Mons. Vadell: «Diaques, sigueu ponts de diàleg»

El diaconat de l'arxidiòcesi de Barcelona es reuneix amb el bisbe Toni per tractar el tema de la fraternitat en el seu ministeri

11 Febr, 2019
Església de Barcelona

Els diaques de l’Arxidiòcesi de Barcelona s’han reunit aquest mes de febrer per tractar el primer dels reptes del Pla Pastoral diocesà: Sortim!: la fraternitat. El bisbe auxiliar de Barcelona, ​​Mons. Antoni Vadell, va presidir la trobada acompanyant-los durant tota la jornada. Els diaques, que exerceixen permanentment el seu ministeri, van assistir molts d’ells acompanyats de les seves esposes. Durant la trobada, van aprofundir en el tema de la fraternitat que es treballarà al llarg d’aquest primer any.

Celebració inicial

Ja jornada va comptar amb una celebració a la capella del Seminari. A més dels diaques amb les seves esposes, hi havia el rector Mn. Felip Juli, així com, algun dels seminaristes. Tots ells presidits pel bisbe Vadell, van demanar al Senyor que els acompanyi per complir amb el seu ministeri diaconal. Una tasca, que se centra aquest any en la fraternitat, tal com proposa el Pla Pastoral.

Durant l’homilia, el bisbe Vadell va destacar com l’actitud de fraternitat arriba a través del «compartir«, de «l’obediència al Senyor» i de «l’estimació als germans«. Tal com va dir, el fet de viure i celebrar en comunitat aquesta fe, compartint il·lusions i reptes. També, l’acció d’acompanyar a Déu «com el pastor, fent camí tots cap a una mateixa direcció». No obstant això, ha subratllat que el motor de tot aquest engranatge de la fraternitat rau en l’amor cap als altres.

Reunió de treball

Al llarg de la reunió de treball, després d’una breu introducció per part de Mons. Vadell, es va aprofundir en aquest primer pas per Sortir que proposa el pla diocesà: la fraternitat. El responsable de la Delegació per a la formació i acompanyament del clergat, Mn. Salvador Bacardit es va sumar a la reunió de treball, per aportar la seva visió respecte al paper del diaconat.

Van treballar tots en comú, des dels diferents punts de vista de cada un i per constatar les mancances existents en les comunitats. També, per raonar les propostes d’accions concretes encaminades a potenciar la fraternitat en la diòcesi. Propostes vinculades especialment ministeri diaconal.

Pastors del Senyor

El bisbe Toni referir-se al paper essencial del diaconat com «pont de diàleg». «Vosaltres, diaques, com que teniu una vida professional i familiar us correspon desenvolupar un vincle de diàleg amb la societat», va dir. Va insistir -tal com havia comentat durant el homilia- en «el desig que els altres experimentin que Jesús els estima».En aquest sentit es va referir asl diaques i a la seva tasca amb la feligresia. «Cal apropar a ells amb l’objectiu que la felicitat que nosaltres tenim per aquest amor a Jesús, s’encomani«, va dir.

Respecte a l’actitud del diaconat, va mencionar especialment, els moments on hi ha trobades amb persones «de pas», com les celebracions, els batejos … Moments en els quals el diaca pot fer-se present i, a través de les seves paraules i la seva conducta, transmetre aquest enlluernament cap a Déu.

 

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)