Mons. Vadell: «En situacions difícils els màrtirs han de ser el nostre crit d’esperança a Déu»

Aquest 28 d’abril el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell, s’ha unit a l’acte festiu de l’Obertura dels Sants Màrtirs, que té lloc a la parròquia de Sant Genís de Vilassar de Dalt des de fa segles.

Cada 29 d’abril, el poble de Vilassar de Dalt celebra la tradicional festa dels Sants Màrtirs. Comença el dia abans amb aquest acte en el qual s’obre el retaule de fusta on hi ha dipositades les relíquies dels Sants Màrtirs. Així, queda inaugurada la festa. Les relíquies queden a la vista per a poder-les venerar durant els tres dies que dura la festa. Una celebració quasi quadricentenària, que se celebra desde 1654. «És una festa antiga i estimada al nostre poble, religiosa en els seus orígens, arrelada en el temps, viscuda amb intensitat, assumida massivament i entesa com un signe d’identitat vilassarenca», explica un dels responsables de la confraria Josep Samón.

Celebració amb els representants del poble

L’any passat, en ple confinament general per la pandèmia, es va procurar mantenir els actes tradicionals a través de les xarxes. Enguany, tot i les limitacions vigents, la parròquia de Sant Genís ha pogut acollir els representants del poble necessaris per a l’acte. Així, amb el temple ple fins a un 50% de l’aforament i les limitacions requerides – tal com s’estableix des del Departament de Salut de la Generalitat- s’ha pogut celebrar aquesta festa tan arrelada al poble.

El bisbe Vadell va entrar acompanyat de la comitiva. Entre aquests, el rector de la parròquia Mn. Antoni Suriol, així com, de l’alcaldessa de Vilassar de Dalt, Carola Llauró. Entre la feligresia, hi havia els diferents grups representants de la vil·la. A l’inici, els representants de cada veïnat van desfilar amb l’estendard identificatiu que es va deixar a l’altar. Seguidament, la gran comparsa de la festa Major, els gegants més vells de Vilassar van dansar el ball dels Sants Màrtirs.

Un compromís dels vilassarencs

L’alcaldessa va intervenir pronunciant la renovació del Vot de poble, una tradició recuperada fa quinze anys a Vilassar, que rememora un acord que es va fer l’any 1654. Els vilassarencs van acordar la celebració de la festa major dels Sants Màrtirs, cada 29 d’abril. Així, amb aquest pacte, en plena època de penúries, es tenia l’esperança que la dedicació d’aquella diada portés pau i prosperitat al poble. L’alcaldessa va pronunciar aquest Vot de Poble amb la certesa que «només amb el respecte mutu, diàleg i col·laboració assolirà una prosperitat universal i que la pau imperi».

«Una llum d’esperança»

Per la seva banda, el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell, adreçar-se als vilassarencs i vilassarenques recordant la importància del perquè se celebra aquesta festa. En un any en què la festa es veu limitada per la pandèmia, el bisbe Toni animar a pensar en la veritable «arrel de la festa: els Sants Màrtirs». «En situacions difícils els màrtirs han de ser el nostre crit d’esperança a Déu», va dir. En aquest sentit, va exposar com, amb aquest fet d’obrir les portes dels Sants Màrtirs, rememorem la saviesa dels nostres avantpassats. «Ells sabien que, passés el que passés, la nostra esperança està en Déu – explicava el bisbe Toni-. Això és el que hem de tenir present en aquesta festa», va dir. D’aquesta manera, va exhortar a tots a viure aquest any la festivitat amb «l’oportunitat de dir gràcies als Sants Màrtirs per ser una llum d’esperança», va afegir.

Després dels parlaments, es va procedir a l’obertura dels Sants Màrtirs. Amb el bisbe i les personalitats de l’ajuntament presents al voltant de la capella, es va obrir el plafó de fusta deixant les relíquies a la vista. La capella va quedar envoltada de les flors que van portar cada un dels grups del poble, que després van anar a venerar les relíquies. 

Història dels Sants Màrtirs

Aquesta devoció als Sants Màrtirs de Vilassar arrenca des de mateixa arribada de les relíquies l’any 1623. Va ser Salvador Riera, natural de Vilassar, qui va portar des de Sardenya un gran nombre de relíquies — pertanyents a seixanta-set cossos diferents— que li havien estat ofertes per l’arquebisbe de Càller. Dos anys després, el 1625, s’iniciava la construcció d’una capella pròpia per als Sants Màrtirs, annexa a l’església parroquial. La capella va quedar enllestida el 1632 i el 1634 s’hi feia un altar i un gran retaule-reliquiari on es guardaven les relíquies. Des de la construcció del retaule-reliquiari es deuria practicar el costum d’obrir i tancar els Sants Màrtirs per posar les relíquies a la veneració dels devots.