Mons. Vadell als animadors de joves: «Estimar és la gran estratègia evangelitzadora»

El Secretariat de pastoral amb Joves celebra una jornada amb els animadors de joves en la fe per reflexionar sobre «Acompanyar en l'afectivitat»

El Secretariat de pastoral amb Joves de l’Arquebisbat de Barcelona ha convocat aquest cap de setmana diversos tutors i animadors de joves de la diòcesi en la trobada Acompanyar en l’afectivitat. El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell va presidir la missa, concelebrada pel responsable del Secretariat de joves, Mn. Carlos Bosch, a la capella del Seminari Conciliar. Seguidament, es van traslladar a l’Aula Magna, on diversos ponents van reflexionar entorn l’acompanyament en l’afectivitat avui dia. 

Al voltant d’una setantena d’acompanyants de joves van assistir al Seminari Conciliar per escoltar les diferents intervencions. Aquestes es van emetre també, en línia des del canal de YouTube de la delegació des d’on quasi dues- centes persones ho van seguir en directe. Entre els ponents hi havia: Mar Álvarez, psiquiatra infantil i juvenil a l’Hospital Sant Joan de Déu José Pedro Manglano, impulsor de Hakuna; i Jordi Cabanes director del Col·legi Abat Oliba Spínola i membre del Secretariat de pastoral Universitària. 

Ser partíceps de l’amor de Déu

Durant la celebració, el bisbe Toni va felicitar els responsables per organitzar aquesta trobada. «Una jornada necessària i ideal per encoratjar en aquesta preciosa i delicada missió d’acompanyar els joves», va dir. Va convidar a escoltar el Senyor per a realitzar aquest procés amb els joves, partint del valuós regal que Déu ens dóna: l’amor.  

«Tots hem de participar en l’amor del Senyor i ser acompanyants per què joves i infants puguin descobrir-lo també ells», va dir el bisbe. En aquest sentit, va exhortar a viure la Jornada des d’aquesta crida de Déu, és a dir, «buscant aquest afecte del senyor per saber-lo encarnar i transmetre». «Igual que els deixebles heu de viure i fer vostre l’amor» Tal com va dir, «estimar, és la gran estratègia evangelitzadora. Un amor més enllà de les paraules».

Com a consell, va destacar «l’actitud d’escolta cap a allò que ens diu l’Església». El Senyor ens estima i vol estimar a través teu a través de l’afecte dels altres. Va assegurar que el fet de participar de l’afecte del Senyor va en la línia del que ens demana la missió pasqual evangelitzadora. 

Comunicar que Déu t’estima

Després de la celebració, el responsable del Secretariat de Joves Mn. Carlos Bosch va introduir les intervencions dels ponents i va presentar la sessió. Va descriure els joves com «la Terra Sagrada, estimada per Déu» que ha de «ser estimada i no deixar que es faci malbé». Per això, en aquest sentit d’estimar i ser estimat, va advertir que, tot i que nosaltres desitgem Déu, ell ens desitja encara més i ens supera. «Aquesta és l’esperança, saber que Déu està fent mil meravelles per entrar en aquell cor i transformar-lo, amb la fi que doni fruit», va dir. En aquesta línia, va assegurar que Déu tria uns pocs per arribar a molts. Mn. Bosh es referia així, a la preuada tasca dels acompanyants de joves, «triats per estimar i fer arribar aquest desig i amor de Déu als joves». 

Aprofundint en l’acompanyament

Mar Álvarez, psiquiatra infantil i juvenil a l’Hospital Sant Joan de Déu, va contextualitzar el moment que es viu avui dia, partint de dues experiències. D’entrada, va reflexionar sobre la repercussió que té l’absència dels adults en l’acompanyament dels joves, referint-se a aquells pares que mostren por i esdevenen pseudo- amics, perdent així la referència generacional. En segon lloc, va assenyalar equivocada idolatria al rendiment i els resultats. 

Álvarez va subratllar que «el llaç familiar ha de ser l’impuls per descobrir el desig obert, més enllà del propi entorn, i de l’expectativa dels demés». Seguint la línia de Mn. Bosh, va subratllar que qualsevol experiència apunta sempre aquest amor més gran que ve de Déu. «Cal anar d’allò familiar i socialment correcte o incorrecte cap allò evangèlic i més sa, per així poder escriure la pròpia vida inèdita, el nostre gran repte», va dir

Mn. José Pedro Manglano, impulsador de Hakuna, des d’un enfocament antropològic, va explicar com viure l’afectivitat fixant-nos amb la persona de Jesús. També, partint de l’actitud de Jesús i del model de Déu, Jordi Cabanes, va donar els instruments per educar i acompanyar els joves. 

Metodologia educativa de Déu

En la seva intervenció Cabanes va anar esmentant les claus per educar, segons el model pedagògic de Déu. Va destacar, d’una banda l’encarnació, ja que l’educador s’ha de fer visible i el jove ha de poder trobar-lo, també en termes d’entesa. En segon lloc, la llibertat, referint-se a una llibertat que convidi a escollir i fer-ho bé. «Hem de proposar el bé d’una manera que puguin dir sí» – deia Cabanes-. «La llibertat cal saber llegir-la i cal posar-los en dilemes senzills, sabent també que inclou el fet de poder equivocar-se i passar comptes». 

Va assenyalar també la preferència de Déu en tots els homes i la paciència. Com va dir,  «l’educació és un recorregut que requereix el seu temps i ens demana ser pacients», sense expectatives. Va mencionar també la justícia, convidant a l’educador a ser conscient de les capacitats de cada jove. D’aquí, va arribar al perdó i la misericòrdia que «espera el bé de l’altre i que il·lumina tota la tasca educativa i justifica l’home més enllà dels seus mèrits».

Finalment,  i tornant a l’essència que van comunicar el bisbe Toni i Mn. Bosch,  Jordi Cabanes va subratllar: Estimar. En aquest sentit va recordar que «l’amor és la condició per educar. L’amor humà»

T'ha agradat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...