Mons. David Abadías: «Els consagrats i les consagrades sou el somriure de Déu en el món»

La Catedral de Barcelona acull la celebració de la 28a Jornada Mundial de la Vida Consagrada amb el lema «Aquí estic Senyor, que es faci la teva voluntat»

05 Febr, 2024
Església de Barcelona
Fotografies: Catedral de Barcelona

«Els consagrats i les consagrades sou el somriure de Déu en el món». Amb aquestes paraules es dirigia el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías als religiosos i religioses en la celebració de la 28a Jornada Mundial de la Vida Consagrada. Amb el lema «Aquí estic Senyor, que es faci la teva voluntat», ha tingut lloc el divendres, 2 de febrer, dia en què l’Església celebra la festa de la Presentació del Senyor, popularment coneguda com la Candelera. En aquest context, els religiosos i religioses van congregar-se a la Catedral de Barcelona que va quedar tota il·luminada, per les candeles dels consagrats i consagrades que el bisbe David va beneir a l’inici de la missa.

«Ser la llum enmig la foscor»

Entre els concelebrants destacava el responsable de la Delegació diocesana per a la Vida Consagrada, P. Joan Josep Morè i, asseguda a primera fila, la presidenta de la Unió de Religiosos de Catalunya, Susana García del Álamo. Aquesta va donar la benvinguda i va exhortar els religiosos i religioses a ser un exemple de Déu enmig la societat. «Som cridats a transparentar la tendresa de Déu, aquest és l’encàrrec que ens fa Jesús: ser i estar en el món per fer possible la seva tendresa». Amb aquestes paraules la religiosa carmelita de Sant Josep va recordar als consagrats que han estat escollits «per portar llum enmig de tanta foscor, per guarir les ferides de la humanitat, per fer realitat el carisma dels nostres fundadors i fundadores».

Fent ressò de les paraules del resum del document del sínode de la sinodalidad, va compartir amb els religiosos que «l’Església necessita deixar-se interpel·lar per la veu profètica de la vida consagrada, sentinella vigilant de les crides de l’Esperit». «És per això que hem de sentir la urgència de renovar l’esperança i ser creatius en la manera de presentar l’Evangeli – exposava la presidenta de l’URC – compartint, no només el que fem sinó sobretot el que som: persones consagrades amb el propòsit d’entregar la vida».

«Siguem amb els nostres carismes el somriure de Déu»

En el moment de l’homilia, el Mons. David Abadías va agrair als religiosos i religioses el seu servei a l’Església. «El vostre do, el vostre carisma i entrega supera les expectatives». Amb aquest reconeixement, el bisbe va declarar que «formen part d’un projecte», i els va dir com en aquesta «confluència de carismes , requises i febleses cal confiar en el Senyor».

Ple de convicció, Mons. Abadías va referir-se al paper dels religiosos i religioses, «el fruit de la paraula de Déu i l’Esperit del Senyor, un fruit del cor del Pare». Va exposar-los però, la necessitat de donar a conèixer aquest do. «Tenim la perla més preuada i de vegades en comptes de mostrar-la l’amaguem. De vegades, perdem el que ens configura; l’alegria». Insistint en aquest aspecte, va declarar que «el consagrat i la consagrada és un signe de l’Alegria de Déu. Sou el somriure de Déu en el món i l’expressió de tots els carismes que Déu va repartint de manera creativa als vostres ordes i congregacions on esteu». Va exhortar-los a «portar sempre el somriure de Déu» perquè «un somriure desperta somriures i La vostra alegria serà Font de vocacions». «Siguem amb els nostres carismes el somriure de Déu, va dir.
Després de l’homilia, es va procedir a la renovació dels vots amb la pregària per a la renovació de la consagració, que van pronunciar tots plegats.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)