d'enviament dels joves abans de sortir direcció País Basc, animant-los a buscar els signes de l'amor de Déu al llarg de el camí

Fotografies: Secretariat de Pastoral amb Joves

Els joves de la diòcesi de Barcelona han iniciat el pelegrinatge cap a Loiola amb la missa d’enviament a la Catedral de Barcelona. El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell, que finalment no podrà unir-se a causa de la malaltia, els ha volgut acompanyar en aquest punt de sortida del camí presidint amb tot el seu afecte la celebració. A la missa hi havia també, concelebrant, el director del Secretariat de la Pastoral amb Joves, Mn. Carlos Bosch. 

Asseguts en els bancs, destacaven una cinquantena de nois i noies, ben preparats amb les motxilles, les esterilles enrotllades i roba còmode. Preparats per aquest camí cap al País Basc que després de la celebració emprenien. Tot l’equipatge indispensable i amb molta motivació per començar aquesta experiència que, tal com ha dit el bisbe, «convida a sortir de nosaltres mateixos», per viure, tot i la incertesa del que passarà la descoberta de Déu. 

De la incertesa a la providència de Déu

En el moment de la homilia, el bisbe Toni va reflexionar sobre pelegrinatge com aquella «experiència nova» que mai sabem que ens depararà. Una situació que, tal com explicava el bisbe, es pot donar en circumstàncies que arriben i que no havíem programat i ens poden crear por o respecte. Així, fent un símil amb el poble de Israel, que es trobava enmig del desert, es va adreçar als pelegrins exposant com, «tot i la incertesa del que passarà en aquest camí, finalment trobes la providència de Déu». 

«És una experiència que ens toca aprendre a tots – continuava el bisbe-. Jo mateix, l’experiència que estic vivint i que m’impedeix venir amb vosaltres, em permet aprendre a viure des de la confiança. És l’única manera de descobrir motius reals i concrets per viure la vida apasionadament». «Vosaltres que aneu de peregrinatge, aspireu a viure amb plenitud que per això heu nascut!», els va exhortar el bisbe Toni. 

Què busques? Què vols de mi?

A part de tot l’equipatge, en aquest punt de partida, Vadell els va donar dues reflexions per endur-se també a la motxilla. Concretament els va plantejar dues preguntes: «què busques?» i «què vols de mi?». Els va recordar que «quan busquem les nostres necessitats més bàsiques anem a allò més essencial: l’afecte i l’estima de l’altre». Tal com ha dit «és la gran recerca que s’amaga en el cor de les persones» i un amor que ve de Déu. Així, va convidar a buscar aquest afecte en els altres i en aquells petits moments del pelegrinatge.

En segon lloc, preguntar-se què vols de mi? . «Una pregunta per atrevits! – ha dit el bisbe desafiant els nois i les noies amb complicitat-. El bisbe ha assegurat que «la mateixa voluntat del Senyor et farà entendre que el que vol és que l’estimem». En aquest sentit, ha animat els pelegrins a buscar els signes d’aquest amor. «Us parlarà a través dels companys, del joves, d’una dinàmica o d’un gest gratuit».

Signes de l’amor de Déu

«La vida és plena de signes de l’amor del Senyor. Lleveu-vos pel matí i demaneu-li un per veure’l», els va dir el bisbe.  En aquest sentit els va dir que «caminen perquè busquem el Senyor», i els va advertir  no conformar-se en amors momentanis, sinó en cercar el més gran, que dóna plenitud i sentit i passió a la vida». 

El primer signe d’aquest afecte, el van tenir en aquesta mateixa missa d’enviament. Just abans de la benedicció final, el bisbe Toni, apropant-se als joves des del presbiteri va entregar el seu pectoral a Mn. Carlos Bosch. Va exposar la seva il·lusió perquè el pectoral, custodiat pels joves pelegrins, faci també el recorregut cap al País Basc amb ells. «És un gest perquè us acompanyi en la peregrinació i en els moments de pregària. Un signe que el bisbe està amb vosaltres i us porta en el seu cor», els va dir.